Un altre exemple: els navegants
1 També hi ha aquell qui equipa una embarcació, disposat a fer front a les ones encrespades, i comença invocant amb grans crits una fusta més corcada que la nau que el transporta. 2 De fet, és l'afany de guanys allň que ha mogut a armar la nau, i un hŕbil mestre d'aixa l'ha construďda. 3 Perň la teva providčncia, oh Pare, n'és el timoner: ets tu qui ha obert un camí en el mar, una ruta segura entre les ones, 4 mostrant així que pots salvar de tot perill, encara que algú s'embarqui sense cap perícia. 5 Tu no vols que siguin estčrils les obres guiades per la teva saviesa. I per aixň els homes poden confiar la seva vida a un lleny esquifit i travessar sans i estalvis les onades amb una barca. 6 De fet, al principi, mentre els gegants altius sucumbien, l'esperança del món es refugiava en una barca que, pilotada per la teva mŕ, deixava als segles futurs una llavor de nova vida. 7 Beneďt el lleny que va ser instrument de justícia! 8 Perň maleďt l'ídol que és obra d'unes mans: l'ídol i el qui l'ha fet! L'un, perquč el fabricava; l'altre, perquč, tot i ser una cosa corruptible, és anomenat «déu». 9 Déu detesta igualment l'impiu i la seva impietat, 10 i castiga l'obra amb el qui l'ha feta. 11 Per aixň intervindrŕ destruint els ídols dels pagans, perquč, enmig de les coses que ha creat, els ídols són abominables, un ensopec per als homes, un parany als peus dels insensats.Origen de la idolatria
12 La infidelitat a Déu comença amb la idea de fabricar ídols. Aquest invent ha corromput la vida dels homes. 13 Perquč al principi no n'hi havia, d'ídols, ni tampoc existiran eternament. 14 La vanaglňria humana els va introduir en el món i per aixň els espera una rŕpida fi. 15 Un pare, trasbalsat pel dolor de la mort prematura del seu fill, fa esculpir una estŕtua del qui ha estat arravatat abans de temps. I ara tributa honors divins a allň que no era més que un cadŕver, i transmet als seus els cultes secrets i els ritus que ha instituďt. 16 Amb el temps, aquest costum impiu arrela i adquireix força de llei. Igualment, els sobirans van decretar el culte a les estŕtues. 17 Com que els reis vivien lluny i la gent no els podia honorar personalment, reproduďen la figura del qui era distant i feien una imatge visible del rei que volien honorar. Així, amb tot l'interčs, adulaven l'absent com si fos present. 18 D'altra banda, l'ambició dels artistes contribuďa a estendre el culte del rei fins i tot entre els qui no el coneixien. 19 Com que l'artista volia complaure el sobirŕ, forçava el seu art i el representava més ben plantat que no era. 20 I la gent, embadalida per l'encant d'aquella obra d'art, començaven a adorar com a déu aquell que fins aleshores només havien honorat com a home. 21 Aquest fou un parany mortal per a la vida dels homes, perquč alguns d'ells, víctimes d'una desgrŕcia o de la tirania, van atribuir a pedres o a fustes el nom diví, que és incomunicable.Mals de la idolatria
22 Després no n'han tingut prou d'anar errats sobre la noció de Déu; vivint submergits en el mar de contradiccions que vénen de la seva ignorŕncia, gosen donar el nom de «pau» a uns mals tan grans. 23 Sacrifiquen infants en ritus d'iniciació, o bé celebren els seus cultes secrets, o bé orgies frenčtiques acompanyades de prŕctiques extravagants; 24 ja no respecten res, ni la vida ni la puresa del matrimoni. L'un mata l'altre a traďció, o l'ultratja donant-li fills il·legítims. 25 Tot és una barreja de sang i homicidis, furt i engany, corrupció, deslleialtat, desordre, perjuri, 26 confusió de valors, desagraďment, decadčncia moral, perversions sexuals, desordres en el matrimoni, adulteris i llibertinatge. 27 Efectivament, el culte d'uns ídols abominables és el principi de tots els mals; n'és la causa i també la conseqüčncia. 28 Els idňlatres tan aviat exulten amb una alegria frenčtica com pronuncien oracles mentiders; tan aviat viuen trepitjant els altres com perjuren sense fre. 29 De fet, com que confien en ídols sense vida, ja poden jurar en fals: no cal que temin cap revenja! 30 Perň un doble cŕstig els caurŕ al damunt: primer, perquč recorrent als ídols s'han fet una idea falsa de Déu; després, perquč han perjurat amb mala fe, menyspreant la santedat divina. 31 En canvi, els ídols invocats amb jurament no tenen poder per a castigar ningú. És el cŕstig reservat als qui pequen, allň que sempre acaba atrapant els culpables.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)