Parŕbola del banquet de noces
1 Jesús es posŕ a parlar-los novament en parŕboles. Els digué: 2 --Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava el casament del seu fill. 3 Va enviar els seus servents a cridar els convidats a les noces, perň ells no hi volien anar. 4 Llavors enviŕ uns altres servents amb aquest encŕrrec: »--Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l'aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces! 5 »Perň ells no en feren cas i se'n van anar, l'un al seu camp, l'altre al seu negoci; 6 i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar. 7 El rei, indignat, enviŕ les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. 8 Llavors va dir als seus servents: »--El banquet de noces és a punt, perň els convidats no n'eren dignes; 9 aneu, doncs, a les cruďlles dels camins i convideu a les noces tothom que trobeu. 10 »Aquells servents van sortir als camins i van reunir tots els qui van trobar, bons i dolents; i la sala del banquet s'omplí de convidats. 11 »Aleshores el rei va entrar a veure els convidats i s'adonŕ que allí hi havia un home que no duia vestit de noces, 12 i li digué: »--Amic, com és que has entrat aquí sense vestit de noces? »Perň ell va callar. 13 Llavors el rei digué als qui servien: »--Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora, a la tenebra; allŕ hi haurŕ els plors i el cruixit de dents. 14 Perquč molts són cridats, perň pocs són escollits.El tribut al Cčsar
15 Aleshores els fariseus van planejar la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora. 16 I van enviar els seus deixebles i els partidaris d'Herodes a dir-li: --Mestre, sabem que dius la veritat i que ensenyes de debň el camí de Déu, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones. 17 Digues-nos quč et sembla: żÉs permčs o no de pagar tribut al Cčsar? 18 Jesús es va adonar de la seva malícia i els digué: --Per quč em poseu a prova, hipňcrites? 19 Ensenyeu-me la moneda del tribut. Ells li portaren un denari. 20 Jesús els preguntŕ: --De qui són aquesta cara i aquesta inscripció? 21 Li responen: --Del Cčsar. Jesús els diu: --Doncs doneu al Cčsar el que és del Cčsar, i a Déu el que és de Déu. 22 En sentir aquesta resposta quedaren sorpresos i, deixant-lo, se'n van anar.Els saduceus i la resurrecció
23 Aquell dia, uns saduceus l'anaren a trobar. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per aixň li van plantejar aquesta dificultat: 24 --Mestre, Moisčs va dir: Si un home mor sense fills, el seu germŕ s'ha de casar amb la viuda per donar descendčncia al germŕ difunt. 25 Doncs bé, hi havia entre nosaltres set germans. El primer es va casar i va morir, i com que no tenia descendčncia, el seu germŕ es va casar amb la viuda. 26 El mateix va passar amb el segon, amb el tercer, i així fins al setč. 27 Després de tots va morir la dona. 28 Per tant, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serŕ muller, si tots ells s'hi havien casat? 29 Jesús els respongué: --Aneu equivocats, perquč desconeixeu les Escriptures i el poder de Déu. 30 Quan arribi la resurrecció, ja no prendran muller ni marit, sinó que seran com els ŕngels del cel. 31 »I pel que fa a la resurrecció dels morts, żno heu llegit el que Déu us va dir: 32 Jo sóc el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob? Ell no és Déu de morts, sinó de vius. 33 La gent, que ho va sentir, estava admirada de la seva doctrina.El primer manament
34 Quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es reuniren tots junts, 35 i un d'ells, que era mestre de la Llei, per provar-lo li va fer aquesta pregunta: 36 --Mestre, quin és el manament més gran de la Llei? 37 Jesús li digué: -- Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ŕnima i amb tot el pensament. 38 Aquest manament és el més gran i el primer. 39 El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix. 40 Tots els manaments de la Llei i dels Profetes es fonamenten en aquests dos.El Messies, fill de David
41 Els fariseus estaven reunits i Jesús els va fer aquesta pregunta: 42 --Quč en penseu, del Messies: de qui ha de ser fill? Li responen: --De David. 43 Ell els diu: --żCom és, doncs, que David, mogut per l'Esperit, l'anomena "Senyor" quan diu:44 » El Senyor digué al meu Senyor:
Seu a la meva dreta,
i espera que posi els enemics
sota els teus peus? 45 »Per tant, si David l'anomena Senyor, com pot ser fill seu? 46 Ningú no va ser capaç de respondre-li res, ni es van atrevir des d'aquell dia a fer-li cap més pregunta.
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)