1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
Les exigčncies de l'aliança
1 Paraula que el Senyor va comunicar a Jeremies. Li digué: 2 --Escolteu les prescripcions de l'aliança que us vaig proposar. Anuncia-les a la gent de Judŕ i als habitants de Jerusalem. 3 Digues-los: "Aixň proclama el Senyor, Déu d'Israel: Maleďt aquell qui no faci cas de les prescripcions d'aquesta aliança 4 que vaig donar als vostres pares el dia que els vaig fer sortir del país d'Egipte, d'aquella fornal de ferro: ‘Si escolteu la meva veu —deia— i compliu tot el que jo us manaré, vosaltres sereu el meu poble i jo seré el vostre Déu; 5 així es complirŕ el jurament que vaig fer als vostres pares de donar-los una terra que regalima llet i mel.’ I així ha estat fins ara." Jo vaig respondre: --Amén, Senyor. 6 Llavors el Senyor em va dir: --Proclama-ho a les ciutats de Judŕ i pels carrers de Jerusalem. Digues-los: "Escolteu les prescripcions d'aquella aliança i poseu-les en prŕctica. 7 Perquč el dia que vaig fer sortir els vostres pares del país d'Egipte, els vaig conjurar que escoltessin la meva veu, i els ho he repetit cada dia fins avui. 8 Perň ells no m'han escoltat ni m'han obeďt: s'han deixat guiar pel seu cor obstinat i pervers. Per aixň he fet caure damunt d'ells les amenaces d'aquella aliança que jo havia manat d'observar, perň ells no l'han observada." 9 El Senyor em digué encara: --La gent de Judŕ i els habitants de Jerusalem han tramat un complot. 10 Han tornat als pecats dels seus avantpassats, que no volien escoltar les meves prescripcions: han anat darrere altres déus i els han adorat. El poble d'Israel i el de Judŕ han trencat l'aliança que jo havia fet amb els seus pares. 11 »Per aixň el Senyor diu: Faré caure damunt d'ells unes calamitats que no podran evitar. Em cridaran, perň no els escoltaré. 12 Ni que les ciutats de Judŕ i els habitants de Jerusalem anessin a demanar ajut als déus que ells honoren cremant-los ofrenes, aquests déus no els podran salvar a l'hora del desastre. 13 »Els teus déus, poble de Judŕ, són tants com les teves ciutats, i els altars on cremes ofrenes als ídols vergonyosos són tants com els carrers de Jerusalem. 14 »I tu, Jeremies, no intercedeixis més a favor d'aquest poble, no insisteixis amb súpliques i clams, perquč jo no escoltaré quan m'invocaran a l'hora del desastre.Destrucció d'Israel, nació estimada de Déu
15 «Quč hi ve a fer, l'estimada,al meu temple,
si tanta gent comet maldats?
Ja es poden endur
les carns immolades!
No t'alegrarŕs pas
quan t'assaltin els desastres!
16 El Senyor t'anomenava
olivera verda de fruits bonics,
perň ara, amb gran estrčpit,
ha calat foc al teu fullatge
i s'han esqueixat les teves branques. 17 »El Senyor de l'univers, que t'havia plantat, ha decretat la teva desgrŕcia, pel mal que han comčs el poble d'Israel i el de Judŕ: han provocat la meva indignació cremant ofrenes a Baal.»
Confessions de Jeremies (I)
18 El Senyor m'ha advertiti jo ho he comprčs.
Tu, Senyor, m'has fet veure
les seves maquinacions.
19 Jo era un anyell mansoi,
que porten a matar;
no sabia que tramaven plans
contra mi i deien:
«Destruďm l'arbre amb el seu fruit,
arrenquem-lo de la terra dels vivents
i que s'oblidin
fins i tot del seu nom!»
20 Senyor de l'univers,
que judiques amb rectitud
i penetres l'interior dels homes:
fes que pugui veure
com els demanes comptes,
ja que he confiat a tu la meva causa. 21 Per aixň el Senyor de l'univers parla a la gent d'Anatot, que es proposen de matar-me i em diuen: «No profetitzis en nom del Senyor si no vols morir a les nostres mans.» 22 Aixň diu el Senyor de l'univers: «Jo els en demanaré comptes: els homes joves moriran a la guerra, i els seus fills i filles moriran de fam. 23 No se'n salvarŕ ni un, perquč, a l'hora de passar comptes, faré caure la desgrŕcia sobre la gent d'Anatot.»
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)