← Previous Isaïes 22 Next →

Advertiment a Jerusalem

1 Presagi sobre la vall de la Visió.
Quč et passa, Jerusalem,
que els teus habitants
han pujat tots dalt als terrats?
2 Quč són tant de renou i cridňria
en una ciutat sempre de festa?
L'espasa no ha fet víctimes,
ningú no ha caigut en el combat.
3 Els caps de l'exčrcit han fugit;
sense disparar l'arc
han estat capturats.
Tots els qui l'enemic ha trobat,
els ha fet presoners;
fins els qui havien fugit lluny
han estat agafats.
4 Per aixň us dic:
«Deixeu-me estar,
que ploraré amargament.
No em vulgueu consolar
pel desastre del meu poble.
5 El Senyor, Déu de l'univers,
ha decretat
un dia d'espant, d'ensulsiada,
d'esfereďment.
A la vall de la Visió
es desploma la muralla,
i els crits de socors
ressonen per les muntanyes.
6 Els soldats d'Elam
arriben amb carros i cavalls,
armats amb fletxes i arcs;
els de Quir han preparat els escuts.
7 Les millors de les teves valls,
Jerusalem,
són plenes de carros de guerra,
i els soldats que els guien
han pres posicions
davant les teves portes.
8 Han deixat Judŕ al descobert.»
Aquell dia revisŕveu les armes
custodiades a l'edifici del Bosc
9 i descobríeu molts esvorancs
a la muralla de la ciutat de David.
Vau recollir aigua a la bassa de baix,
10 vau comptar les cases de Jerusalem
i en vau demolir algunes
per reforçar la muralla.
11 Construíreu un dipňsit
entre els dos murs
per recollir-hi
l'aigua de la bassa vella.
Perň no vau alçar els ulls a Déu,
que havia decidit
tot el que havia de passar.
Ell ho preparava de feia temps,
perň vosaltres no ho sabíeu veure.
12 Aquell dia,
el Senyor, Déu de l'univers,
us invitava a plorar i a penedir-vos,
a afaitar-vos el cap
i a vestir-vos de sac.
13 En canvi, tot eren festes i gresca,
matŕveu moltons i vedells,
us atipŕveu de carn i de vi tot dient:
«Mengem i beguem,
que demŕ morirem.»
14 Perň el Senyor de l'univers
m'ho ha revelat clarament:
«Aquest pecat no us serŕ perdonat,
us asseguro que morireu.»
Ho declara
el Senyor, Déu de l'univers.

Sentčncia contra un alt funcionari

15 Aixň m'ordena el Senyor,
Déu de l'univers:
«Vés a trobar Xebnŕ,
aquest administrador,
aquest cap del palau reial,
i digues-li:
16 "Qui ets tu aquí, quč hi tens,
per a fer-te excavar una tomba
en un lloc alt,
per a fer-te obrir un sepulcre
a la roca?
17 Doncs mira, gran prohom:
el Senyor et llançarŕ lluny,
t'embolicarŕ en un farcell
18 i et farŕ rodolar com una bola
fins a un país tot pla.
Allí morirŕs,
allí es deturaran els teus carruatges,
tu que ets la deshonra
del palau del teu senyor.
19 Jo et faré caure de la peanya,
el teu senyor et derrocarŕ
del pedestal.
20 Aquell dia cridaré el meu servent,
Eliaquim, fill d'Hilquiahu,
21 el revestiré amb la teva túnica,
el cenyiré amb la teva faixa
i li confiaré el poder
que tu ara posseeixes.
Serŕ un pare
per als habitants de Jerusalem
i per a la gent de Judŕ.
22 Li posaré damunt l'espatlla
la clau del palau de David.
Quan ell obri, ningú no tancarŕ;
quan ell tanqui, ningú no obrirŕ.
23 El clavaré
com una estaca en un lloc ferm,
i serŕ un motiu de glňria
per a la família del seu pare."
24 Perň es repenjarŕ damunt d'ell tota la parentela, branques i fulles, tota la vaixella, des de les tasses fins a les gerres. 25 Aixň diu el Senyor de l'univers: «Llavors l'estaca cedirŕ, i s'esmicolarŕ tota la cŕrrega que sostenia.» El Senyor us ho fa saber.