1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
Corrupció de Jerusalem
1 «Aneu pels carrers de Jerusalem,mireu i comproveu,
busqueu per les seves places:
si hi trobeu algú
que obri amb justícia,
que cerqui la veritat,
la ciutat obtindrŕ el meu perdó.
2 Fins i tot quan juren per la meva vida,
juren en fals!»
3 Senyor, tu vetlles per la veritat.
Els has malferit, i no se'n senten;
els has destrossat,
i no volen aprendre la lliçó:
la seva cara és més dura que la roca,
no volen penedir-se.
4 Jo pensava:
«Aquests són els més miserables,
els qui desvariegen perquč no saben
quč vol el Senyor,
quč espera d'ells el seu Déu.
5 Aniré a parlar als de més amunt;
aquests sabran quč vol el Senyor,
quč espera d'ells el seu Déu.»
Perň tots ells havien trencat
els lligams,
s'havien llevat el jou.
6 Per aixň el lleó de la selva
els atacarŕ,
els trossejarŕ el llop de l'estepa;
un lleopard espia les seves viles
i destrossa tothom qui en surt;
han acumulat infidelitats,
han amuntegat apostasies.
7 «Com t'ho podria perdonar,
Jerusalem?
Els teus fills m'han abandonat
i juren pels qui no són déus.
Després que els he saciat,
cometen adulteri;
es precipiten a les cases
de prostitució.
8 Com cavalls que anessin moguts,
sense fre,
renillen darrere la dona del veí.
9 żNo haig de demanar comptes
per tot aixň?
A un poble com aquest,
żno li haig de donar
el que es mereix?
Ho dic jo, el Senyor.
10 Pugeu pels marges de la vinya
i devasteu-la, perň no la destruďu;
arrenqueu-li les sarments,
que no són pas meves.
11 La gent d'Israel i la gent de Judŕ
m'han arribat a trair.
Ho dic jo, el Senyor.»
Una seguretat inútil
12 Aquest poble ha renegat del Senyor.Ha dit: «Ell no és res!
No ens passarŕ cap desgrŕcia,
no ens tocaran l'espasa ni la fam.
13 Els profetes no pesen més que el vent.
El Senyor no els ha parlat.
Que les seves amenaces
recaiguin damunt d'ells!»
14 Doncs aixň anuncia el Senyor,
Déu de l'univers:
«Ja que vosaltres parleu així,
les paraules que li he fet pronunciar
seran un foc devorador,
i aquest poble serŕ la llenya.
15 »Gent d'Israel,
faig venir contra vosaltres
una nació llunyana.
Ho dic jo, el Senyor.
És una nació perdurable,
una nació antiga:
tu no entens la seva llengua,
no saps el que diu.
16 Són guerrers implacables:
les seves fletxes escampen la mort.
17 Et devoraran el pa i la collita,
mataran els teus fills
i les teves filles,
devastaran els teus ramats
de vaques i ovelles,
t'arrasaran les figueres i les vinyes.
Tu confies en les ciutats fortificades:
ells les destrossaran espasa en mŕ. 18 »Tanmateix, tampoc en aquells dies no vull destruir-vos del tot. Ho dic jo, el Senyor. 19 I si pregunten: "Per quč ens ha fet tot aixň el Senyor, el nostre Déu?", tu respon-los en nom meu: "Ja que heu abandonat el Senyor i heu servit déus estrangers a la vostra terra, ara us toca de servir gent estrangera en una terra que no és la vostra."»
El Senyor acusa el seu poble
20 «Anuncieu aixň a la gent de Jacob,que ho sŕpiguen a Judŕ!
21 Escolta bé aixň que et dic,
poble insensat, incapaç de comprendre:
Teniu ulls, perň no hi veieu,
orelles, perň no hi sentiu.
22 Veig que no em temeu.
Us ho dic jo, el Senyor.
Veig que no tremoleu davant meu.
Jo he posat la sorra
per frontera del mar,
i el mar no la traspassa.
És una llei perpčtua.
Les onades s'agiten
perň no poden res,
bramulen perň no passen enllŕ.
23 En canvi, aquest poble
és rebel i indňcil:
s'allunya, se'n va.
24 No pensen dintre d'ells:
"Venerem el Senyor, el nostre Déu,
que, quan n'és el temps,
dóna les pluges de tardor
i de primavera,
i que té un moment assignat
per a la sega."
25 »Les vostres culpes
destorben tot aixň,
els vostres pecats
us priven d'aquests béns.
26 »Entre el meu poble
hi ha homes dolents:
cada un espia,
quiet com un ocellaire;
preparen el filat com caçadors,
paren trampes per agafar-hi homes.
27 Les seves cases són plenes d'estafes,
com una gŕbia és plena d'ocells;
així s'engrandeixen i s'enriqueixen,
28 es tornen grassos i lluents.
La seva malícia no té límits:
no judiquen amb justícia,
no respecten els drets dels orfes,
i encara prosperen;
no defensen la causa dels pobres.
29 żNo haig de demanar comptes
per tot aixň?
A un poble com aquest,
żno li haig de donar el que es mereix?
Ho dic jo, el Senyor.»
30 En aquest país passen coses
horribles i esgarrifoses:
31 els profetes profetitzen en fals,
els sacerdots paren la mŕ
per enriquir-se,
i el poble n'estŕ tan content!
Quč fareu quan vindrŕ la fi?
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)