← Previous Hebreus 10 Next →
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Jesucrist, salvador etern

1 La Llei de Moisčs conté tan sols una ombra del món renovat i no la realitat mateixa. Per aixň és del tot incapaç de portar a la plenitud els qui participen cada any en els mateixos sacrificis oferts una vegada i una altra. 2 De fet, si els qui tributen aquest culte haguessin estat purificats d'una vegada per sempre i ja no haguessin tingut conscičncia de ser pecadors, haurien deixat d'oferir aquells sacrificis. 3 Perň els sacrificis els tornen a recordar cada any que són pecadors. 4 En efecte, és impossible que la sang dels vedells i dels bocs esborri els pecats. 5 Per aixň, quan entra al món, Crist diu a Déu: No has volgut sacrificis ni oblacions, perň m'has format un cos; 6 no t'has complagut en holocaustos ni en sacrificis pel pecat. 7 Per aixň t'he dit: A tu em presento. En el llibre hi ha escrit de mi que vull fer, oh Déu, la teva voluntat. 8 Primer diu: De sacrificis i oblacionsi holocaustos i sacrificis pel pecat, no n'has volgut ni t'hi has complagut; encara que totes aquestes ofrenes són precisament les que prescriu la Llei de Moisčs. 9 Perň després afegeix: A tu em presento; vull fer la teva voluntat.Suprimeix, doncs, el que deia primer i ho substitueix pel que diu després. 10 I precisament perquč ell ha complert la voluntat de Déu, nosaltres hem estat santificats per l'ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre. 11 Tot sacerdot oficia diŕriament i ofereix moltes vegades els mateixos sacrificis, que són completament incapaços d'esborrar els pecats. 12 Perň Jesucrist, després d'oferir un únic sacrifici pels pecats, s'ha assegut per sempre a la dreta de Déu, 13 i allŕ espera que els enemics siguin posats com a escambell dels seus peus. 14 Amb una sola oblació, ha portat per sempre a la plenitud els qui ara són santificats. 15 Fins i tot l'Esperit Sant ens en dóna testimoni. Primer diu: 16 Aquesta és l'aliança que jo pactaréamb ells després d'aquells dies. Ho diu el Senyor: Posaré les meves lleis en el seu cor, les escriuré en el seu interior. 17 I afegeix: No em recordaré més dels seus pecatsni de les seves culpes. 18 Quan el perdó ha estat concedit, ja no cal cap ofrena pel pecat.

Exhortació: Una vida cristiana renovada

19 Per tant, germans, tenim plena llibertat d'entrar al santuari grŕcies a la sang de Jesús; 20 ell ha inaugurat per a nosaltres un camí nou i viu, que passa a través de la cortina del lloc santíssim, és a dir, a través de la seva humanitat. 21 En ell tenim un gran sacerdot posat al capdavant de la casa de Déu. 22 Acostem-nos-hi amb cor sincer i fe plena, ja que el nostre cos ha estat rentat amb aigua que purifica, i els nostres cors, netejats de tota conscičncia de culpa. 23 Mantinguem indefectible l'esperança que professem: Déu compleix fidelment les seves promeses. 24 Vetllem els uns pels altres per animar-nos a l'amor fratern i a les bones obres. 25 No deixem d'assistir a les reunions comunitŕries, com alguns han pres per costum; més aviat exhortem-nos els uns als altres. I més ara, que veieu que s'acosta el darrer dia. 26 Perquč, si després d'haver rebut el ple coneixement de la veritat pequem voluntŕriament, ja no ens queda cap sacrifici que expiď els pecats, 27 sinó tan sols l'espera terrible del judici i del foc ardent que consumirŕ els enemics. 28 Quan algú viola la Llei de Moisčs, ha de ser condemnat a mort sense pietat, sota la declaració de dos o tres testimonis; 29 penseu, doncs, de quin gravíssim cŕstig es farŕ mereixedor el qui haurŕ trepitjat el Fill de Déu, haurŕ profanat la sang de l'aliança que l'havia santificat i haurŕ ultratjat l'Esperit de la grŕcia. 30 Prou coneixem el qui ha dit: A mi em toca de passar comptes: jo donaré la paga.I encara: El Senyor judicarŕ el seu poble. 31 És terrible caure en mans del Déu viu! 32 Recordeu-vos d'aquells primers temps, quan tot just havíeu rebut la llum i ja vau sostenir un combat fort i dolorós; 33 els uns us convertíreu en espectacle per a la gent quan sofríreu oprobis i persecucions, els altres us vau fer solidaris dels qui patien aquests maltractaments. 34 Vau compartir els sofriments dels presos i vau acceptar amb goig que us espoliessin dels vostres béns, sabent que posseďu altres béns millors, que duren per sempre. 35 Per tant, no perdeu la vostra valentia, ja que per ella rebreu una gran recompensa. 36 Us cal molta constŕncia per a complir la voluntat de Déu i obtenir així el que ell ha promčs. 37 Perquč d'aquí a un moment, tan sols un moment,vindrŕ el qui ha de venir, no tardarŕ. 38 El meu just viurŕ per la fe, perň si es fa enrere no m'hi complauré. 39 Nosaltres no som dels qui es fan enrere i es perden, sinó dels qui creuen i se salven.