Repartició de la Transjordŕnia
1 Els de les tribus de Rubčn i de Gad tenien ramats molt i molt grans. Quan van veure que les terres de Jazer i de Galaad eren excel·lents per al bestiar, 2 anaren a trobar Moisčs, el sacerdot Eleazar i els principals de la comunitat per dir-los: 3 --Els territoris d'Atarot, Dibon, Jazer, Nimrŕ, Heixbon, Elalé, Sebam, Nebó i Beon, 4 que el Senyor ha conquerit davant la comunitat d'Israel, són terres excel·lents per al bestiar, i nosaltres, que som servents teus, en tenim molt. 5 Si gaudim del teu favor, et preguem que donis en propietat aquest territori als teus servents i no ens facis passar el Jordŕ. 6 Moisčs va respondre als de les tribus de Gad i de Rubčn: --żLes tribus germanes aniran a lluitar, mentre vosaltres us quedareu aquí? 7 Per quč heu de desanimar els israelites de passar cap al país que el Senyor els dóna? 8 Aixň és el que van fer els vostres pares quan, des de Cadeix-Barnea, vaig enviar-los a recončixer el país. 9 Van pujar fins a la vall d'Eixcol i, després de recórrer el país, van desanimar els israelites i els dissuadiren d'entrar al país que el Senyor els donava. 10 Per aixň aquell dia el Senyor es va indignar i va jurar: 11 "Els homes de vint anys en amunt que han sortit d'Egipte no veuran el país que jo havia promčs a Abraham, a Isaac i a Jacob, perquč no m'han seguit fidelment. 12 Hi entraran tan sols Caleb, fill de Jefunnč, del clan de Quenaz, i Josuč, fill de Nun, que s'han mantingut fidels a mi, el Senyor." 13 El Senyor, doncs, es va encendre d'indignació contra els israelites, i els féu anar errants pel desert durant quaranta anys fins que desaparegué tota aquella generació que amb el seu comportament havia ofčs el Senyor. 14 I ara vosaltres, raça de pecadors, preneu el relleu dels vostres pares, per atiar encara més l'enuig del Senyor contra Israel. 15 Perquč, si deixeu de seguir-lo, ell allargarŕ l'estada d'Israel al desert, i vosaltres haureu provocat la destrucció de tot aquest poble. 16 Llavors els de les tribus de Gad i de Rubčn es van acostar a Moisčs per dir-li: --Nosaltres construirem aquí pletes per als nostres ramats i poblacions per a les nostres famílies. 17 Perň ens armarem tot seguit per anar al davant dels altres israelites, fins que els haurem fet entrar al seu lloc. Mentrestant les nostres famílies s'estaran en les poblacions fortificades, protegits contra els habitants del país. 18 No tornarem a casa nostra fins que cada israelita haurŕ pres possessió de la seva heretat. 19 Nosaltres renunciem a compartir amb ells cap heretat a l'altra banda del Jordŕ, perquč tenim la nostra heretat aquí, a l'est del Jordŕ. 20 Moisčs els va respondre: --Compliu, doncs, aixň que heu dit: si preneu les armes davant el Senyor i veniu a combatre, 21 si passeu armats el Jordŕ davant el Senyor, fins que ell haurŕ expulsat els enemics del seu davant, 22 i el país quedarŕ sotmčs a ell, llavors podreu tornar-vos-en sense haver-vos fet culpables contra el Senyor i contra Israel. Aquest territori on ara us trobeu serŕ el vostre patrimoni per voluntat del Senyor. 23 Si no obréssiu així, cometríeu un pecat contra el Senyor. I sapigueu que us cauria al damunt el cŕstig del vostre pecat. 24 Construďu-vos, doncs, poblacions per a les vostres famílies i pletes per als vostres ramats, perň compliu la paraula donada. 25 Els de les tribus de Gad i de Rubčn respongueren a Moisčs: --Nosaltres, servents teus, complirem aixň que ens manes, senyor nostre. 26 Les nostres criatures, les nostres dones, els ramats i tot el bestiar es quedaran aquí, en les poblacions de Galaad. 27 Perň tots nosaltres, servents teus, armats per a sortir en campanya, passarem davant el Senyor i anirem a combatre, tal com dius tu, senyor nostre. 28 Llavors Moisčs va donar instruccions respecte a ells al sacerdot Eleazar, a Josuč, fill de Nun, i als caps de llinatge de les tribus israelites. 29 Els digué: --Si els homes de Gad i de Rubčn passen armats amb vosaltres el Jordŕ davant el Senyor per lluitar fins que el país us quedi sotmčs, doneu-los el territori de Galaad en propietat. 30 Perň si no ho fessin, tindran el seu patrimoni entre vosaltres al país de Canaan. 31 Els homes de Gad i de Rubčn van respondre a Moisčs: --Farem el que el Senyor ha comunicat als teus servents. 32 Nosaltres passarem armats davant el Senyor al país de Canaan i així rebrem en herčncia la part de territori que ens correspon. 33 Moisčs va assignar a les tribus de Gad i de Rubčn i a la meitat de la tribu de Manassčs, fill de Josep, el reialme de Sehon, rei dels amorreus, i el reialme d'Og, rei de Basan, amb totes les ciutats i pobles d'aquell territori. 34 Els de la tribu de Gad van reedificar les ciutats de Dibon, Atarot, Aroer, 35 Atrot-Xofan, Jazer, Jogbohŕ, 36 Betnimrŕ i Betaran. Van fortificar-les i feren també pletes per als ramats. 37 Els de la tribu de Rubčn van reconstruir Heixbon, Elalé, Quiriataim, 38 Nebó, Baal-Meon i Sibmŕ, i posaren altres noms a les ciutats que havien reconstruďt. 39 Els descendents de Maquir, fill de Manassčs, van anar a Galaad, se n'apoderaren i desposseďren els amorreus que hi habitaven. 40 Llavors Moisčs va donar Galaad als descendents de Maquir, i ells s'hi van establir. 41 Els descendents de Jaďr, un altre fill de Manassčs, van anar als poblets dels amorreus i se n'apoderaren. Per aixň els van posar el nom de Poblets de Jaďr. 42 També Nóbah s'apoderŕ de Quenat i dels pobles de la rodalia, i els va donar el seu nom de Nóbah.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)