El ministeri de la nova aliança
1 Potser direu que tornem a recomanar-nos a nosaltres mateixos. żÉs que necessitem presentar-vos cartes de recomanació, com fan alguns, o bé necessitem que vosaltres ens recomaneu? 2 La nostra carta sou vosaltres: la portem escrita en els nostres cors, i tothom la pot cončixer i la pot llegir. 3 És evident que vosaltres sou una carta que ve de Crist i que ens ha estat confiada. No ha estat escrita amb tinta, sinó amb l'Esperit del Déu viu, i no en taules de pedra, sinó en taules de carn, en els vostres cors. 4 Aquesta és la confiança que, grŕcies al Crist, nosaltres tenim davant de Déu. 5 No és que ens refiem de nosaltres mateixos, com si fóssim capaços de fer res pel nostre compte: tot el que podem fer ve de Déu; 6 ell ens ha fet capaços de ser servidors de la nova aliança, que no és la de la lletra de la Llei, sinó la de l'Esperit. Perquč la lletra mata, perň l'Esperit dóna vida. 7 Moisčs era servidor d'aquella Llei gravada amb lletres sobre pedra, que porta a la mort; i la seva cara resplendia de tal manera que els israelites no podien mirar-lo de fit a fit per la glňria que irradiava, tot i que era una glňria passatgera. 8 żCom no tindran més glňria els servidors de l'Esperit? 9 Si era gloriós estar al servei de la Llei que porta a la condemnació, molt més ho serŕ encara estar al servei de la justícia salvadora. 10 Fins i tot allň que aleshores resplendia gloriosament, ara ja no resplendeix, davant aquesta glňria incomparable. 11 Ja que, per gloriós que fos allň que era passatger, molt més ho serŕ allň que dura per sempre. 12 Tenint, doncs, una esperança com aquesta, podem parlar obertament, 13 sense haver de posar-nos cap vel a la cara, com ho feia Moisčs, perquč els israelites no veiessin la fi d'una glňria passatgera. 14 Perň a ells se'ls va ofuscar l'enteniment, i fins al dia d'avui, quan llegeixen l'Antic Testament, el vel continua encara posat, ja que només desapareix grŕcies a Crist. 15 Encara avui, tal com passava amb Moisčs, sempre que escolten la lectura de la Llei de Moisčs tenen un vel damunt el cor; 16 perň sempre que es giren cap al Senyor cau el vel. 17 Ara bé, quan diu el Senyorés com si digués l'Esperit, i on hi ha l'Esperit del Senyor hi ha la llibertat. 18 I tots nosaltres, sense cap vel a la cara, reflectint com un mirall la glňria del Senyor, som transformats a la seva mateixa imatge, amb una glňria cada vegada més gran, per obra del Senyor, és a dir, de l'Esperit.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)