1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
La cançó de la vinya
1 Deixeu-me cantar una cançó en nom del meu amic. És la cançó del meu amic i de la seva vinya:El meu estimat tenia una vinya
en un turó molt fčrtil.
2 Va remoure la terra,
tragué les pedres
i va plantar-hi ceps triats.
Al bell mig hi construí
una torre de guŕrdia
i va excavar-hi un cup.
N'esperava bon raďm,
perň ha sortit agre.
3 Doncs bé, gent de Judŕ i Jerusalem,
feu de jutges entre jo i la meva vinya.
4 Quč més podia fer que no li hagi fet?
N'esperava bon raďm;
per quč surt agre?
5 Ara, doncs, us faig saber
quč faré amb la meva vinya:
n'ensorraré la paret
perquč la puguin esbrotar;
li derrocaré la tanca
i que la gent la trepitgi.
6 La convertiré en terra erma:
no l'esporgaran ni la cavaran,
hi creixeran espines i esbarzers.
Manaré als núvols
que no li donin mai més pluja.
7 La vinya del Senyor de l'univers
sou vosaltres, poble d'Israel.
Vosaltres, gent de Judŕ,
éreu la seva plantació predilecta.
El Senyor n'esperava justícia,
i pertot veu injustícies;
volia misericňrdia,
i tot són misčries.
Contra els qui governen Judŕ
8 Ai dels qui, a costa dels veďns,engrandeixen les cases i els camps!
Aviat no quedarŕ lloc per a ningú,
habitareu sols en el país.
9 Escolteu quč m'assegura
el Senyor de l'univers:
«Totes aquestes cases grans
i boniques
es tornaran una ruďna;
ningú no habitarŕ aquests palaus.
10 Deu jovades de vinya
donaran només un bot de vi,
i deu sacs de gra
en produiran un de sol.»
11 Ai dels qui de bon matí
corren darrere la beguda
i al capvespre s'atarden
encesos pel vi!
12 Mentre s'embriaguen
al so de l'arpa,
la lira, el tamborí i la flauta,
no pensen quč fa el Senyor,
no s'adonen com actua la seva mŕ.
13 Per aixň diu el Senyor:
«El meu poble, que no entén res,
serŕ deportat;
els seus governants moriran de fam,
la gent defallirŕ de set.»
14 Per aixň el país dels morts
eixamplarŕ la seva gola,
obrirŕ la boca de bat a bat.
Hi davallaran nobles i poble
enmig d'una cridňria eixordadora.
15 Tot mortal serŕ humiliat,
tot home s'enfonsarŕ;
els altius abaixaran la mirada.
16 El Senyor de l'univers quedarŕ enaltit
quan restaurarŕ la justícia;
ell, el Déu sant,
mostrarŕ la seva santedat
restablint el dret.
17 Per les ruďnes dels palaus dels rics
pasturaran els ramats,
el bestiar de pas s'hi atiparŕ.
18 Ai dels qui estiren amb enganys
el carro de la injustícia
i així arrosseguen
el cŕstig del seu pecat!
19 Diuen: «Que s'afanyi
el Déu sant d'Israel,
que enllesteixi la seva obra:
la volem veure!
Que l'acompleixi d'una vegada:
la volem cončixer!»
20 Ai dels qui tenen el mal per bé
i el bé per mal!
Canvien la tenebra en llum
i la llum en tenebra;
fan passar per amarg el que és dolç
i per dolç el que és amarg.
21 Ai dels qui es creuen savis
i es tenen per intel·ligents!
22 Ai dels qui són valents
a l'hora de beure vi,
herois tan sols
per a barrejar begudes!
23 Per un suborn absolen el culpable,
neguen al just el seu dret.
24 Per aixň, com el foc devora la palla
i la flama consumeix el rostoll,
ells es podriran de soca-rel
i les seves tiges es pansiran,
ja que rebutgen l'ensenyament
del Senyor de l'univers,
menyspreen la paraula
del Sant d'Israel.
La indignació del Senyor
25 Per aixň el Senyors'encén d'indignació
contra el seu poble;
el colpeix amb la seva mŕ.
Les muntanyes tremolen
i els cadŕvers de les víctimes
semblen escombraries
enmig dels carrers.
Perň, amb tot, no s'ha calmat
la seva indignació,
i la seva mŕ continua amenaçant.
L'amenaça d'una nació llunyana
26 El Senyor alça un estendardper cridar una nació llunyana;
fa un xiulet perquč vingui
des de l'extrem de la terra,
i tot d'una arriba lleugera.
27 En aquesta nació, ningú no es cansa,
ningú no ensopega,
ningú no s'abalteix ni s'adorm,
ningú no porta desfet el cinturó
ni deslligades les sandŕlies.
28 Les seves fletxes són agudes,
i els seus arcs, tibants.
Les peülles dels seus cavalls
són dures com la roca,
i les rodes dels seus carros
giren com l'huracŕ.
29 Rugeix com una lleona,
braola com cadells de lleó:
rugeix, atrapa la presa i se l'enduu;
ningú no la hi pot arrabassar.
30 Perň vindrŕ un dia
que rugiran contra aquella nació
com bramulen les onades de la mar.
Miraran al país i veuran arreu
la foscor dels desastres:
la nuvolada enfosquirŕ la llum.
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)