Mort de Jesús

(Mc 15,33-41; Lc 23,44-49; Jn 19,28-30)

45 Des del migdia fins a les tres de la tarda es va estendre una foscor per tota la terra. 46 I cap a les tres de la tarda, Jesús va exclamar amb tota la força: -- Elí, Elí, żlemŕ sabactani?—que vol dir: « Déu meu, Déu meu, per quč m'has abandonat?» 47 En sentir-ho, alguns dels qui eren allí deien: --Aquest crida Elies. 48 De seguida un d'ells corregué a prendre una esponja, la xopŕ de vinagre, la posŕ al capdamunt d'una canya i la hi donava perquč begués. 49 Els altres deien: --Deixa, a veure si ve Elies a salvar-lo. 50 Perň Jesús tornŕ a cridar amb tota la força, i va expirar. 51 Llavors la cortina del santuari s'esquinçŕ en dos trossos de dalt a baix; la terra tremolŕ, les roques s'esberlaren; 52 els sepulcres s'obriren, i molts cossos dels sants que hi reposaven van ressuscitar. 53 Sortiren dels sepulcres i, després de la resurrecció de Jesús, van entrar a la ciutat santa i s'aparegueren a molts. 54 El centurió i els qui amb ell custodiaven Jesús, veient el terratrčmol i tot el que havia passat, van agafar molta por i deien: --És veritat: aquest era Fill de Déu. 55 També hi havia allŕ moltes dones que s'ho miraven de lluny estant. Havien seguit Jesús des de Galilea i li prestaven ajut. 56 Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu.