Crim dels benjaminites a Guibŕ
1 En aquell temps no hi havia rei a Israel. En un indret apartat de les muntanyes d'Efraďm, hi residia un levita que tenia una concubina de Betlem de Judŕ. 2 Ella li va ser infidel i se'n tornŕ a casa del seu pare, a Betlem de Judŕ. Ja feia quatre mesos que hi era 3 quan el seu marit es posŕ en camí per anar-la a buscar: li volia parlar al cor i fer que tornés. Es va emportar amb ell un mosso i un parell d'ases. La dona el va fer entrar a casa del seu pare; aquest, en veure'l, l'acollí tot content. 4 El seu sogre, el pare de la noia, el va fer quedar a casa seva; durant tres dies van menjar i beure i s'hi estigueren hostatjats. 5 El quart dia es van llevar de bon matí i, quan el levita es disposava a anar-se'n, el pare de la noia digué al seu gendre: --Menja alguna cosa per prendre forces; després ja us n'anireu. 6 Es van asseure a taula tots dos, i van menjar i beure plegats. Després el pare de la noia va dir al seu gendre: --Queda't encara una altra nit i alegra't amb mi. 7 El levita ja s'aixecava per anar-se'n, perň el seu sogre va insistir tant que s'hi va quedar encara una altra nit. 8 Quan, al matí del cinquč dia, es llevŕ per anar-se'n, el pare de la noia li digué: --Menja i pren forces. Tot menjant plegats, es van entretenir fins avançada la tarda. 9 Quan el levita es disposava a anar-se'n amb la seva concubina i el seu mosso, el seu sogre li pregŕ: --Mira, el dia ja declina i s'ha fet tard. Passeu la nit aquí! Alegra't amb mi, i demŕ, de bon matí, us en podeu tornar a casa. 10 Perň aquesta vegada el levita no es volgué quedar una altra nit, i es posŕ en camí fins que van arribar a la vista de Jebús, és a dir, Jerusalem. Feia el viatge amb un parell d'ases ensellats, acompanyat de la seva concubina i del seu mosso. 11 Quan passaven a la vora de Jebús, el dia ja havia declinat molt, i el mosso va dir al seu amo: --Arribem-nos a la ciutat dels jebuseus a passar-hi la nit. 12 Perň el seu amo li contestŕ: --No ens aturem en una ciutat estrangera on no viu ningú del poble d'Israel. Continuem fins a Guibŕ. 13 I va dir encara al mosso: --Mirem d'arribar-nos a Guibŕ o a Ramŕ; passarem la nit en una d'aquestes dues poblacions. 14 I van continuar caminant. El sol es va pondre quan eren al costat de Guibŕ de Benjamí. 15 Llavors es van desviar cap a la ciutat amb la intenció de fer-hi nit. El levita va entrar a Guibŕ, perň es quedŕ a la plaça, ja que ningú no els volia hostatjar a casa seva perquč hi passessin la nit. 16 Un home vell, que tornava al vespre de la feina del camp, va passar per allí. Era de les muntanyes d'Efraďm: també ell residia com a foraster a Guibŕ. Els habitants de la ciutat eren benjaminites. 17 El vell alçŕ la vista i veié el viatger que era a la plaça. Li preguntŕ: --On vas i d'on véns? 18 El levita li respongué: --Estem de pas. Venim de Betlem de Judŕ i fem camí cap a l'interior de les muntanyes d'Efraďm. Jo sóc d'allí i me'n torno a la casa del Senyor; perň ara ningú no m'acull a casa seva, 19 tot i que porto palla i farratge per als ases, i menjar i vi per a mi, per a la teva serventa i per al mosso que acompanya el teu servidor. No ens fa falta res. 20 El vell digué: --Sigues benvingut! Jo m'ocuparé del que et faci falta, perň no vull que passis la nit a la plaça. 21 El va acollir a casa seva i va donar farratge als ases. Després els viatgers es rentaren els peus i van menjar i beure. 22 Mentre ells es refeien i s'alegraven, una colla de poca-vergonyes d'aquella ciutat van envoltar la casa i començaren a picar a la porta tot cridant al vell, l'amo de la casa: --Fes sortir l'home que ha entrat a casa teva, que ens en volem aprofitar. 23 L'amo de la casa va sortir a fora i els pregava: --Si us plau, germans, no sigueu dolents. Aquest home és hoste meu. No feu aquesta baixesa! 24 Mireu, us trauré a fora la meva filla encara verge. Abuseu-ne i feu-li el que us plagui. Perň no feu aquesta baixesa amb aquest home! 25 Perň aquells homes no el volgueren escoltar. Llavors el levita prengué la seva concubina i la va treure a fora. Ells la van violar i maltractar tota la nit fins a la matinada. A trenc d'alba, la van deixar estar. 26 Quan el dia despuntava, ella va arribar a la casa on s'havia hostatjat el seu marit. Va caure davant la porta i es quedŕ allí a terra fins que fou de dia. 27 Al matí, quan el seu home va anar a obrir la porta de la casa i ja sortia per continuar el viatge, va veure la seva concubina caiguda davant la porta amb les mans a la llinda. 28 Li digué: --Aixeca't i anem-nos-en! Perň ella no responia. Aleshores la va carregar damunt el seu ase i continuŕ el camí de retorn cap al seu poble. 29 Un cop a casa, va agafar un ganivet, tallŕ el cadŕver en dotze trossos, membre per membre, i n'enviŕ un tros a cada una de les tribus d'Israel. 30 Tothom qui ho veia exclamava: --Mai no havia passat ni s'havia vist res de semblant d'ençŕ que els israelites van sortir d'Egipte fins al dia d'avui! El levita havia manat als homes que va enviar: --Aixň heu de dir a tota la gent d'Israel: "żÉs que mai havia passat res de semblant d'ençŕ que els israelites van sortir d'Egipte fins al dia d'avui? Examineu el cas: parleu-ne i decidiu!"Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)