1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
Primer poema de Bildad
1 Llavors Bildad de Xúah va prendre la paraula i digué a Job:Déu és just
2 Fins quan has de parlar així,amb paraules vehements com la ventada?
3 żÉs que Déu pot torçar el dret?
El Totpoderós, żfalsejarŕ la justícia?
4 Els teus fills van pecar contra ell
i per aixň els posŕ en mans dels seus propis crims.
5 Perň tu, si cerques Déu,
si demanes el favor del Totpoderós,
6 si ets pur i recte,
llavors ell vetllarŕ per tu
i et construirŕ una llar honorable:
7 la farŕ tan gran i esplendorosa
que et semblarŕ petita la primera!
L'experičncia dels antics
8 Pregunta-ho als antics,fes cas del saber dels seus pares,
9 que nosaltres, nats d'ahir, no tenim experičncia;
el nostre temps a la terra és tot just com una ombra.
10 Les seves paraules t'instruiran,
t'oferiran aquestes reflexions:
11 «żPot brostar un papir sense aiguamolls?
żVa creixent un jonc fora de l'aigua?
12 Tot just ha florit, ja es marceix,
s'asseca abans que el cullin,
primer que les altres plantes.»
13 També aquest és el camí dels qui s'obliden de Déu;
així s'acaba l'esperança de l'impiu.
14 La seva confiança s'esfondra,
s'aguanta en una teranyina:
15 s'hi arrepenja, perň li falla;
s'hi aferra, perň no el sosté.
16 L'arbre frondós plantat a la solana
cobreix el jardí amb el seu brancatge,
17 les arrels s'entrellacen amb les roques
i exploren els forats de les pedres;
18 perň si l'arrenqueu de la terra,
ningú no podrŕ dir que l'hagi vist.
19 Així és també el goig de l'impiu:
al lloc on era, altres hi arrelen.
20 Déu no rebutja l'home honrat
ni enforteix la mŕ dels malfactors.
21 Ell t'omplirŕ encara la boca de rialles,
i els llavis, de crits d'alegria.
22 Els qui t'odien quedaran avergonyits,
la casa dels impius s'esvairŕ.
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)