1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
Abraham i Abimčlec
1 Abraham se'n va anar cap a la regió del Nčgueb. Es va establir entre Cadeix i Xur. Després va emigrar cap a Guerar. 2 Abraham, quan parlava de Sara, la seva dona, deia que era germana seva. Abimčlec, rei de Guerar, va fer que li portessin Sara i la va prendre per muller. 3 Perň, de nit, Déu es va aparčixer en somnis a Abimčlec i li digué: --Morirŕs, perquč has pres aquesta dona que ja és del seu marit. 4 Abimčlec, que encara no l'havia tocada, va respondre: --Senyor, żés que vols matar gent innocent? 5 Abraham mateix ha dit que era la seva germana, i ella també ha dit que Abraham era el seu germŕ. Jo anava de bona fe i tinc les mans netes de tota culpa. 6 Encara en somnis, Déu li va replicar: --Ja ho sé, que anaves de bona fe; per aixň he fet que no pequessis contra mi i no he permčs que la toquessis. 7 Ara, doncs, torna la dona al seu marit. És un profeta. Ell pregarŕ per tu i salvarŕ la teva vida. Perň, si no la tornes, sŕpigues que tu i els teus morireu. 8 Abimčlec s'aixecŕ de bon matí, va cridar els homes de palau i els explicŕ tot el cas. Ells es van esglaiar. 9 Llavors Abimčlec va fer cridar Abraham i li digué: --Quč ens has fet? En quč t'he ofčs perquč ens exposis a mi i el meu regne a cometre un pecat tan greu? T'has portat malament amb mi. 10 I Abimčlec va preguntar a Abraham: --Quč havies vist, per a fer aixň que has fet? 11 Abraham va contestar: --Vaig pensar que potser en aquesta regió no hi havia temor de Déu i que a mi em podien matar per prendre'm la meva dona. 12 A més, és veritat que Sara és germana meva: és filla del meu pare, perň no de la meva mare. I ara és la meva muller. 13 Per aixň, quan Déu em va fer deixar la casa del meu pare per a anar a viure errant, vaig dir a la meva dona: "Pertot arreu on anirem, fes-me el favor de dir que sóc el teu germŕ." 14 Llavors Abimčlec va tornar Sara a Abraham i va regalar-li ovelles i vaques, esclaus i esclaves. 15 Abimčlec digué a Abraham: --Disposa del meu territori. Estableix-te allŕ on vulguis. 16 I a Sara li va dir: --Dono al teu germŕ mil peces de plata perquč les portis davant de tots com un vel sobre els teus ulls, i que tothom et respecti. 17 -18 A causa de Sara, la muller d'Abraham, el Senyor havia fet estčrils totes les dones del palau d'Abimčlec. Perň Abraham va pregar Déu, i Déu va guarir Abimčlec, la seva dona i les seves esclaves, que pogueren tenir fills.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)