1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
Retorn de totes les tribus
1 «En aquell temps seré Déude tots els clans d'Israel
i ells seran el meu poble.
Ho dic jo, el Senyor.
2 Aixň diu el Senyor:
En el desert ja em vaig complaure
en el poble escapat de l'espasa;
Israel caminarŕ
cap al seu lloc de repňs.»
3 El Senyor se m'aparegué de lluny,
i em deia:
«T'estimo amb un amor etern;
per aixň t'he atret i et sóc fidel.
4 Et reedificaré i quedarŕs reconstruďda,
nissaga d'Israel.
Tornarŕs a prendre els teus tambors
i sortirŕs dansant d'alegria.
5 Tornarŕs a plantar vinyes
per les muntanyes de Samaria;
les plantaran i en colliran la verema.
6 Vindrŕ un dia que,
a la muntanya d'Efraďm,
els sentinelles cridaran:
"Anem, pugem a Sió,
a trobar el Senyor, el nostre Déu."
7 Aixň diu el Senyor:
Crideu d'alegria pel poble de Jacob,
celebreu la primera de les nacions,
feu sentir l'aclamació dient:
"Salva, Senyor, el teu poble,
la resta d'Israel!"
8 Jo els faré tornar del país del nord,
els aplegaré
des de l'extrem de la terra.
Entre ells hi haurŕ
els cecs i els coixos,
l'embarassada i la partera:
tornarŕ una gran gentada.
9 Vindran tot plorant,
suplicaran, i jo els guiaré;
els conduiré als rierols d'aigua
per un camí pla on no ensopeguin.
Perquč jo sóc un pare per a Israel,
i Efraďm és el meu primogčnit.»
Gran festa a Sió
10 Escolteu, nacions,la paraula del Senyor,
anuncieu-la als qui són lluny,
a les illes:
«El qui havia dispersat Israel,
de nou l'aplegarŕ,
i el guardarŕ
com un pastor el seu ramat:
11 el Senyor ha redimit
el poble de Jacob,
l'allibera de les mans dels més forts.
12 Arriben a les altures de Sió
cridant de goig,
a la llum de l'abundor del Senyor:
blat, vi i oli, i cries dels ramats.
Viuran com els horts amarats d'aigua,
no patiran mai més d'escassetat.
13 Llavors dansaran d'alegria les noies,
joves i vells dansaran junts:
canviaré el dol en dies de festa,
els consolaré de les penes
i els alegraré.
14 Satisfaré els sacerdots
amb la part millor de les ofrenes,
i l'abundor de casa meva
saciarŕ el meu poble.
Ho dic jo, el Senyor.»
Plors i consol d'Efraďm
15 «Aixň diu el Senyor:A Ramŕ se sent un crit,
un plany, un plor amarg:
és Raquel que plora els seus fills
i no vol que la consolin,
perquč els seus fills ja no hi són.
16 Aixň diu el Senyor:
Deixa de plorar,
eixuga't les llŕgrimes.
No perdrŕs la paga del teu treball,
els teus fills tornaran del país enemic.
Ho dic jo, el Senyor.
17 El teu futur és d'esperança,
els teus fills tornaran a la pŕtria.
Ho dic jo, el Senyor.
18 »He sentit com Efraďm
es lamentava dient:
"M'has castigat com un vedell indňmit
i he aprčs la lliçó.
Perň fes-me tornar a tu i tornaré,
perquč tu ets el Senyor, el meu Déu.
19 M'havia desviat,
perň ara me'n penedeixo;
em dono cops al pit,
ara que ho he comprčs.
Estic avergonyit i confós
per les coses deshonroses
que he comčs de jove."
20 Efraďm és per a mi un fill preciós,
un infant que m'encisa.
Com és que, després de renyar-lo,
encara me'n recordo tant?
Per ell se'm commouen les entranyes,
me l'estimo amb tendresa.
Ho dic jo, el Senyor.
21 »Dreça fites, poble d'Israel,
planta pilars,
mira bé quina ha estat la teva ruta,
el camí per on te'n vas anar,
i torna, nissaga d'Israel,
torna a les ciutats que són teves!
22 Fins quan donarŕs tombs, filla rebel?
El Senyor crea una cosa nova
en aquest país:
serŕ la dona qui rondarŕ l'home. 23 »Aixň diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: Quan jo renovaré la vida d'aquest poble, en el país de Judŕ i per les seves ciutats encara tornaran a dir: "Que el Senyor et beneeixi, seu de justícia, muntanya santa!" 24 Al seu entorn hi habitaran els de Judŕ en les seves ciutats, els pagesos i els qui transhumen amb els ramats. 25 Saciaré tots els qui defalleixen, satisfaré els qui pateixen d'escassetat. 26 Davant d'aixň diran: "Em desvetllo i veig que és realitat el meu dolç somni." 27 Vénen dies, ho dic jo, el Senyor, que en el casal d'Israel i el de Judŕ faré que creixi una sembrada d'homes i de bestiar. 28 I, tal com he vigilat per arrencar i enderrocar, per enrunar, per destruir i fer mal, també vigilaré per construir i plantar. Ho dic jo, el Senyor. 29 Aquells dies ja no diran: "Els pares menjaven raďm verd, i als fills se'ls esmussen les dents." 30 Cadascú morirŕ per culpa d'ell mateix: a tothom qui mengi raďm verd, se li esmussaran les dents.»
La nova aliança
31 «Vénen dies, ho dic jo, el Senyor, que pactaré una aliança nova amb el casal d'Israel i amb el casal de Judŕ. 32 No serŕ com l'aliança que vaig pactar amb els seus pares, quan els vaig agafar per la mŕ per fer-los sortir del país d'Egipte; aquella aliança, ells la van trencar, tot i que jo havia complert els meus compromisos com a senyor. Sóc jo, el Senyor, qui ho diu. 33 L'aliança que jo pactaré amb el casal d'Israel després d'aquells dies serŕ aquesta: Posaré la meva llei en el seu interior, l'escriuré en el seu cor. Llavors jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble. Ho dic jo, el Senyor. 34 Ja no caldrŕ que s'instrueixin l'un a l'altre dient: "Coneixeu qui és el Senyor", perquč des del més petit fins al més gran, tots em coneixeran. Perdonaré la seva culpa, no em recordaré més del seu pecat. Ho dic jo, el Senyor.35 »Aixň diu el Senyor,
que ha posat el sol
perquč il·lumini el dia,
i ha fixat el curs de la lluna
i els estels
perquč il·luminin la nit,
que agita la mar
i fa bramular les onades,
i que té per nom
"Senyor de l'univers":
36 "Si un dia les lleis que he fixat
per a tots ells
arribaven a esborrar-se
de davant meu,
només llavors el llinatge d'Israel
deixaria de ser
la nació que sempre tinc al davant.
Ho dic jo, el Senyor.
37 Aixň diu el Senyor:
Si algú arribés a amidar
l'alçada del cel
i pogués escorcollar
els fonaments pregons de la terra,
tan sols aleshores jo seria capaç
de rebutjar tot el llinatge d'Israel,
per tot el que ha fet.
Ho dic jo, el Senyor." 38 »Vénen dies que la ciutat del Senyor serŕ reconstruďda, des de la torre d'Hananel fins a la porta de l'Angle. Ho dic jo, el Senyor. 39 La corda d'amidar s'estendrŕ encara fins al turó de Gareb i girarŕ després cap a Goŕ. 40 La vall on llencen les restes dels animals sacrificats i la cendra de les víctimes, tots els camps tocant al torrent de Cedró, fins a l'angle de la porta dels Cavalls, a l'orient, tot serŕ consagrat al Senyor. Mai més la ciutat no serŕ arrencada ni enderrocada.»
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)