1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
Caiguda de Babilňnia i alliberament d'Israel (50-51)
1 El Senyor, per mitjŕ del profeta Jeremies, va comunicar aquesta paraula referent a Babilňnia i al país dels caldeus:Babilňnia
2 «Anuncieu-ho entre les nacions,comuniqueu-ho aixecant estendards,
comuniqueu-ho, no ho amagueu!
Digueu:
"Babilňnia ha estat presa
i el déu Bel humiliat,
Marduc és abatut,
les seves imatges escarnides,
i enderrocats
els seus ídols repugnants."
3 Des del nord l'ataca una nació,
que converteix aquella terra
en una solitud.
No hi ha qui l'habiti:
homes i bčsties en fugen,
no en queda res.
Israel
4 »Aquells dies, aquells moments,els d'Israel i els de Judŕ,
ho dic jo, el Senyor,
vindran tot plorant
a cercar el Senyor, el seu Déu.
5 Preguntaran el camí de Sió,
i l'emprendran tot dient:
"Anem a unir-nos al Senyor
amb una aliança eterna,
que no sigui mai oblidada!"
6 Eren ovelles perdudes
els del meu poble,
els seus pastors les esgarriaven
per les muntanyes:
elles anaven
d'una muntanya a un turó,
s'oblidaven de la pleta.
7 Qui les trobava se les menjava,
i els enemics deien:
"No fem cap mal,
perquč han pecat contra el Senyor."
I aixň que el Senyor havia estat
cleda segura,
esperança dels seus pares!
Babilňnia
8 »Fugiu de Babilňnia,sortiu del país dels caldeus,
poseu-vos, com els bocs,
davant el ramat.
9 Jo desvetllo des del país del nord
un aplec de grans nacions
perquč ataquin Babilňnia:
formaran en ordre de batalla
i la prendran;
les seves fletxes
són com bons guerrers,
que mai no tornen
amb les mans buides.
10 La terra dels caldeus serŕ un botí,
els qui la saquegin quedaran tips.
Ho dic jo, el Senyor.
11 żUs alegrareu ara, ho celebrareu,
espoliadors de la meva heretat?
żUs posareu grassos
com la vedella quan trilla,
renillareu com els corsers?
12 La vostra mare estŕ tota avergonyida,
estŕ humiliada la qui us ha infantat:
sereu l'última de les nacions,
un desert, un ermot, una estepa.
13 La indignació del Senyor
deixarŕ Babilňnia desolada
i deshabitada:
tothom qui hi passarŕ
quedarŕ esbalaďt
i es riurŕ de la seva desfeta.
14 »Tots els qui tibeu l'arc,
formeu en ordre de batalla
entorn de Babilňnia!
Tireu, no estalvieu les fletxes,
perquč ha pecat contra el Senyor.
15 Envolteu-la
llançant el crit de guerra!
La ciutat es rendeix,
les seves torres es desplomen,
s'enfonsen les muralles.
El Senyor li dóna
la paga que es mereixia.
Feu-li tot el que ella va fer!
16 No deixeu que vagin sembradors
a Babilňnia
ni els qui empunyen la falç
en temps de sega.
Davant l'espasa que devasta,
que tothom torni al seu país,
que fugi cadascú a la seva terra.
Israel
17 »Eren ovelles escampades,els d'Israel;
uns lleons les van espantar. »Primer se les menjava el rei d'Assíria i després els va trencar els ossos Nabucodonosor, rei de Babilňnia. 18 Ara, doncs, aixň diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: Jo en demanaré comptes al rei de Babilňnia i al seu país, com vaig fer amb el rei d'Assíria.
19 »Faré tornar Israel a la seva pleta,
perquč pasturi al Carmel i a Basan
i brostegi fins a saciar-se
per les muntanyes d'Efraďm
i de Galaad.
20 Aquells dies, per aquell temps,
buscaran les culpes d'Israel
i no hi seran,
els pecats de Judŕ,
i no els trobaran:
jo perdonaré els qui faré sobreviure.
Ho dic jo, el Senyor.
Babilňnia
21 »Ataca el país de Merataim,vés a combatre contra ell
i contra els habitants de Pecod!
Anorrea'ls, extermina'ls,
fes el que t'he manat!
Ho dic jo, el Senyor.
22 Se sent brogit de guerra en el país,
hi ha una gran destrossa.
23 Com ha estat trencada i trossejada
la maça que esclafava la terra!
Com s'ha convertit Babilňnia
en motiu d'estupor de tots els pobles!
24 Babilňnia, tu no sabies
que jo et parava una trampa,
i t'hi has agafat:
t'han atrapat, t'han fet presonera,
perquč feies la guerra
contra el Senyor.
25 »El Senyor obre el seu arsenal
i en treu les armes del seu enuig;
el Senyor de l'univers, Déu sobirŕ,
les esgrimirŕ al país dels caldeus.
26 Acudiu-hi de tot arreu,
obriu els seus graners;
apiloteu-la com el blat
i extermineu-la sense deixar-ne res.
27 Mateu com toros els seus valents,
baixeu-los a l'escorxador.
Ai d'ells! Ha arribat el seu dia,
el temps que els demanaran comptes!
Israel
28 »Escolteu el crit dels fugitius,dels qui s'han escapat
del país de Babilňnia,
que proclamen a Sió
la justícia del nostre Déu,
del Senyor que ha demanat comptes
per la destrucció del seu temple.
Babilňnia
29 »Convoqueu a Babilňniatots els qui tiben l'arc.
Acampeu al seu entorn,
que no se n'escapi ni un!
Pagueu-li el que es mereix
per les seves obres,
feu-li tot el que ella va fer!
Perquč va ser insolent amb el Senyor,
amb el Sant d'Israel. 30 »Per aixň aquell dia els seus joves cauran pels carrers, tots els homes de guerra seran abatuts. Ho dic jo, el Senyor.
31 »Aquí em tens, insolent.
Ho dic jo, el Senyor de l'univers,
Déu sobirŕ.
Ha arribat el teu dia,
el temps que et demanaran comptes!
32 L'insolent ensopegarŕ, caurŕ,
i no tindrŕ qui l'aixequi:
calaré foc a les seves ciutats,
i consumirŕ els pobles de la rodalia.
Israel
33 »Aixň diu el Senyor de l'univers,Déu d'Israel:
Els d'Israel i els de Judŕ
estan oprimits.
Tots els qui els van fer captius
ara els retenen,
no els volen deixar anar.
34 Perň el seu defensor és fort,
el seu nom és
"Senyor de l'univers":
pledejarŕ amb força a favor d'ells
fins que reposin a la seva terra
i fins que tremolin
els habitants de Babilňnia.
Babilňnia
35 »Guerra contra els caldeusi contra els habitants de Babilňnia,
contra els seus governants
i contra els seus savis!
Ho dic jo, el Senyor.
36 Guerra contra els seus xarlatans:
que caiguin en desvaris!
I guerra contra els seus valents:
que es morin de por!
37 Guerra contra els seus cavalls
i contra els seus carros de guerra,
i contra els qui hi són de pas:
que es tornin donetes!
Guerra contra els seus tresors:
que siguin saquejats!
38 Secada contra les seves fonts:
que s'eixuguin!
Perquč és terra d'ídols,
d'ídols horribles
que els fan perdre el seny!
39 Per aixň hi viuran hienes
i gats mesquers,
s'hi instal·laran els estruços;
no serŕ mai més habitada,
no hi viurŕ ningú per segles i segles.
40 Serŕ com la destrucció que Déu va fer
de Sodoma i Gomorra
i dels seus habitants.
Ho dic jo, el Senyor.
Ningú més no hi viurŕ
ni s'hi refugiarŕ.
41 Un poble ve del nord,
una gran nació i uns reis poderosos
s'aixequen dels extrems de la terra.
42 Empunyen l'arc i els dards,
són cruels, no tenen pietat;
bramulen com les onades de la mar,
cavalquen sobre corsers;
formen en ordre de batalla,
com un sol home,
contra tu, ciutat de Babilňnia.
43 Al rei de Babilňnia, quan sap la nova,
li fallen les forces,
l'oprimeix l'angoixa,
té un dolor com la dona quan infanta.
44 Com un lleó quan puja
del bosc frondós del Jordŕ
cap als pasturatges d'Etan,
jo el faré fugir en un moment
i establiré el governant
que m'he escollit.
Qui és com jo?
Qui em pot cridar a judici?
żHi ha cap rei
que em pugui plantar cara?
45 »Escolteu, doncs, la decisió
que el Senyor ha pres
contra Babilňnia,
les intencions que porta
contra el país dels caldeus:
els arrossegaran, certament,
com petits del ramat;
ben cert, ho veurŕ amb horror
la seva cleda.
46 Els crits de Babilňnia capturada
fan tremolar la terra,
els seus crits d'auxili
se senten per les nacions.
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)