1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
Tenia posada l'esperança en el Senyor
1 Per al mestre de cor. Del recull de David. Salm.2 Tenia posada l'esperança en el Senyor,
i ell, inclinant-se cap a mi,
ha escoltat el meu clam.
3 M'ha tret de la fossa profunda,
del llot i del fangar.
Ha plantat els meus peus sobre la roca
i m'hi sento segur.
4 Ha inspirat als meus llavis un cŕntic nou,
un himne de lloança al nostre Déu.
Tots els qui ho veuen veneren el Senyor
i posen en ell la confiança.
5 Feliç l'home que confia en el Senyor
i no busca l'ajut dels idňlatres,
que es refien d'esperances enganyoses!
6 Com has pensat en nosaltres,
Déu incomparable!
Quantes meravelles has fet,
Senyor, Déu meu!
Si em proposava d'explicar-les,
no les podria ni comptar.
7 Tu m'has dit a cau d'orella
que no vols oblacions ni sacrificis,
que no demanes holocaust ni expiació.
8 Per aixň et dic: «A tu em presento,
en el llibre hi ha escrit el que has fet per mi.
9 Déu meu, vull fer la teva voluntat:
guardo la teva llei al fons del cor.»
10 Anuncio amb goig la salvació
a tot el poble reunit.
No puc deixar d'anunciar-la;
tu prou que ho saps, Senyor.
11 No he amagat la teva salvació
dins el meu cor;
he fet cončixer el teu ajut fidel,
la lleialtat del teu amor,
a tot el poble reunit.
12 I tu, Senyor, no apartis la teva misericňrdia;
que el teu amor fidel em guardi sempre.
13 Són tants els mals que m'envolten
que no es poden ni comptar.
Les meves culpes em cauen al damunt;
de tantes que són, en perdo el compte;
són més que els cabells del meu cap,
i em fallen les forces.
14 Senyor, vine a ajudar-me,
cuita a defensar-me, Senyor!
15 Que quedin defraudats i avergonyits
els qui volen la meva mort.
Que se'n tornin confosos
els qui s'alegren dels meus mals.
16 Que quedin muts de vergonya
els qui em diuen: «Massa poc!»
17 Que puguin alegrar-se i celebrar-ho
els qui et cerquen de debň;
que els qui estimen la teva obra salvadora
puguin dir sempre: «És gran, el Senyor!»
18 Jo sóc pobre i desvalgut,
perň el Senyor pensa en mi.
Ets tu qui m'ajuda i m'allibera.
Déu meu, no triguis més!
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)