← Previous
Jutges 21
Restabliment de la tribu de Benjamí
1 A l'assemblea de Mispŕ, els israelites havien jurat que cap d'ells no donaria una filla en matrimoni a un benjaminita. 2 Per aixň tot el poble anŕ a Betel, i van estar asseguts allŕ, a la presčncia de Déu, fins al capvespre plorant desconsolats. 3 Deien: --Senyor, Déu d'Israel, per quč ha passat aixň? Per quč avui ha de desaparčixer una de les tribus d'Israel? 4 L'endemŕ, de bon matí, el poble va erigir un altar en aquell indret i oferí holocaustos i sacrificis de comunió. 5 Després els israelites es preguntaren: --Qui, entre les tribus d'Israel, no ha pujat a aquesta assemblea davant el Senyor? Tots, en efecte, havien jurat que els qui no pugessin a Mispŕ davant el Senyor serien condemnats a mort. 6 D'altra banda, els israelites sentien compassió pels seus germans de Benjamí. Deien: --Avui una tribu ha quedat arrencada del poble d'Israel. 7 Quč podem fer perquč tinguin dones els supervivents? Nosaltres vam jurar pel Senyor que no els donaríem mai les nostres filles en matrimoni. 8 I anaven dient: --Qui, entre les tribus d'Israel, no ha pujat a Mispŕ davant el Senyor? Ningú de Jabeix-Galaad no havia comparegut al campament on havia tingut lloc l'assemblea del poble: 9 van passar revista a la tropa i veieren que no hi havia ningú d'aquella població. 10 Llavors l'assemblea hi enviŕ dotze mil homes amb aquestes ordres: --Aneu i passeu a tall d'espasa els habitants de Jabeix-Galaad, amb les dones i els infants. 11 Perň feu-ho així: extermineu només tots els homes i les dones casades. 12 Entre la població de Jabeix-Galaad van trobar quatre-centes noies verges, que no havien tingut relacions amb cap home, i les van portar al campament de Siló que es troba al país de Canaan. 13 Després tota l'assemblea decidí d'enviar missatgers als benjaminites, refugiats a la roca de Rimmon, per oferir-los la pau. 14 Els benjaminites van tornar, i els altres israelites els van donar les dones que havien deixat amb vida a Jabeix-Galaad. Perň no n'hi havia per a tots. 15 El poble d'Israel sentia compassió pels benjaminites, perquč el Senyor havia obert un esvoranc en les tribus d'Israel. 16 Els ancians de la comunitat deien: --Les dones de la tribu de Benjamí han estat exterminades. Quč podem fer perquč tinguin dones els qui encara no en tenen? 17 I afegien: --Cal que els supervivents de Benjamí tinguin descendčncia i així no desaparegui una tribu d'Israel. 18 D'altra banda, nosaltres no podem pas donar-los les nostres filles en matrimoni. En efecte, els israelites havien jurat que maleirien el qui donés una filla en matrimoni a un benjaminita. 19 Aleshores es van recordar que aviat s'esqueia la festa del Senyor que se celebra cada any a Siló, ciutat situada al nord de Betel, al sud de Lebonŕ i a l'est del camí que va de Betel a Siquem. 20 Els ancians van donar aquestes instruccions als benjaminites: --Aneu a amagar-vos entre les vinyes 21 i estigueu a l'aguait. Quan veureu que les noies de Siló surten en colles a dansar, sortiu fora de les vinyes. Que cada un de vosaltres rapti una noia, i aneu-vos-en a la vostra terra. 22 Si després ens vénen els seus pares o germans a demanar-nos justícia, els respondrem: "Perdoneu-nos el que hem fet per ells. Nosaltres no ens hem quedat cap dona de la guerra contra Jabeix, i vosaltres us hauríeu fet culpables si els haguéssiu donat les vostres filles." 23 Els benjaminites van seguir les instruccions: prengueren les dones que els feien falta raptant-les entre les noies que dansaven. Després se'n tornaren a la seva heretat, reconstruďren les seves ciutats i les van habitar. 24 Els altres israelites també se'n van anar d'allí, cadascú a la seva tribu i al seu clan, cadascú a la seva heretat. 25 En aquell temps no hi havia rei a Israel i tothom feia el que li semblava.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)