1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
1 Així van quedar acabats el cel i la terra amb tots els seus estols. 2 El setč dia, Déu havia acabat la seva obra. El dia setč, doncs, va reposar de tota l'obra que havia fet. 3 Déu va beneir el dia setč i en va fer un dia sagrat, perquč aquell dia reposŕ de la seva obra creadora. 4 Així foren els orígens del cel i de la terra quan van ser creats. Quan el Senyor-Déu va fer la terra i el cel L'home en el paradís
5 no hi havia cap matoll ni havia nascut l'herba, perquč el Senyor-Déu encara no havia fet ploure, ni existia cap home que pogués conrear els camps. 6 Perň de dintre la terra pujava una humitat que els amarava en tota la seva extensió. 7 Llavors el Senyor-Déu va modelar l'home amb pols de la terra. Li va infondre l'alč de vida, i l'home es convertí en un ésser viu. 8 Després el Senyor-Déu plantŕ un jardí a l'Edčn, a la regió d'orient, i va posar-hi l'home que havia modelat. 9 El Senyor-Déu va fer néixer de la terra fčrtil tota mena d'arbres que fan goig de veure i donen fruits saborosos. Al mig del jardí hi féu néixer l'arbre de la vida i l'arbre del coneixement del bé i del mal. 10 De l'Edčn naixia un riu que regava el jardí, i des d'allŕ se separava en quatre braços: 11 el primer es diu Fison, i recorre tot el país d'Havilŕ, on hi ha or, 12 i l'or d'aquest país és molt fi; també s'hi troben la resina olorosa de bdel·li i la pedra d'ňnix. 13 El segon riu es diu Guihon, i recorre tot el país de Cuix. 14 El tercer riu és el Tigris, que passa per la part oriental d'Assíria, i el quart és l'Eufrates. 15 El Senyor-Déu va prendre l'home i el va posar al jardí de l'Edčn perquč el conreés i el guardés. 16 I li va donar aquest manament: --Pots menjar dels fruits de tots els arbres del jardí. 17 Perň no mengis del fruit de l'arbre del coneixement del bé i del mal, perquč el dia que en mengis, tingues per cert que morirŕs. 18 Llavors el Senyor-Déu es digué: «No és bo que l'home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat.» 19 El Senyor-Déu va modelar amb terra tots els animals feréstecs i tots els ocells, i els va presentar a l'home, per veure quin nom els donaria: cada un dels animals havia de portar el nom que l'home li posés. 20 L'home donŕ un nom a cada un dels animals domčstics i feréstecs i a cada un dels ocells; perň no va trobar una ajuda que li fes costat.L'home i la dona
21 Llavors el Senyor-Déu va fer caure l'home en un son profund. Quan quedŕ adormit, prengué una de les seves costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. 22 De la costella que havia pres a l'home, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentŕ a l'home. 23 L'home exclamŕ: --Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn! El seu nom serŕ "dona", perquč ha estat presa de l'home. 24 Per aixň l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d'aquest moment formen una sola carn. 25 Tots dos, l'home i la seva dona, anaven nus, i no se n'avergonyien.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)