Aman cau en desgrŕcia i mor penjat
1 El rei i Aman van acudir al convit de la reina. 2 Durant el convit, també aquest segon dia el rei va preguntar a Ester: --Quč vols, reina Ester? Quč demanes? Quin és el teu desig? Ni que demanis la meitat del meu regne, t'ho concediré. 3 Ella va respondre: --Si gaudeixo del favor del rei, li demano que em salvi la vida, desitjo que salvi el meu poble. 4 El meu poble i jo hem estat venuts, destinats a l'extermini, al pillatge i a l'esclavitud. Nosaltres i els nostres fills hem estat venuts com a esclaus i esclaves. Jo he callat. Perň el qui ens calumnia no és digne de viure a la cort del rei! 5 El rei va preguntar: --I qui ha gosat tramar una cosa així? 6 Ester va respondre: --L'enemic és Aman, aquest pervers. Aman va quedar sense paraula davant el rei i la reina. 7 El rei s'aixecŕ de taula i va sortir al jardí. Aman, veient la gravetat de la situació, suplicava a la reina. 8 Just quan s'havia deixat caure al divan de la reina per demanar-li clemčncia, el rei va tornar del jardí i va exclamar: --żVoldrŕ encara violar la meva dona a casa meva? Aman, que ho sentí, va girar la cara avergonyit. 9 Llavors Bugatan, un dels eunucs al servei personal del rei, afegí: --Encara hi ha més: Aman té preparada a casa seva una forca de vint-i-cinc metres d'alt per penjar-hi Mardoqueu, l'home que havia denunciat la conspiració contra el rei. El rei va dir: --Doncs pengeu-hi Aman! 10 Un cop penjat Aman a la forca que havia preparat per a Mardoqueu, la indignació del rei es va apaivagar.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)