Parŕbola dels vinyaters homicides
1 Jesús es posŕ a parlar-los en parŕboles: --Un home va plantar una vinya, la va envoltar d'una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guŕrdia. Després la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar lluny. 2 Quan va ser el temps, enviŕ un servent als vinyaters per rebre'n la part que li corresponia dels fruits de la vinya; 3 perň ells el van agafar, el van apallissar i el van despatxar amb les mans buides. 4 Novament els enviŕ un altre servent; a aquest li van obrir el cap i el van ultratjar. 5 Els en va enviar encara un altre, i el van matar; i així feren amb molts altres: a uns els apallissaven, a d'altres els mataven. 6 Tenia encara el seu fill estimat, i els l'enviŕ en darrer lloc, tot dient-se: "Al meu fill, el respectaran." 7 Perň aquells vinyaters es digueren entre ells: "Aquest és l'hereu: vinga, matem-lo i l'heretat serŕ nostra!" 8 L'agafaren, doncs, el van matar i el van llençar fora de la vinya. 9 »Quč farŕ l'amo de la vinya? Vindrŕ, farŕ morir aquells vinyaters i donarŕ la vinya a uns altres. 10 żNo heu llegit allň que diu l'Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. 11 És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen? 12 Ells van comprendre que Jesús amb aquella parŕbola es referia a ells, i volien agafar-lo, perň van tenir por de la gent. Llavors el van deixar estar i se n'anaren.El tribut al Cčsar
13 Aleshores van enviar a Jesús alguns fariseus i alguns partidaris d'Herodes per sorprendre'l en alguna paraula comprometedora. 14 Hi van, doncs, i li diuen: --Mestre, sabem que dius la veritat, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones, sinó que ensenyes de debň el camí de Déu. Digues: żÉs permčs o no de pagar tribut al Cčsar? żL'hem de pagar o no l'hem de pagar? 15 Jesús es va adonar de la seva hipocresia i els respongué: --Per quč em poseu a prova? Porteu-me un denari i deixeu-me'l veure. 16 Ells l'hi portaren. Jesús els preguntŕ: --De qui són aquesta cara i aquesta inscripció? Ells li respongueren: --Del Cčsar. 17 Jesús els digué: --Doneu al Cčsar el que és del Cčsar, i a Déu el que és de Déu. I quedaren sorpresos de la seva resposta.Els saduceus i la resurrecció
18 Després uns saduceus l'anaren a trobar. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per aixň li van plantejar aquesta dificultat: 19 --Mestre, Moisčs ens va prescriure que, si un home mor i deixa muller, perň no ha tingut fills, el seu germŕ es casi amb la viuda per donar descendčncia al germŕ difunt. 20 Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense tenir descendčncia. 21 El segon es va casar amb la dona del difunt, i morí sense tenir-ne descendčncia. Igualment el tercer. 22 Cap dels set no va tenir descendčncia. Després de tots va morir també la dona. 23 Per tant, quan arribi la resurrecció i tots ells ressuscitin, de quin dels set serŕ muller, si tots set s'hi havien casat? 24 Jesús els respongué: --Aneu equivocats precisament perquč desconeixeu les Escriptures i el poder de Déu. 25 Quan tots ells ressuscitin d'entre els morts, ja no prendran muller ni marit, sinó que seran com els ŕngels del cel. 26 »I sobre el fet que els morts ressusciten, żno heu llegit en el llibre de Moisčs, en el passatge de la Bardissa, com Déu li va dir: Jo sóc el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob? 27 Ell no és Déu de morts, sinó de vius. Aneu molt equivocats!El primer manament
28 Llavors un dels mestres de la Llei, que havia sentit la discussió i havia trobat bona la resposta de Jesús, se li va acostar i li va fer aquesta pregunta: --Quin és el primer de tots els manaments? 29 Jesús va respondre: --El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. 30 Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ŕnima, amb tot el pensament i amb totes les forces. 31 El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix.No hi ha cap manament més gran que aquests. 32 Llavors el mestre de la Llei li digué: --És veritat, mestre. Amb tota la raó dius que ell és l'únici que no n'hi ha d'altre fora d'ell, 33 i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l'enteniment i amb totes les forcesi estimar els altres com a si mateixval més que tots els holocaustos i sacrificis. 34 Jesús, veient que havia parlat assenyadament, li digué: --No ets pas lluny del Regne de Déu. I ningú no s'atreví a fer-li cap més pregunta.El Messies, fill de David
35 Jesús prengué la paraula i ensenyava en el temple dient: --Com poden dir els mestres de la Llei que el Messies ha de ser fill de David? 36 David mateix, mogut per l'Esperit Sant, va dir:» El Senyor digué al meu Senyor:
Seu a la meva dreta,
i espera que posi els enemics
sota els teus peus. 37 »Per tant, si David mateix l'anomena Senyor, com pot ser fill seu? Una gran gentada l'escoltava de bon grat.
Acusacions contra els mestres de la Llei
38 Jesús, instruint la gent, deia: --Aneu amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els saludi a les places 39 i que els facin ocupar els seients d'honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets. 40 Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per aixň aquests seran judicats amb més rigor.L'ofrena d'una viuda pobra
41 Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. 42 Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirŕ dues petites monedes de coure. 43 Jesús va cridar els seus deixebles i els digué: --Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. 44 Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseďa, tot el que tenia per a viure.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)