Els discursos d'Elihú (32-37)

1 Elifaz, Bildad i Sofar ja no replicaren més a Job en veure que es tenia per just. 2 Perň Elihú, fill de Baraquel, el buzita, de la família de Ram, es va enfurismar contra Job perquč pretenia ser més just que Déu. 3 També es va enfurismar contra els tres amics perquč no havien sabut respondre a Job i, malgrat aixň, l'havien acusat d'impiu. 4 Elihú havia guardat silenci mentre Job i els altres parlaven, perquč ells eren homes de més edat. 5 Perň quan veié que els tres amics de Job ja no sabien quč respondre, es va indignar.

Primer discurs d'Elihú

6 Elihú, fill de Baraquel, el buzita, va prendre la paraula i digué:
Jo sóc jove i vosaltres ja sou vells;
per aixň he dubtat i he tingut por
d'exposar les meves reflexions.

Els arguments d'un jove

7 Jo em creia que parlaria l'edat
i que els molts anys mostrarien saviesa.
8 Perň el que fa intel·ligent l'home
és l'alč, el buf del Totpoderós.
9 Ni l'edat garanteix la saviesa
ni la vellesa fa entendre el que és just.
10 Per aixň dic: «Escolteu-me,
també jo vull exposar les meves reflexions.»
11 Jo estava atent a les vostres paraules,
escoltava els vostres arguments,
el raonament que anŕveu exposant.
12 He sondejat els vostres parers,
perň no heu aportat cap prova contra Job,
no li heu donat cap resposta.
13 No digueu com a últim recurs:
«El pot refutar Déu, perň no un home!»
14 Les paraules de Job, a mi no m'afecten,
no l'impugnaré pas amb les vostres raons.
15 Aquests tres estan acabats, no poden contestar,
ja no els queden més paraules.
16 żM'hauré de quedar esperant, ja que ells no parlen,
ja que no tenen més respostes?
17 Contestaré! Jo també vull dir-hi la meva,
vull exposar les meves reflexions.
18 Estic ple de paraules
i l'esperit em bull dintre meu:
19 sembla vi fermentat, sense sortida,
en bots nous a punt de rebentar.
20 Deixeu-me parlar i m'esbravaré,
obriré els llavis per respondre.
21 No prendré partit a favor de ningú,
em guardaré prou d'adular els homes;
22 no és aquest el meu estil,
i el Creador tot seguit m'esventaria.