← Previous Isaïes 45 Next →

Cir, l'enviat de Déu

1 Aixň diu el Senyor a Cir,
el seu ungit,
a qui ha donat la mŕ,
per sotmetre-li les nacions
i desarmar els reis,
per obrir davant d'ell
les portes de les ciutats,
les portes que no es tancaran:
2 «Jo mateix aniré davant teu
per aplanar-te les collades,
per esbotzar les portes de bronze
i partir els forrellats d'acer.
3 Et donaré tresors secrets,
riqueses amagades;
així sabrŕs que jo sóc el Senyor,
el Déu d'Israel,
que et crida pel teu nom.
4 Per amor del meu servent,
el poble de Jacob,
d'Israel, el meu elegit,
et crido pel teu nom.
T'he fet aquest honor,
a tu que no em coneixes.
5 Jo sóc el Senyor,
i no n'hi ha d'altre.
Fora de mi no hi ha cap Déu.
T'he fet prendre les armes,
a tu que no em coneixes,
6 perquč tothom sŕpiga,
de llevant fins a ponent,
que fora de mi no hi ha ningú.
Jo sóc el Senyor, i no n'hi ha d'altre.
7 Jo formo la llum i creo la tenebra,
dono la felicitat i creo la desgrŕcia.
Jo, el Senyor, faig tot aixň.
8 »Cel, deixa caure la rosada,
i que els núvols
facin ploure la bondat!
Que la terra s'obri
per fer brotar la salvació
i que la bondat germini alhora!
Jo, el Senyor, he creat tot aixň.»

L'argila i el terrisser

9 Ai de l'home,
pobra gerra de terrissa,
que gosa discutir
amb el qui l'ha format!
żÉs que l'argila pot dir al terrisser:
«Quč fas!
Has esguerrat la teva obra!»?
10 Ai del qui diu al pare:
«Quč has engendrat?»,
o a la seva mare: «Quč has infantat?»
11 Aixň diu el Senyor,
el Sant d'Israel, el qui l'ha format:
«Pregunteu-me quč passarŕ,
perň deixeu
que m'ocupi dels meus fills
i de l'obra que fan les meves mans.
12 Jo he fet la terra
i he creat els homes que l'habiten.
He desplegat el cel
amb les meves prňpies mans
i dono ordres
a tot l'estol dels astres.
13 He suscitat amb benvolença
aquell home
i li aplano tots els camins.
Ell reconstruirŕ la meva ciutat,
i deixarŕ lliures
els deportats del meu poble
sense que paguin cap preu
ni presentin cap obsequi.
Ho dic jo, el Senyor de l'univers.»

El Senyor és amb Israel

14 Aixň diu el Senyor:
«El fruit de les suors d'Egipte,
els guanys del comerç d'Etiňpia
i dels sebaďtes, homes alts d'estatura,
tot arribarŕ a tu, Jerusalem,
tot serŕ per a tu!
Aquells homes et seguiran encadenats,
es prosternaran al teu davant
i et diran amb veneració:
"Només en tu hi ha Déu,
no hi ha cap Déu sinó en tu."»
15 Realment ets un Déu que s'amaga,
Déu d'Israel, salvador!
16 Tots els qui fabriquen ídols
queden defraudats i avergonyits;
se'n van tots junts amb el cap baix.
17 Perň el Senyor salva Israel,
el salva per sempre més.
Mai més no et veurŕs
defraudat i avergonyit.
18 Aixň diu el Senyor, creador del cel,
ell que és Déu,
que ha fet la terra i l'ha formada,
ell que li dóna solidesa,
que no l'ha creada buida
sinó bona per a habitar:
«Jo sóc el Senyor,
i no n'hi ha d'altre.
19 No he parlat en un lloc amagat,
en un indret d'un país tenebrós.
No he dit pas
als descendents de Jacob
que busquessin en mi
respostes obscures.
Jo, el Senyor, parlo clarament
i anuncio les coses
en llenguatge planer.»

Les nacions, invitades a convertir-se

20 «Reuniu-vos, veniu aquí,
acosteu-vos plegats,
supervivents de les nacions.
»Són uns insensats
els qui passegen en processó
ídols de fusta
i preguen a déus
que no poden salvar.
21 »Presenteu proves, aporteu-les,
que puguem deliberar tots plegats!
Qui ho havia fet saber en altre temps?
Qui ho havia anunciat per endavant?
żNo he estat jo, el Senyor?
Ningú no és Déu fora de mi.
De Déu just i que salvi
no n'hi ha cap sinó jo.
22 Veniu a mi
d'un cap a l'altre de la terra
i jo us salvaré,
que jo sóc Déu, i ningú més.
23 Ho juro per mi mateix
i és veritat el que diuen
els meus llavis,
és una paraula irrevocable:
Davant meu s'agenollarŕ tothom,
per mi jurarŕ tota llengua.
24 Tothom dirŕ de mi:
"Solament el Senyor
és poderós i triomfant.
Se li acosten avergonyits
els qui estaven furiosos contra ell.
25 Tota la descendčncia d'Israel
se sent triomfant i gloriosa
grŕcies al Senyor."»