Cohèlet 1 — BCI — Biblija.net

Cohèlet 1 Next →

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

Títol i tema

¹ Reflexions de Cohčlet, fill de David i rei a Jerusalem.
² Vanitat i més vanitat, diu Cohčlet,
tot és efímer, tot és en va.
³ Quč en treu l'home
de tots els treballs
amb quč s'afanya sota el sol?

Prňleg: No hi ha res de nou sota el sol

⁴ Una generació se'n va,
i una altra ve,
perň la terra es manté sempre.
⁵ El sol surt, el sol es pon,
anhelant d'arribar al lloc
d'on tornarŕ a sortir.
⁶ El vent bufa de tramuntana,
ara es gira de migjorn;
dóna voltes i més voltes
i refŕ el camí que havia fet.
⁷ Els rius corren cap al mar,
i el mar no s'omple mai;
perň els rius no cessen
d'anar sempre al mateix lloc.
⁸ Les paraules són pura rutina
i no val la pena de parlar;
l'ull no s'acontenta del que veu
ni l'orella del que sent.
⁹ Allň que ha passat tornarŕ a passar,
allň que s'ha fet tornarŕ a fer-se:
no hi ha res de nou sota el sol.
¹⁰ Quan d'una cosa diuen:
«Mira, aixň és nou!»,
segur que ja existia abans,
en el temps que ens ha precedit.
¹¹ De les generacions passades
no en queda cap record,
ni en quedarŕ cap de les futures;
el seu record s'haurŕ esvaďt
entre els qui vindran després.

Tot és en va i afany inútil

¹² Jo, Cohčlet, que era rei d'Israel, a Jerusalem, ¹³ vaig posar-me amb tota l'ŕnima a investigar amb l'ajut de la saviesa tot el que passa sota el cel: un mal ofici, val a dir-ho, que Déu ha imposat als humans! ¹⁴ Vaig mirar tot el que es fa sota el sol, perň vaig veure que tot és en va i afany inútil:
¹⁵ «El que és tort no es pot adreçar;
amb el que manca, no hi pots comptar.» ¹⁶ Em deia a mi mateix: «He crescut i avançat en saviesa més que cap altre dels reis que m'han precedit a Jerusalem. He fet l'experičncia d'abundar en saviesa i coneixement.» ¹⁷ Perň, després de llançar-me a investigar saviesa i coneixement, insensatesa i niciesa, vaig comprendre que també aixň és un afany inútil. ¹⁸ Perquč:
«Com més saviesa, més neguit;
a més coneixement, més sofrença.»