1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
Cŕntic de la ciutat fortificada
1 Aquell dia, en el país de Judŕ cantaran aquest cŕntic:«Tenim una ciutat fortificada,
envoltada de defenses,
muralles i baluards.
2 Obriu les seves portes
i hi entrarŕ un poble just,
que guarda la fidelitat
3 i manté ferm el seu cor.
El guardes en pau
perquč confia en tu, Senyor.
4 Confieu sempre en el Senyor,
que és la roca eterna:
5 ell abat els qui habiten dalt als cims,
arrasa la ciutat inaccessible,
l'arrasa fins a terra,
l'ajeu a la pols.
6 Els peus dels pobres la trepitgen,
els febles hi passen pel damunt.»
Pregŕria dels darrers temps
7 El just troba un camí pla:tu li fas planera la ruta.
8 El camí que assenyalen
les teves decisions
ens fa esperar en tu, Senyor.
Anhelem únicament
de proclamar el teu nom.
9 De nit et desitjo amb tota l'ŕnima,
em deleixo per tu del fons del cor.
Quan executes a la terra
les teves decisions,
els habitants del món
aprenen a ser justos.
10 Si concedissis grŕcia als dolents,
mai no aprendrien a fer el bé;
farien el mal
entre gent irreprensible,
no reconeixerien
la teva grandesa, Senyor.
11 Ells no s'adonen, Senyor,
que la teva mŕ els amenaça.
Que vegin, avergonyits,
amb quin amor ardent
defenses el teu poble.
Els devorarŕ aquell foc
que devora els teus enemics.
12 Senyor, dóna'ns la pau;
el fruit mateix del nostre treball
és obra teva.
13 Senyor, Déu nostre,
uns altres amos ens han dominat,
perň nosaltres tan sols volem
proclamar el teu nom.
14 Aquells ara són morts,
no tornaran a viure;
són ombres, no s'aixecaran més.
Tu els has judicat i exterminat,
sense deixar-ne cap record.
15 Perň tu, Senyor, has fet créixer
aquest poble;
l'has fet créixer,
li has mostrat la teva glňria,
has eixamplat
les fronteres del seu territori.
16 En el perill, Senyor, recorrien a tu.
Mormolaven una pregŕria
quan els afligia el teu cŕstig.
17 Hem estat, Senyor, davant teu,
com la dona a punt d'infantar
que, en els seus dolors,
crida i es retorça.
18 Hem patit dolors com ella,
perň no hem infantat res.
No hem portat la salvació al país
ni nous habitants al món.
19 Que visquin els teus morts, Senyor,
que ressuscitin les seves despulles!
Vosaltres que jaieu a la pols,
desvetlleu-vos i crideu de goig:
la teva rosada, Senyor,
és rosada de llum,
i el país de les ombres infantarŕ.
Cŕstig a la terra i en el mar
20 Poble meu, corre,entra a casa teva,
tanca-t'hi amb pany i clau,
amaga-t'hi un moment,
fins que passi de llarg
la indignació del Senyor.
21 Ell sortirŕ del lloc on resideix
per castigar els crims
dels habitants de la terra.
La terra no encobrirŕ la sang vessada
ni amagarŕ mai més cap víctima.
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)