1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
Contra els regnes de Damasc i d'Israel
1 Presagi sobre Damasc.Damasc serŕ esborrada
d'entre les ciutats,
es convertirŕ en un munt de ruďnes.
2 Les viles d'Aroer, abandonades,
seran domini dels ramats:
s'hi ajaçaran,
i no els inquietarŕ ningú.
3 Efraďm perdrŕ
les ciutats fortificades,
i Damasc, la seva reialesa.
El que restarŕ dels arameus
no serŕ més important que Israel.
Ho diu el Senyor de l'univers.
4 Aquell dia,
Jacob perdrŕ pes:
gras com era, s'amagrirŕ.
5 Serŕ com la palla dels camps
quan han segat les espigues;
serŕ com les espigolalles
que resten a la vall dels Rafaďtes.
6 En quedarŕ tan sols una misčria,
com després de collir les olives,
quan només se'n veu alguna
als cimalls
i poques més a les branques.
Ho diu el Senyor, Déu d'Israel. 7 Aquell dia, els homes giraran els ulls al seu creador, miraran cap al Sant d'Israel. 8 Ja no giraran els ulls cap als altars que havien construďt amb les seves prňpies mans, ni miraran més cap als bosquets sagrats i als emblemes del sol que ells mateixos s'havien fabricat.
9 Aquell dia, les ciutats fortes del país
seran abandonades,
com ja ho foren
a l'arribada dels israelites:
quedaran abandonades
com el brancatge inútil.
Serŕ una desolació.
10 Tu, Israel, has oblidat Déu,
el teu salvador,
no t'has recordat de la Roca,
defensa teva.
Per aixň plantes jardins exňtics
amb esqueixos dedicats
a déus estrangers.
11 Avui els plantes i els veus créixer;
l'endemŕ ja els veus florir,
perň no en collirŕs res:
vindrŕ un dia que serŕs malferit
amb un mal que no tindrŕ remei.
Derrota dels pobles enemics
12 Ah! Quina remorde pobles i més pobles!
És com la remor de la mar enfurida.
És un avalot de nacions
semblant a un aiguat impetuós.
13 És un bramul de nacions
semblant al bramul
de les aigües abismals.
Perň el Senyor amenaça els pobles,
i fugen de lluny estant,
com la palla a les muntanyes
quan l'encalça el vent,
com la llavor de card
que la tempesta s'emporta.
14 Quin terror a l'hora del capvespre!
Perň abans de l'alba
no en quedarŕ res.
Aquesta és la sort
dels qui ens depreden,
el destí dels qui ens saquegen.
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)