La fe i la constŕncia (11,1-12,13)
La fe dels antics
1 Creure és posseir anticipadament allň que esperem, és cončixer realitats que no veiem. 2 Els antics han merescut per la fe el testimoni de l'Escriptura. 3 Grŕcies a la fe, comprenem que tot l'univers va ser creat per la paraula de Déu i que, per tant, allň que veiem no prové de simples aparences. 4 Grŕcies a la fe, Abel va oferir a Déu un sacrifici millor que el de Caín. Per aquesta fe, Abel va rebre el testimoni que era just, ja que Déu va acceptar els dons que li oferia. Ell va morir, perň la seva fe encara parla. 5 Grŕcies a la fe, Henoc va ser endut de la terra sense passar per la mort, i ningú no el va trobar, perquč Déu se l'havia endut. Abans que se l'endugués, l'Escriptura dóna testimoni que era agradable a Déu. 6 Ara bé, sense la fe és impossible de ser-li agradable, perquč el qui s'acosta a Déu ha de creure que existeix i que recompensa els qui el cerquen. 7 Grŕcies a la fe, Noč, advertit per l'oracle diví d'allň que encara no veia, pres d'un sant temor, va construir l'arca per salvar la seva família. Així va condemnar el món i va heretar la justícia prňpia dels qui creuen. 8 Grŕcies a la fe, Abraham, cridat per Déu, va obeir i se n'anŕ cap al país que havia de rebre en herčncia. Abraham sortí sense saber on anava. 9 Grŕcies a la fe, va residir com a estranger a la terra promesa, vivint en tendes amb Isaac i Jacob, hereus com ell de la mateixa promesa. 10 És que esperava aquella ciutat ben fonamentada que té Déu mateix com a arquitecte i constructor. 11 Grŕcies a la fe, també Sara, que era estčril, va obtenir la capacitat de fundar un llinatge, tot i que li havia passat l'edat; és que va posar la confiança en el qui havia fet la promesa. 12 Per aixň, d'un sol home, Abraham, que ja era a les portes de la mort, en nasqué una descendčncia tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de la vora de la mar. 13 Tots aquests moriren en la fe, sense haver obtingut allň que Déu els prometia, sinó veient-ho i saludant-ho de lluny, i reconeixent que eren estrangers i forasters a la terra. 14 Els qui parlen així mostren clarament que busquen una pŕtria. 15 I no es refereixen a la pŕtria d'on havien sortit, perquč sempre haurien tingut l'ocasió de tornar-hi. 16 Aspiren, per tant, a trobar-ne una de millor, la pŕtria celestial. Per aixň Déu no s'avergonyeix d'anomenar-se el seu Déu, ja que els ha preparat una ciutat. 17 Grŕcies a la fe, Abraham, posat a prova, va oferir Isaac; i era el seu fill únic que oferia, tot i que havia rebut les promeses 18 i li havia estat dit: La descendčncia que portarŕ el teu nom serŕ la d'Isaac. 19 Per aixň Abraham confiava que Déu seria prou poderós per a ressuscitar un mort, i així va recobrar el seu fill, com prefigurant la resurrecció. 20 També grŕcies a la fe, Isaac va beneir Jacob i Esaú, anunciant allň que havia de venir. 21 Grŕcies a la fe, Jacob, a punt de morir, va beneir cada un dels fills de Josep i va adorar Déu recolzat sobre el seu bastó. 22 Grŕcies a la fe, Josep, prňxim a la seva fi, es referí anticipadament a la sortida dels israelites d'Egipte i disposŕ el trasllat dels seus ossos. 23 Grŕcies a la fe, Moisčs, tot just nascut, va ser amagat durant tres mesos pels seus pares perquč havien vist com n'era, de bonic, aquell infant i no van tenir por de l'edicte reial. 24 Grŕcies a la fe, Moisčs, quan ja era gran, va renunciar als avantatges de ser fill de la filla del faraó. 25 Preferí de ser maltractat amb el poble de Déu que fruir per un cert temps d'una vida de pecat. 26 Per a ell, que tenia la mirada posada en la recompensa futura, sofrir els oprobis del Crist era un tresor més gran que tots els tresors d'Egipte. 27 Grŕcies a la fe, va abandonar el país d'Egipte sense témer la indignació del rei i, com que anava veient el Déu invisible, es mantingué ferm i constant. 28 Grŕcies a la fe, va immolar l'anyell pasqual i féu l'aspersió amb la sang, perquč l'exterminador no toqués els primogčnits d'Israel. 29 Grŕcies a la fe, els israelites van travessar el Mar Roig com si fos terra eixuta, mentre que els egipcis, que també ho intentaven, eren engolits. 30 Grŕcies a la fe, van caure les muralles de Jericó, després que els israelites haguessin fet voltes a la ciutat durant set dies. 31 Grŕcies a la fe, Rahab, la prostituta, que havia acollit en pau els exploradors, no va morir amb els qui refusaren de creure. 32 Per quč continuar? Em mancaria el temps per a parlar-vos en detall de Gedeó, de Barac, de Samsó, de Jeftč, de David, de Samuel i dels profetes. 33 Aquests, per la fe, sotmeteren reialmes, administraren justícia, veieren que es complien les promeses, clogueren boques de lleons, 34 apagaren focs poderosos, s'escaparen de l'espasa, es posaren bons després de malalties, foren valents en el combat, feren fugir exčrcits enemics. 35 Hi hagué dones que recobraren ressuscitats els morts de casa seva. Alguns es deixaren esquarterar, sense acceptar les propostes de llibertat, per obtenir la resurrecció a una vida millor. 36 D'altres van sofrir la prova d'escarnis i d'assots i encara de cadenes i presons; 37 foren apedregats, serrats, morts amb l'espasa; anaren d'ací d'allŕ coberts de pells d'ovella i de cabra, privats de tot, perseguits, maltractats, 38 errants per deserts i muntanyes, per les coves i els forats de la terra. I és que el món no era digne d'acollir-los. 39 Tots aquests han merescut per la seva fe el testimoni de l'Escriptura, perň no van obtenir el que Déu havia promčs, 40 perquč ell, que ens tenia preparada una sort millor, no volia que arribessin a la plenitud sense nosaltres.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)