Els dons de l'Esperit
1 Pel que fa als dons de l'Esperit, germans, no vull que estigueu en la ignorŕncia. 2 Sabeu que, quan encara éreu pagans, us deixŕveu arrossegar cap als ídols muts una vegada i una altra. 3 Per aixň us faig saber que ningú que parli mogut per l'Esperit de Déu no diu: «Maleďt sigui Jesús», i que tampoc ningú no pot dir: «Jesús és el Senyor» si no el mou l'Esperit Sant. 4 Els dons són diversos, perň l'Esperit és un de sol. 5 Són diversos els serveis, perň el Senyor és un de sol. 6 Els miracles són diversos, perň Déu és un de sol, i és ell qui ho obra tot en tots. 7 Les manifestacions de l'Esperit que rep cadascú són en bé de tots. 8 Un, per mitjŕ de l'Esperit, rep el do d'expressar-se amb saviesa; un altre rep el do del coneixement per obra del mateix Esperit; 9 un altre, en virtut del mateix Esperit, rep el do de la fe; un altre, el do de guarir, en virtut de l'únic Esperit; 10 un altre, el do de fer miracles; un altre, el do de profecia; un altre, el de discernir els esperits; un altre, el do de parlar en llengües; un altre, el do d'interpretar-les. 11 Tot aixň és obra de l'únic i mateix Esperit, que distribueix els seus dons a cadascú tal com ell vol.Un sol cos amb molts membres
12 El Crist és com el cos humŕ, que és un, encara que tingui molts membres: tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. 13 Tots nosaltres, jueus i grecs, esclaus i lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos, i tots hem rebut com a beguda un sol Esperit. 14 Ara bé, el cos no consta d'un sol membre, sinó de molts. 15 Si el peu deia: «Com que no sóc mŕ, no sóc del cos», no per aixň deixaria de ser del cos. 16 I si l'orella deia: «Com que no sóc ull, no sóc del cos», no per aixň deixaria de ser del cos. 17 Si tot el cos fos ull, com podria sentir-hi? Si tot el cos fos oďda, com podria olorar? 18 Perň Déu ha distribuďt en el cos cada un dels membres de la manera que li ha semblat. 19 Si tot el cos es reduís a un sol membre, on seria el cos? 20 Així, doncs, els membres són molts, perň el cos és un de sol. 21 L'ull no pot dir a la mŕ: «No em fas cap falta», ni tampoc el cap als peus: «No em feu cap falta.» 22 Ben al contrari, els membres del cos que semblen més febles són els més necessaris; 23 els que ens semblen menyspreables, els cobrim amb més honor; i els que tenim per menys decents, els tractem amb una decčncia 24 que no necessiten els membres més decents. Déu ha disposat el cos de tal manera que ha donat més honor als membres que més en necessiten, 25 perquč en el cos no hi hagi divisions, sinó que tots els membres tinguin la mateixa sol·licitud els uns pels altres. 26 Per aixň, quan un membre sofreix, tots els altres sofreixen amb ell, i quan un membre és honorat, tots els altres s'alegren amb ell. 27 Doncs bé, vosaltres formeu el cos de Crist, i cadascú n'és un membre. 28 En l'Església, Déu ha posat, en primer lloc, apňstols; en segon lloc, profetes; en tercer lloc, mestres; després, els qui tenen poder d'obrar miracles; després, els qui tenen el do de guarir, d'ajudar els altres, de guiar-los, de parlar en llengües. 29 żSón tots apňstols? żO tots profetes? żO tots mestres? żTots fan miracles? 30 żTenen tots el do de guarir? żTots parlen en llengües? żO tots les saben interpretar? 31 Anheleu, perň, els dons més grans! I ara us vull mostrar un camí incomparablement més alt.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)