El rei i l'ídol, anorreats
1 Israel era un cep fecundque donava molt de fruit.
Com més abundaven els seus raďms,
més altars es construďa;
com més fčrtil era el país,
més pilars sagrats aixecava.
2 Tenen el cor esmunyedís
i ara ho pagaran:
el Senyor derrocarŕ els seus altars
i els arrasarŕ els pilars sagrats.
3 Ara diran: «No tenim rei
perquč no hem reverenciat el Senyor.
I, a més, un rei, de quč ens serviria?»
4 Parlen només per parlar
i juren en fals quan pacten aliances.
El dret creix, com planta verinosa,
en els solcs del meu camp.
5 Els habitants de Samaria
temen pel vedellot de Betaven.
El poble i els falsos sacerdots
estan de dol per ell:
ell, que és la seva alegria gloriosa,
és a punt de ser deportat!
6 El vedellot serŕ endut a Assíria
com a regal per al Gran Rei.
Efraďm queda confós,
Israel s'avergonyeix
de les seves intrigues.
7 Samaria i el seu rei desapareixen,
com un branquilló
que l'aigua s'emporta.
8 Són destruďts
els recintes sagrats d'Aven,
que eren el pecat d'Israel.
Creixeran cards i espines
sobre els seus altars.
Llavors diran a les muntanyes:
«Cobriu-nos!»,
i als turons:
«Caieu damunt nostre!»
Israel recollirŕ el que ha sembrat
9 Diu el Senyor:«El poble d'Israel ha pecat
des dels temps de Guibŕ
i així han continuat.
żNo és a Guibŕ on la guerra sorprendrŕ
els fills d'aquells malvats?
10 Estic decidit a castigar-los:
els pobles s'uniran contra ells,
que ja estan enjovats
per a llaurar el seu doble solc.
11 »Efraďm era una vedella
ben acostumada,
que de bona gana batia el blat;
perň li vaig posar un jou
al seu coll fornit:
vaig enganxar Efraďm al jou,
Judŕ va llaurar
i Jacob va esterrossar el seu camp.
12 Vaig dir: "Sembreu-vos
llavor de justícia,
colliu fruits de bondat;
llaureu-vos un camp nou.
Ara és el moment
de cercar-me a mi, el Senyor,
fins que jo vingui i escampi
la salvació damunt vostre."
13 Perň vosaltres heu conreat injustícies,
heu collit maldats,
heu menjat fruits dolents.
»Tu, Israel, has confiat
en les teves maquinacions
i en la multitud dels teus valents.
14 Perň s'alçarŕ un avalot
dins el teu poble,
i les teves places fortes
seran totes devastades,
com Xalman va devastar Betarbel,
la ciutat-mare
esclafada amb els seus fills.
15 Betel us ha dut tot aixň,
ja que heu comčs sovint el mal.
A l'alba hi haurŕ la fi
del rei d'Israel.»
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)