Anunci del cŕstig del poble
1 Israel, no celebris festesni t'alegris com els altres pobles,
perquč prostituint-te
t'has allunyat del teu Déu.
T'estimaves més la paga que rebies
a totes les eres on batien el blat.
2 Perň ni l'era ni la premsa d'oli
no et donaran cap aliment,
i et fallarŕ el vi que esperes.
3 Efraďm no habitarŕ
a la terra del Senyor:
haurŕ de tornar a Egipte
o menjar aliments impurs
amb els assiris.
4 No oferiran al Senyor
libacions de vi
ni el complauran
amb els seus sacrificis.
El seu pa, com el pa del condol
ofert per un difunt,
farŕ impur tothom qui en mengi.
Aquest pa els saciarŕ,
perň no el podran introduir
al temple del Senyor.
5 Com celebrareu el dia de la festa,
la solemnitat del Senyor?
6 Fugireu del país devastat,
i Egipte us recollirŕ
per enterrar-vos a Memfis.
Les ortigues s'apropiaran
del bo i millor de la vostra plata
i els cards envairan les vostres tendes.
7 Ha arribat
el temps de passar comptes,
l'hora de pagar el deute.
Que ho sŕpiga Israel!
Els vostres profetes són insensats,
els homes inspirats deliren,
perquč són moltes les vostres culpes
i immensos els vostres odis.
8 Perň el sentinella d'Efraďm
estŕ amb el meu Déu;
els altres profetes, en canvi,
són un parany arreu on van:
fins i tot es mostren hostils
en el temple del seu Déu!
9 S'han corromput profundament,
com en els temps de Guibŕ.
Perň el Senyor es recorda
de les seves culpes,
els demanarŕ comptes
dels seus pecats.
El cŕstig d'Israel
10 Diu el Senyor:«Vaig trobar Israel
com qui troba raďms al desert.
Vaig mirar els vostres pares
com es miren les figues primerenques.
Perň ells arribaren a Baal-Peor
i es van consagrar
a l'Ídol Vergonyós,
es van tornar fastigosos
com el seu amant.
11 La glňria d'Efraďm
volarŕ com un ocell:
no els naixeran més infants,
no n'esperaran, no en concebran.
12 I si arriben a pujar algun fill,
els en privaré
abans no sigui un home.
Ai d'aquest poble si jo l'abandono!
13 Efraďm, jo et veia arribar a Tir,
com plantat en una prada,
perň ara haurŕs de portar
els teus fills a la matança.»
14 Senyor, dóna'ls...!
Perň quč els donarŕs?
Dóna'ls entranyes estčrils,
pits que no puguin alletar!
15 Diu el Senyor:
«Tota la seva maldat
es va veure a Guilgal.
Allŕ els vaig avorrir.
Ara els trauré de casa meva
per tot el mal que han fet
i no els tornaré a estimar.
Tots els seus governants
són uns rebels.
16 Efraďm ha rebut molts cops,
les seves arrels s'han assecat
i no podrŕ donar més fruit.
I si encara tinguessin fills,
faré morir el fruit preciós
de les seves entranyes.»
17 El meu Déu els rebutjarŕ
perquč no l'han escoltat.
Seran un poble errant
entre les nacions.
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)