1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
Un missatge per al rei Acaz
1 En temps d'Acaz, rei de Judŕ, que era fill de Jotam i nét d'Ozies, Ressín, rei dels arameus, i Pčcah, rei d'Israel, fill de Remaliahu, van pujar a Jerusalem per atacar-la, perň no la pogueren conquerir. 2 Quan arribŕ al palau de David la nova que els arameus acampaven a Efraďm, el cor del rei i del seu poble s'estremí, com s'estremeixen els arbres del bosc quan bufa la ventada. 3 Aleshores el Senyor va dir a Isaďes: --Vés amb el teu fill Xear-Jaixub (que vol dir: "Una resta tornarŕ") a trobar Acaz, a l'extrem del canal de la bassa de dalt, pel camí del camp dels Rentadors, 4 i digues-li: "No perdis la calma, no tinguis por, no et deixis intimidar per la fúria dels arameus de Ressín i la fúria del fill de Remaliahu: és tan sols la fumarada de dos caps de tió. 5 Els arameus i les tropes efraďmites de Pčcah volen la teva ruďna. Han dit: 6 ‘Ataquem Judŕ, fem-li por! Que es passi al nostre bŕndol, i hi posarem per rei el fill de Tabal.’ 7 Perň el Senyor, Déu sobirŕ, et fa saber que aquests plans no es compliran ni ara ni mai:8 -9 »Ressín és rei de Damasc i prou,
i Damasc és tan sols
capital dels arameus;
el fill de Remaliahu
és rei de Samaria i prou,
i Samaria és tan sols
capital d'Efraďm.
D'aquí a seixanta-cinc anys,
Efraďm no existirŕ com a poble.
Si no teniu fe,
no us podreu mantenir ferms."
El senyal de l'Emmanuel
10 Després el Senyor va comunicar un altre missatge al rei Acaz: 11 --Demana un senyal al Senyor, el teu Déu: tria si el vols al fons del país dels morts o ben alt en el cel. 12 Perň Acaz va respondre: --No en demanaré cap: no vull posar a prova el Senyor. 13 Aleshores Isaďes digué: --Escolteu-me, descendents de David: żNo en teniu prou d'acabar la pacičncia dels homes, que voleu acabar també la del meu Déu? 14 Doncs ara el Senyor mateix us donarŕ un senyal: la noia que ha d'infantar tindrŕ un fill, i li posarŕ el nom d'Emmanuel (que vol dir: "Déu amb nosaltres"). 15 El noi menjarŕ mel i mató així que sŕpiga rebutjar el mal i escollir el bé. 16 Perquč, abans que sigui capaç de destriar el bé del mal, les terres d'aquests dos reis que et fan tanta basarda hauran estat abandonades. 17 Damunt de tu i del teu poble, i damunt de tota la teva família, el Senyor farŕ venir uns dies com no se n'havien vist mai de semblants des del temps que Efraďm es va separar de Judŕ: vindrŕ el rei d'Assíria.18 Aquell dia,
el Senyor farŕ un xiulet
a les mosques dels canals del Nil
i a les abelles del país d'Assíria.
19 Totes acudiran i es posaran
a les fondalades dels torrents,
a les escletxes de les roques,
per tots els matolls
i per tots els abeuradors.
20 Aquell dia,
el Senyor llogarŕ una navalla
a l'altra banda de l'Eufrates:
la navalla és el rei d'Assíria.
Us afaitarŕ el pčl de cap a peus
i us traurŕ fins i tot la barba.
21 Aquell dia,
cadascú criarŕ una vaca i dues ovelles,
22 i faran tanta llet
que tothom podrŕ menjar mató.
Els qui sobreviuran al país
menjaran mel i mató.
23 Aquell dia,
les vinyes d'un miler de ceps,
valorades en mil peces d'argent,
seran abandonades a les espines
i esbarzers.
24 Sols hi aniran els caçadors,
armats amb l'arc i les fletxes.
Els esbarzers i les espines
cobriran tot el país.
25 Per por de les espines
i els esbarzers,
ningú no es voldrŕ acostar
als turons que abans eren conreats.
Hi aviaran els bous a pasturar
i seran trepitjats per les ovelles.
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)