Retorn d'Absalom
1 Joab, fill de Seruiŕ, es va adonar que el cor del rei s'anava decantant a favor d'Absalom. 2 Aleshores enviŕ a buscar a Tecoa una dona llesta, i la va instruir així: --Fes com si estiguessis de dol. Posa't vestits adients, no et perfumis; actua com si fossis una dona que de molt de temps plora un difunt. 3 Presenta't al rei i digues-li tal i tal cosa. I Joab li va dictar tot el que havia de dir. 4 La dona de Tecoa es va presentar al rei i es prosternŕ amb el front a terra, exclamant: --Auxili, rei, auxili! 5 El rei li va preguntar: --Quč et passa? Ella digué: --Ai de mi! Sóc una dona viuda; vaig perdre el meu marit. 6 Aquesta teva serventa tenia dos fills. Es van barallar mentre eren al camp i, com que no hi havia ningú que els separés, l'un va matar l'altre. 7 Ara tota la parentela s'ha posat contra la teva serventa i em diuen: "Dóna'ns el fratricida, que el matarem: hem de fer justícia per l'assassinat del seu germŕ." I de passada, pensen ells, eliminarem l'hereu. Així volen apagar el tió encčs que encara em queda, i no deixaran sobre la terra ni nom ni descendčncia del meu marit. 8 El rei va dir a la dona: --Vés-te'n a casa teva, que ja donaré ordres sobre el teu cas. 9 Perň la dona de Tecoa va insistir: --Que aquell crim, oh rei i senyor meu, recaigui tan sols sobre mi i sobre la meva família! El rei i el seu tron són innocents. 10 El rei va continuar: --Si algú te'n parla, fes-me'l venir, i no li quedaran ganes d'amoďnar-te més. 11 Ella va replicar: --Que el rei juri pel nom del Senyor, el seu Déu, que el responsable de venjar la víctima no m'afegirŕ més desgrŕcies i no eliminarŕ el fill que em queda. Ell va assegurar: --Per la vida del Senyor, et juro que no caurŕ a terra ni un sol cabell del teu fill. 12 Llavors la dona va dir: --Que sigui permčs encara a la teva serventa de dir una paraula al meu senyor, el rei. Ell li féu: --Parla. 13 La dona va explicar-se: --Per quč, doncs, mantens un parer que va contra el poble de Déu? Amb la sentčncia que el rei acaba de pronunciar, és com si ell mateix es declarés culpable, ja que no deixa tornar l'home que té proscrit. 14 Tots hem de morir: som com aigua escampada per terra, que ja no es pot recollir. Déu no torna ningú a la vida. Per tant, el rei hauria de prendre un determini, perquč l'home que té proscrit no ho estigui per sempre. 15 De fet, si he vingut a exposar al rei, el meu senyor, el que li acabo de dir, és perquč la gent m'intimidava. Perň la teva serventa ha pensat que en parlaria al rei i que potser el rei faria el que li digués la seva serventa: 16 s'avindria a salvar la seva serventa de la mŕ del qui vol prendre-li l'heretat que Déu li ha donat i, al mateix temps, ella salvaria el seu fill. 17 La teva serventa s'ha dit: "Que la paraula del meu senyor, el rei, m'assereni, perquč ell, com l'ŕngel de Déu, és capaç de discernir el bé del mal." Que el Senyor, el teu Déu, sigui amb tu! 18 Llavors el rei va dir a la dona: --No m'amaguis res del que ara et preguntaré. La dona va respondre: --Que parli el rei, el meu senyor. 19 El rei continuŕ: --żNo és veritat que en tot aixň hi ha la mŕ de Joab? La dona ho va recončixer: --Tan cert com vius, rei i senyor meu: ningú no pot desviar-se ni a dreta ni a esquerra d'allň que diu el rei, el meu senyor. És veritat: el teu servent Joab ha ordenat i ha dictat a la teva serventa tot el que t'acabo de dir. 20 Ha estat per no tractar de cara la qüestió, que el teu servent Joab ha obrat així; perň el meu senyor té la saviesa de l'ŕngel de Déu i sap tot el que passa al país. 21 Llavors el rei va dir a Joab: --D'acord, faré el que proposes. Vés i fes tornar el jove Absalom. 22 Joab es va prosternar amb el front a terra i va beneir el rei. Després digué: --Avui el teu servent veu ben clar que gaudeix del teu favor, rei i senyor meu. El rei ha fet allň que el seu servent li indicava. 23 Joab va anar a Gueixur i portŕ Absalom a Jerusalem. 24 El rei va determinar: --Que es retiri a casa seva i que no comparegui a la meva presčncia. Absalom es va retirar a casa seva i no va comparčixer a la presčncia del rei. 25 En tot Israel no hi havia ningú tan ben plantat com Absalom ni tan admirat: de cap a peus no tenia defecte. 26 Es tallava els cabells al final de cada any, perquč li pesaven massa. La cabellera tallada feia més de dos quilos, segons la unitat de pes reial. 27 Absalom va tenir tres fills i una filla, que es deia Tamar i era molt bonica. 28 Absalom va viure dos anys a Jerusalem sense poder comparčixer a la presčncia del rei. 29 Un dia enviŕ a buscar Joab perquč anés a veure el rei de part seva, perň Joab va negar-se a anar a casa d'Absalom. Tornŕ a cridar-lo, i tampoc no hi volgué anar. 30 Finalment, Absalom va dir als seus mossos: --żVeieu el camp d'ordi a punt de segar que Joab té al costat del meu? Doncs aneu-hi i caleu-hi foc. Els mossos d'Absalom van calar-hi foc. 31 Llavors Joab anŕ a casa d'Absalom i li va dir: --Com és que els teus mossos han calat foc a la meva propietat? 32 Absalom li respongué: --Jo t'havia fet cridar perquč anessis a trobar el rei i, de part meva, li diguessis: "Per quč he tornat de Gueixur? Més em valdria ser-hi encara! Vull que el rei em rebi i, si sóc culpable, que em faci matar." 33 Joab anŕ a trobar el rei i li va transmetre aquest missatge. El rei va fer cridar Absalom, que va presentar-se al seu davant i es prosternŕ fins a tocar a terra amb el front. Aleshores el rei el va besar.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)