Els dos testimonis
1 Després van donar-me una mida semblant a una vara i em digueren: --Vés a amidar el temple i l'altar de Déu i compta els qui hi adoren, 2 perň deixa de banda l'atri exterior del temple, no l'amidis, perquč ha estat abandonat als pagans, que trepitjaran la ciutat santa quaranta-dos mesos. 3 Mentrestant, durant aquests mil dos-cents seixanta dies, jo faré que els meus dos testimonis hi profetitzin vestits amb roba de sac. 4 Aquests dos testimonis són les dues oliveres i els dos lampadaris que estan sempre davant el Senyor de la terra. 5 Si algú intenta de fer-los mal, els surt de la boca un foc que consumeix els seus enemics. Ben cert, si algú vol fer-los mal, morirŕ així! 6 Aquests dos tenen poder de cloure el cel perquč no caigui la pluja durant el temps que profetitzin. També tenen poder de convertir l'aigua en sang i d'afligir la terra amb tota mena de calamitats, sempre que voldran. 7 Quan hauran acabat de donar testimoni, la bčstia que pujarŕ dels abismes els farŕ la guerra, els vencerŕ i els matarŕ. 8 Els seus cossos quedaran estesos a la plaça de la gran ciutat, que, simbňlicament, s'anomena Sodoma i Egipte, allŕ mateix on el seu Senyor va ser crucificat. 9 Durant tres dies i mig, gent de tots els pobles, tribus, llengües i nacions vindran a veure els seus cossos i no permetran que ningú els doni sepultura. 10 Els habitants de la terra se n'alegraran i ho celebraran obsequiant-se els uns als altres, perquč aquests dos profetes eren per a ells un turment constant. 11 Perň després dels tres dies i mig vaig veure un esperit de vida que venia de Déu i que entrava dintre d'ells. Llavors es van posar drets, i un gran pŕnic s'apoderŕ dels qui ho contemplaven. 12 Els dos testimonis van sentir una veu forta que, del cel estant, els deia: --Pugeu aquí! I ells van pujar al cel en un núvol, sota la mirada dels seus enemics. 13 En aquell moment hi hagué un gran terratrčmol. La desena part de la ciutat es va enfonsar i set mil persones van morir. Els supervivents, esglaiats, donaren glňria al Déu del cel. 14 El segon «ai» ha passat. De seguida arribarŕ el tercer.La setena trompeta
15 Va tocar el setč ŕngel i en el cel s'aixecŕ un estol de veus potents que proclamaven: --El domini del món és ara del Senyor nostre i del seu Messies, i regnarŕ pels segles dels segles! 16 Aleshores els vint-i-quatre ancians que seuen davant de Déu en els seus trons es van prosternar amb el front fins a terra i adoraven Déu 17 dient:--Grŕcies, Senyor, Déu de l'univers,
el qui és i el qui era,
perquč ja has pres el teu gran poder
i has instaurat el teu Regne.
18 Les nacions estaven furioses,
perň ara ha arribat el dia
de la teva indignació;
ha arribat l'hora de judicar els morts,
de recompensar
els teus servents els profetes,
el poble sant
i tots els qui veneren el teu nom,
petits i grans,
l'hora de destruir
els destructors de la terra. 19 Aleshores es va obrir el temple de Déu que hi ha al cel, i dins el temple va aparčixer l'arca de l'aliança de Déu, mentre esclataven llamps i tronades, la terra tremolava i queia una gran pedregada.
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)