← Previous Ezequiel 22 Next →

Culpes de Jerusalem

1 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: 2 --Tu, fill d'home, żvols acusar la ciutat sanguinŕria, la vols acusar? Denuncia totes les seves abominacions. 3 Digues-li: "Aixň et fa saber el Senyor, Déu sobirŕ: Tu ets la ciutat que fa córrer la sang a dintre seu per guanyar-se la condemna i que es torna impura fabricant-se ídols repugnants. 4 La sang que has vessat t'ha fet culpable, els ídols que fabriques t'han fet impura; has precipitat la teva hora, ja toques a la teva fi. Per aixň t'he fet escarni dels altres pobles, befa de tots els paďsos. 5 Tots, els de prop i els de lluny, es riuran de tu, ciutat de grans desordres i amb fama d'impura. 6 »Mira enmig teu els prohoms d'Israel: cada un abusa del seu poder per vessar sang. 7 Hi ha qui no honra el pare i la mare, qui maltracta els immigrants, qui oprimeix els orfes i les viudes. 8 Menysprees allň que és sant i els meus dies de repňs. 9 Amb l'ajut de calúmnies són ajusticiades persones innocents a dintre teu. Dalt de les muntanyes, la gent pren part en ŕpats idolŕtrics i comet infŕmies. 10 Hi ha qui té relacions amb una de les dones del seu pare o violenta la prňpia muller durant la impuresa de la menstruació. 11 Un comet adulteri amb la dona del veí, un altre comet la infŕmia de deshonrar la nora, un altre violenta la seva germanastra. 12 Els suborns porten a la mort persones innocents, practiques la usura, obtens beneficis explotant els altres i t'has oblidat de mi. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirŕ. 13 »Jo pico de mans, indignat només de pensar en els beneficis que has aconseguit i en els crims que es cometen dintre teu. 14 żEt veurŕs amb cor de resistir, sense desŕnim, els dies en quč em giraré contra tu? Sóc jo, el Senyor, qui t'ho diu, i ho compliré. 15 Et dispersaré entre les nacions, t'escamparé pels paďsos i així faré net de les impureses que hi ha en tu. 16 Seré difamat per culpa teva davant les nacions, perň així sabrŕs que jo sóc el Senyor." 17 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: 18 --Fill d'home, escolta. Per a mi el poble d'Israel és metall fals. Passat per la fornal, tan sols en queda coure, estany, ferro i plom. Era plata falsejada! 19 Per tant, aixň us fa saber el Senyor, Déu sobirŕ: Ja que tots sou metall fals, jo us aplegaré dintre de Jerusalem. 20 Dins la fornal sereu un munt on hi haurŕ barrejats plata, coure, estany, ferro i plom. Hi atiaré el foc del meu enuig ardent i ho fondré: us hi amuntegaré i us hi faré fondre. 21 Quan us tindré aplegats atiaré contra vosaltres el foc del meu enuig per fondre-us dintre de Jerusalem. 22 Us hi fondreu com la plata dins la fornal. Llavors sabreu que jo, el Senyor, he abocat la meva indignació sobre vosaltres.

Responsabilitat de tot el poble

23 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: 24 --Fill d'home, digues a Jerusalem que és una terra que no ha estat purificada, que no ha rebut la pluja el dia de la meva indignació. 25 Els seus governants s'han conjurat dins d'ella com un lleó que rugeix i destrossa la presa: han devorat la gent, s'han apoderat dels béns i de les riqueses i multipliquen les viudes a dins de la ciutat. 26 Els seus sacerdots han violat la meva Llei i han profanat allň que és sant, sense distingir entre sagrat i profŕ ni fer cončixer la diferčncia entre el que és pur i el que és impur. Han fet els ulls grossos sobre els meus dies de repňs. Així jo he estat profanat enmig d'ells. 27 Dins la ciutat, els seus prohoms són llops que destrossen la presa, disposats a vessar sang i a fer morir gent si així obtenen beneficis. 28 Els seus profetes han encobert el mal amb visions falses i prediccions mentideres, dient: "Aixň anuncia el Senyor, Déu sobirŕ", quan de fet el Senyor no parlava per a res. 29 La gent del poble s'ha dedicat a oprimir i a rapinyar, a explotar pobres i indigents, a maltractar els immigrants. 30 He cercat entre ells algú que construís una tanca i que es plantés davant meu a la bretxa, en bé del país, perquč jo no el destruís, perň no he trobat ningú. 31 Llavors he abocat damunt d'ells el foc ardent de la meva indignació, no n'he deixat cap, he fet caure al seu damunt tot el que es mereixien. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirŕ.