1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
Escolta, poble, el meu ensenyament
1 Cant. Del recull d'Assaf.Escolta, poble, el meu ensenyament,
estigues atent a les meves paraules.
2 T'alliçonaran amb exemples els meus llavis,
t'aclariré el sentit dels fets antics.
3 El que vam sentir i aprendre,
el que els pares ens van contar,
4 no ho amagarem als nostres fills,
i ells ho contaran als qui vindran:
són les gestes glorioses del Senyor,
el seu poder i els seus prodigis.
5 Ell va fer un pacte amb el poble de Jacob,
donŕ una llei als fills d'Israel.
Ell va manar als nostres pares
que tot aixň ho ensenyessin als seus fills,
6 perquč ho coneguessin els qui vindran
i els fills que naixeran després.
Que s'alcin, doncs, i ho contin als seus fills,
7 perquč posin en Déu la confiança,
no oblidin mai més les seves obres
i guardin els seus manaments.
8 Que els fills no es tornin com els seus pares,
gent indňcil i rebel,
gent de cor inconstant,
d'esperit infidel a Déu.
9 La gent d'Efraďm són com arquers
que fugen a l'hora del combat;
10 no guarden l'aliança de Déu,
es neguen a seguir la seva llei.
11 Han oblidat les seves gestes,
les meravelles que els havia mostrat.
12 En terra d'Egipte, a la plana de Tanis,
obrŕ prodigis davant els seus pares:
13 per obrir-los camí partí la mar,
aguantant les aigües com un dic;
14 els guiava de dia amb un núvol,
de nit amb la resplendor del foc.
15 Esberlŕ roques al desert,
com per donar-los totes les aigües profundes;
16 va fer sortir rius de la pedra,
com si hi aboqués les aigües abismals.
17 Perň ells continuaren ofenent-lo,
encarant-se en el desert contra l'Altíssim;
18 en el seu cor van posar Déu a prova
reclamant-li un menjar que els agradés.
19 Malparlaven de Déu i deien:
«żTindrŕ poder per a parar taula en ple desert?
20 Quan va picar la roca,
l'aigua rajŕ i van baixar torrents;
perň, żpodrŕ donar-nos ara pa
i proveir de carn el seu poble?»
21 El Senyor els va sentir i s'indignŕ,
el seu foc s'abrandŕ contra Israel,
el seu rigor caigué sobre Jacob,
22 aquell poble que no creia en Déu
i desconfiava que el pogués salvar.
23 Perň llavors donŕ ordres als núvols
i obrí els batents del cel,
24 perquč plogués damunt d'ells l'aliment del mannŕ,
el do del seu blat celestial.
25 Els homes van menjar el pa dels ŕngels,
les provisions abundants que els enviava.
26 Després va allunyar el vent de llevant
i orientŕ el garbí amb el seu poder:
27 els féu ploure carn com núvols de pols,
milers d'ocells com grans de sorra;
28 va fer que caiguessin al bell mig del campament,
vora mateix de les tendes.
29 En menjaren fins a saciar-se;
així va satisfer el seu desig.
30 Perň abans que aquell desig se'ls calmés,
amb el menjar encara a la boca,
31 el rigor de Déu va caure damunt d'ells:
va fer morir els més forts,
va abatre el jovent d'Israel.
32 I, malgrat tot, encara van pecar,
no creien en els seus prodigis;
33 per aixň en un no res posŕ fi als seus dies,
la seva vida s'acabŕ rŕpidament.
34 Quan els feria, ells el cercaven,
es convertien i tornaven a Déu.
35 Es recordaven de Déu, la seva roca,
del Déu altíssim, el seu redemptor.
36 Perň no eren més que afalacs,
mentida davant d'ell a flor de llavis;
37 els seus cors no eren constants,
eren cors infidels a l'aliança.
38 Ell, que és tot misericňrdia,
els perdonava la culpa i la vida,
refrenava constantment el seu rigor,
no els mostrava tot el seu enuig;
39 tenia en compte que eren mortals,
un alč que no torna quan se'n va.
40 Quantes vegades es rebel·laren al desert!
Com el contristaven en plena solitud!
41 Un cop i un altre posaven Déu a prova,
entristien així el Sant d'Israel.
42 No es recordaren del dia que aquella mŕ
els havia tret de l'opressió
43 obrant grans senyals a Egipte,
prodigis a la plana de Tanis:
44 va convertir en sang canals i recs,
perquč els egipcis no poguessin beure;
45 enviŕ tŕvecs que els picaven
i granotes que infestaven el país;
46 abandonŕ les collites als insectes,
el fruit del seu treball a les llagostes;
47 amb la pedregada els destrossŕ les vinyes,
i amb la calamarsa, els sicňmors;
48 moria el bestiar, víctima de la pedra,
i els seus ramats, víctimes dels llamps.
49 Desencadenŕ després el seu rigor:
indignació, cŕstig i desgrŕcies,
tot un estol d'ŕngels malčfics;
50 va donar lliure curs al seu enuig
deixant que la mort els assaltés
i la pesta consumís les seves vides;
51 matŕ tots els primogčnits d'Egipte,
flor de la fillada del poble de Cam.
52 Tragué fora com un ramat el seu poble
i els va guiar com ovelles pel desert.
53 Els conduí segurs. Quč els podia fer por?
La mar va sepultar els seus enemics!
54 Els introduí en el seu clos sagrat,
a la muntanya que el seu braç es conquerí.
55 Davant d'ells expulsŕ els pobles nadius,
els distribuí a la sort l'heretat
i instal·lŕ a casa d'ells les tribus d'Israel.
56 Perň posaren Déu a prova, es rebel·laren,
no van guardar l'aliança de l'Altíssim,
57 el refusaren i el traďren igual que els seus pares,
desviant-se com sagetes mal tirades;
58 l'irritaven en els recintes sagrats,
l'engelosien amb els seus ídols.
59 Déu es va indignar quan ho veié,
i repudiŕ Israel completament;
60 abandonŕ el temple de Siló,
el tabernacle del santuari d'Adam,
61 i deixŕ captiva en mans dels opressors
la seva arca gloriosa.
62 Indignat contra la seva heretat,
abandonŕ el seu poble a mercč de l'espasa;
63 el foc consumí tants joves
que ja no se sentien cants de núvia;
64 els sacerdots van morir a la guerra,
sense que les viudes poguessin fer dol per ells.
65 Perň el Senyor es desvetllŕ com si s'hagués adormit,
igual que un guerrer abaltit de massa vi:
66 va ferir els darreres dels enemics,
que en portaren per sempre la vergonya.
67 Deixŕ de banda la casa de Josep,
desestimŕ la tribu d'Efraďm;
68 va escollir la tribu de Judŕ,
la muntanya de Sió, que ell tant estima;
69 hi construí el seu temple, etern com el cel,
etern com la terra i els seus fonaments.
70 Va escollir David, el seu servent,
que vivia entre pletes i ramades,
71 i el prengué de darrere les ovelles,
per a pasturar el seu poble de Jacob,
la seva heretat, la casa d'Israel;
72 ell els pasturava amb cor irreprensible,
els guiava amb mŕ prudent.
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)