← Previous Nombres 24 Next →
1 Balaam, veient que el Senyor s'havia complagut a beneir Israel, no va anar com les altres vegades a esperar cap presagi, sinó que es va girar cap a l'estepa. 2 Balaam, alçant la vista, veié Israel acampat per tribus. L'esperit de Déu s'apoderŕ d'ell, 3 i va pronunciar el seu vaticini:
«Oracle de Balaam, fill de Beor,
oracle de l'home
de mirada penetrant.
4 Oracle del qui escolta
els presagis de Déu,
del qui veu allň que li fa veure
el Totpoderós,
quan cau en čxtasi
i els ulls se li obren.
5 Que en són, de belles, Jacob,
les teves tendes!
Els teus pavellons, Israel,
que bonics que són!
6 Els veig estesos com rierols,
com hortes a les vores d'un riu,
com ŕloes que el Senyor ha plantat,
com cedres a la vora de l'aigua.
7 L'aigua sobreďx dels seus poals,
reguen els seus sembrats
en abundŕncia.
El seu rei sobrepassa el rei Agag,
serŕ eminent el seu reialme.
8 Déu, que l'ha fet sortir d'Egipte,
li dóna la força d'un búfal.
Devorarŕ nacions enemigues,
els trencarŕ els ossos,
els trinxarŕ les fletxes.
9 S'ajup, s'ajeu com un lleó,
com una fera. I qui el farŕ aixecar?
El qui et beneeixi, Israel, serŕ beneďt,
serŕ maleďt el qui et maleeixi.»
10 Balac es rosegava els punys. Enfurismat contra Balaam, va dir: --T'havia cridat per maleir els meus enemics, i és la tercera vegada que els beneeixes! 11 Ja te'n pots tornar al teu país. T'havia dit que t'ompliria de riqueses, perň ara el Senyor et deixa sense res. 12 Balaam li respongué: --Ja ho vaig dir als ambaixadors que em vas enviar: 13 "Ni que Balac em donés el seu palau ple de plata i d'or, jo no em podria apartar de les ordres del Senyor i fer, pel meu compte, res de bo o de dolent. Jo diré el que el Senyor em farŕ dir." 14 Ara, doncs, me'n torno al meu país, perň abans vine, que t'he d'anunciar quč farŕ en els temps futurs aquest poble contra el teu.

Quart oracle de Balaam

15 Llavors va pronunciar el seu vaticini:
«Oracle de Balaam, fill de Beor,
oracle de l'home
de mirada penetrant.
16 Oracle del qui escolta
els presagis de Déu,
del qui coneix allň que li fa cončixer
l'Altíssim,
del qui veu allň que li fa veure
el Totpoderós,
quan cau en čxtasi
i els ulls se li obren.
17 El veig venir, perň no pas ara,
el contemplo, perň no és a prop:
surt de Jacob una estrella,
s'aixeca un ceptre a Israel
que esclafarŕ els polsos dels moabites,
el crani de tots els fills de Set.
18 Edom serŕ conquerit,
serŕ conquerit el país de Seďr.
Israel farŕ proeses,
19 els dominarŕ un descendent de Jacob,
que destruirŕ els qui hi hagi
a les ciutats.»
20 Balaam veié després els amalequites, i va pronunciar el seu vaticini:
«Amalec, la millor de les nacions,
serŕ al final arruďnada.»
21 També va veure els quenites, i va pronunciar el seu vaticini:
«El lloc on habites és fort,
t'has fet el niu a la roca.
22 Perň Caín serŕ consumit pel foc,
i Aixur se l'endurŕ captiu.»
23 I continuŕ vaticinant:
«Ai! Qui ve del nord com un ramat?
24 Han sortit de la part de Quitim
i oprimiran Aixur i Éber;
perň els invasors acabaran destruďts.»
25 Després Balaam es va posar en camí per tornar a casa seva, i també Balac emprengué la seva ruta.