1 Déu manté encara la seva promesa; perň no visquem refiats, no fos cas que algú de vosaltres es trobés que ha perdut l'ocasió d'entrar al lloc de repňs.2 En efecte, nosaltres hem rebut l'anunci de la bona nova igual com ells, perň a ells no els va servir de res, perquč no es van adherir per la fe a allň que escoltaven.3 Tan sols els qui hem cregut entrem al lloc de repňs, segons allň que ha estat dit: Llavors, indignat, vaig jurar: «No entraran al meu lloc de repňs.»I és cert que Déu havia realitzat les seves obres des del moment de la creació del món,4 ja que, parlant del dia setč, l'Escriptura diu: Déu, el setč dia, reposŕ de totes les seves obres.5 Perň en aquell text torna a dir: No entraran al meu lloc de repňs.6 És clar, doncs, que Déu reserva a alguns d'entrar-hi. Perň, ja que els primers a rebre l'anunci de la bona nova no hi van entrar per la seva desobedičncia,7 Déu torna a fixar un dia, aquell «avui», quan, molt de temps més tard, diu per boca de David allň que hem citat: Avui, quan escolteu la seva veu, no enduriu els cors.8 De fet, si Josuč els hagués deixat en el lloc de repňs, ja no hi hauria motius per a parlar d'un altre dia.9 Aixň vol dir que encara hi ha reservat un lloc de descans per al poble de Déu.10 Només aquell qui ha entrat al seu lloc de repňs descansa ara ja de les seves obres, tal com Déu descansa de les seves.11 Per tant, afanyem-nos a entrar en aquell lloc de repňs, perquč ningú no caigui arrossegat pel mateix exemple de desobedičncia.12 La paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l'ŕnima i l'esperit, les articulacions i el moll dels ossos; discerneix les intencions i els pensaments del cor.13 En tot el món creat no hi ha res que Déu no vegi clarament: tot és nu i descobert davant els ulls d'aquell a qui hem de donar comptes.
Jesucrist, gran sacerdot compassiu
14 Així, doncs, mantinguem ferma la fe que professem, ja que en Jesús, el Fill de Déu, tenim el gran sacerdot que ha travessat els cels.15 No tenim pas un gran sacerdot incapaç de compadir-se de les nostres febleses: ell, de manera semblant a nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense pecar.16 Per tant, acostem-nos confiadament al tron de la grŕcia de Déu, perquč es compadeixi de nosaltres, ens mostri el seu favor i ens concedeixi, quan sigui l'hora, l'ajuda que necessitem.