1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
La culpa de Judŕ
1 «El pecat de Judŕ estŕ escritamb un estilet d'acer,
estŕ gravat a punta de diamant
en la tauleta del seu cor
i en els angles dels seus altars.
2 Com si es recordessin dels seus fills,
els de Judŕ es recorden
dels seus altars,
dels seus bosquets sagrats
al voltant d'un arbre frondós,
dalt dels turons elevats.
3 Ai de tu, que vius a la muntanya
i que tens els santuaris en ple camp!
Abandonaré al pillatge
els teus tresors i riqueses
perquč els recintes sagrats on pequen
són per tot el teu territori.
4 Tu deixarŕs reposar la terra,
anirŕs lluny de l'heretat
que et vaig donar:
et sotmetré als teus enemics
en un país que no coneixes,
perquč heu encčs
el foc del meu enuig,
i cremarŕ per sempre.»
Confiar en els homes o en el Senyor
5 Aixň diu el Senyor:«Maleďt l'home
que confia en els homes
i busca qui li faci de braç dret,
mentre el seu cor
s'allunya del Senyor!
6 Serŕ com un matoll de l'Arabŕ
que mai no tasta la pluja;
viu en un desert xardorós,
en una terra salabrosa
que no es pot habitar.
7 Beneďt l'home que es refia del Senyor,
que posa en el Senyor la confiança!
8 Serŕ com un arbre
que arrela vora l'aigua,
que enfonsa les arrels ran del torrent;
no té por quan ve l'estiu,
el seu fullatge es manté verd;
no es neguiteja en anys de secada,
no deixa de donar fruit.
9 No hi ha res més enganyós
que el cor: no té remei.
Qui és capaç de cončixer-lo?
10 Jo, el Senyor, penetro els cors
i examino l'interior dels homes,
per pagar a cada un
segons la seva conducta,
segons el fruit de les seves obres.
11 Perdiu que cova ous que no ha post,
és qui fa fortuna injustament:
ha d'abandonar-la en la flor de la vida,
i acaba els seus dies sense solta.»
12 Senyor, el lloc sagrat
del nostre santuari
és des del principi
el teu tron excels i gloriós.
13 Esperança d'Israel,
quedaran confosos
tots els qui t'abandonen!
Els qui s'aparten de tu, Senyor,
seran inscrits en el país dels morts,
perquč han abandonat el Senyor,
la font d'aigua viva.
Confessions de Jeremies (III)
14 Senyor, guareix-me i seré guarit,salva'm i seré salvat:
a tu s'adreça la meva lloança.
15 Ells em van dient: «Quč se n'ha fet,
de la paraula del Senyor?
Que es compleixi!»
16 Perň jo no m'he negat
a seguir-te davant el ramat,
ni tampoc desitjava
que arribés el dia irremeiable.
Prou saps que venia de tu
allň que sortia dels meus llavis!
17 No siguis per a mi causa d'esglai,
tu, refugi meu en dies de desastre.
18 Que quedin avergonyits
els qui em persegueixen, i no jo!
Que s'esglaďn ells, i no jo!
Aboca damunt d'ells
el dia del desastre,
desfés-los amb una doble desfeta!
El repňs del dissabte, consagrat al Senyor
19 Aixň em digué el Senyor: --Vés, posa't a la porta del Poble, per on entren i surten els reis de Judŕ, i a les altres portes de Jerusalem. 20 Digues-los: "Escolteu la paraula del Senyor, reis de Judŕ i tots els habitants de Judŕ i de Jerusalem que entreu per aquestes portes. 21 Aixň us diu el Senyor: Vetlleu per la vostra vida, no tragineu cŕrregues en dissabte, el dia de repňs, ni les entreu per les portes de Jerusalem. 22 No tragineu cŕrregues fora de casa vostra en dissabte, el dia de repňs, ni feu cap treball. Santifiqueu el dissabte, tal com vaig manar als vostres pares. 23 »Perň ells no ho han escoltat ni n'han fet cas; han anat a la seva, han fet el sord i no s'han volgut esmenar. 24 »Ho dic jo, el Senyor: Si feu cas de mi i no entreu cŕrregues per les portes d'aquesta ciutat en dia de repňs, si santifiqueu el dissabte abstenint-vos de tot treball, 25 els reis que seuen al tron de David entraran en aquesta ciutat muntats sobre carros i cavalls, juntament amb els seus prohoms, amb la gent de Judŕ i els habitants de Jerusalem; i aquesta ciutat serŕ habitada per sempre. 26 Llavors, de les poblacions de Judŕ, dels voltants de Jerusalem i del territori de Benjamí, de la Xefelŕ, de la Muntanya i del Nčgueb, vindran a portar holocaustos i sacrificis, ofrenes, encens i víctimes d'acció de grŕcies al temple del Senyor. 27 Perň si no feu cas de mi, si no santifiqueu el dissabte i en dia de repňs entreu cŕrregues per les portes de Jerusalem, encendré en aquestes portes un foc que consumirŕ les defenses de Jerusalem, i el foc no s'apagarŕ."Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)