1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
Anunci de la gran catŕstrofe
1 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: 2 --Fill d'home, el Senyor, Déu sobirŕ, diu aixň a la terra d'Israel:»La fi!
Ve la fi pels quatre costats del país!
3 Ara t'arriba la fi!
Contra tu deixaré caure el meu enuig,
et jutjaré segons la teva conducta,
et faré pagar
totes les teves abominacions.
4 No et miraré amb compassió,
no tindré pietat.
Sŕpigues que et faré pagar
la teva conducta,
es perpetuarŕ en tu
el preu de les teves abominacions.
Llavors sabreu que jo sóc el Senyor.
5 »Aixň diu el Senyor, Déu sobirŕ:
Desastre mai vist! Ja ve el desastre!
6 La fi ve! Ve la fi!
Es desvetlla contra tu, ja arriba.
7 És hora que t'escapis,
tu que vius al país;
el temps arriba, el dia s'acosta.
Avalots, i no crits de festa
a les muntanyes!
8 Ara, de sobte, abocaré
damunt teu la meva indignació,
calmaré en tu el meu enuig,
et jutjaré segons la teva conducta,
et faré pagar
totes les teves abominacions.
9 No et miraré amb compassió,
no tindré pietat.
Sŕpigues que et faré pagar
la teva conducta,
es perpetuarŕ en tu el preu
de les teves abominacions.
Llavors sabreu que jo, el Senyor,
sóc el qui fereixo.
10 »Mira el dia, mira, ja ve!
L'hora fatal arriba:
ha florit l'altivesa,
ha rebrotat l'orgull,
11 s'ha alçat la violčncia,
la vara de la maldat.
Perň no en quedarŕ res:
res del seu aldarull
ni dels seus avalots,
ni res de la seva arrogŕncia.
12 Ve el temps, s'atansa el dia:
que no s'alegri el qui compra
ni s'entristeixi el qui ven,
perquč el furor amenaça uns i altres.
13 El qui ven
no recuperarŕ el que ha venut
ni que visquessin
ell i el qui comprava:
la profecia que amenaça uns i altres
no serŕ revocada.
Tothom viurŕ portant la prňpia culpa,
no podran refer-se'n.
14 El corn toca i tothom es prepara,
perň ningú no s'encamina a la batalla,
ja que el meu furor
amenaça tot el poble.
15 L'espasa és fora,
la pesta i la fam són dins;
qui sigui al camp
morirŕ per l'espasa;
la fam i la pesta consumiran
el qui s'estigui a la ciutat.
16 Si queden supervivents,
aniran per les muntanyes;
tots gemegaran
com els coloms de les valls,
cada un per la seva prňpia culpa.
17 »Cap mŕ no té força,
cap genoll no s'aguanta;
18 porten vestits de sac,
i l'esglai els embolcalla;
tots duen a la cara la vergonya
i s'han rapat el cap.
19 Llancen pels carrers la seva plata,
tenen el seu or per immundícia;
ni la plata ni l'or
no podran salvar-los
el dia que arribi l'enuig del Senyor.
No satisfaran la seva fam,
no s'ompliran el ventre,
perquč l'or i la plata
eren l'ocasió
que els feia caure en la culpa.
20 Dels seus joiells magnífics
n'han fet les imatges abominables
i detestables dels seus ídols,
que eren el seu orgull.
Per aixň els ho convertiré tot
en immundícia,
21 ho abandonaré al pillatge
de mans estrangeres,
al saqueig dels malvats de la terra,
perquč ho profanin.
22 Després els giraré la cara
i deixaré profanar el meu tresor:
els lladres entraran
per profanar el meu santuari.
23 Forja cadenes,
perquč el país és ple
de tribunals assassins,
la ciutat és plena de violčncia.
24 Jo faré venir
la xusma dels estrangers,
que ocuparan les seves cases;
faré expugnables els seus bastions,
i els seus santuaris seran profanats.
25 El pŕnic arriba;
cercaran la pau i no n'hi haurŕ.
26 Arribarŕ desastre sobre desastre,
una mala nova darrere l'altra;
en va consultaran el profeta,
el sacerdot no tindrŕ resposta
ni l'anciŕ donarŕ consell.
27 El rei entonarŕ un plany,
el príncep estarŕ consternat,
i a la gent del poble
els tremolaran les mans.
Els tractaré segons la seva conducta,
els jutjaré tal com ells han jutjat.
Llavors sabran que jo sóc el Senyor.
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)