1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
Pecat i renovació de l'aliança (32-34)
El vedell d'or
1 El poble, veient que Moisčs trigava a baixar de la muntanya, es va aplegar al voltant d'Aaron i li digué: --Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquč d'aquest Moisčs que ens ha tret del país d'Egipte no sabem quč se n'ha fet. 2 Aaron els respongué: --Traieu les arracades d'or de les orelles de les vostres dones, dels vostres fills i de les vostres filles i porteu-me-les. 3 Aleshores tot el poble es va treure les arracades d'or de les orelles i les van portar a Aaron. 4 Ell va recollir l'or que li presentaven i en va fer un vedell de fosa, que modelŕ amb el cisell. Ells exclamaren: --Aquests són els teus déus, Israel, que t'han tret del país d'Egipte! 5 Aaron, veient aixň, va aixecar un altar davant l'estŕtua i proclamŕ: --Demŕ serŕ dia de festa en honor del Senyor! 6 L'endemŕ, doncs, el poble es va llevar de bon matí, oferí holocaustos i va immolar víctimes com a sacrificis de comunió. Després es van asseure a menjar i beure, i acabat s'aixecaren per divertir-se. 7 El Senyor digué a Moisčs: --Baixa de pressa, perquč el teu poble, que tu havies tret del país d'Egipte, s'ha pervertit. 8 De seguida s'han desviat del camí que jo els indicava. S'han fabricat un vedell de fosa i es prosternen al seu davant, li ofereixen sacrificis i diuen: "Aquests són els teus déus, Israel, que t'han tret del país d'Egipte!" 9 El Senyor va afegir: --Veig com és aquest poble: sempre va a la seva. 10 Ara, doncs, deixa'm que s'encengui contra ells la meva indignació i els extermini. Després faré de tu un gran poble. 11 Perň Moisčs apaivagava el Senyor, el seu Déu, dient: --Senyor, per quč s'ha d'encendre el teu enuig contra el teu poble, que tu has fet sortir del país d'Egipte amb gran poder i amb mŕ forta? 12 żPermetrŕs que els egipcis diguin: "Els va fer sortir amb mala intenció, per matar-los a les muntanyes i fer-los desaparčixer de la terra"? Fes-te enrere de la teva indignació, renuncia a fer mal al teu poble. 13 Recorda't d'Abraham, d'Isaac i d'Israel, els teus servents, als quals vas jurar per tu mateix dient: "Multiplicaré la vostra descendčncia com les estrelles del cel, donaré tot aquest país als vostres descendents i el posseiran per sempre més." 14 Llavors el Senyor es va desdir del mal amb quč havia amenaçat el seu poble. 15 Moisčs va baixar de la muntanya amb les dues taules de l'aliança a les mans. Estaven escrites per tots dos costats. 16 Les taules eren obra de Déu, i també era de Déu l'escriptura gravada a les taules. 17 Quan Josuč va sentir l'aldarull del poble, digué a Moisčs: --Crits de guerra al campament! 18 Ell va respondre: --No són crits de victňria ni són crits de derrota, sinó cants de festa, el que jo sento. 19 Quan Moisčs es va acostar al campament i veié el vedell i la gent que ballava, es va indignar; llançŕ les taules que duia a la mŕ i les trencŕ al peu de la muntanya. 20 Després va agafar el vedell que s'havien fabricat, el va cremar i el va moldre fins a fer-ne pols, tirŕ la pols dintre l'aigua i la va fer beure als israelites. 21 Moisčs va dir a Aaron: --Quč t'ha fet aquest poble perquč li hagis carregat un pecat tan gran? 22 Aaron respongué: --Que el meu senyor no s'indigni. Tu ja saps que aquest poble és inclinat al mal. 23 Ells em van dir: "Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquč d'aquest Moisčs que ens ha tret del país d'Egipte no sabem quč se n'ha fet." 24 Llavors els vaig dir: "Qui porti or, que se'l tregui i me'l doni." Jo el vaig tirar al foc i en va sortir aquest vedell. 25 Moisčs va veure que el poble estava abandonat i que Aaron l'havia deixat a mercč dels adversaris. 26 Llavors es va plantar a l'entrada del campament i cridŕ: --Qui estigui amb el Senyor, que vingui cap a mi! Tots els levites es van reunir al seu voltant. 27 Ell els digué: --Aixň diu el Senyor, Déu d'Israel: "Que cadascú prengui la seva espasa; passeu i repasseu el campament d'un cap a l'altre i mateu germans, amics i veďns." 28 Els levites van fer el que els deia Moisčs i aquell dia van caure uns tres mil homes del poble. 29 Després Moisčs digué: --Avui heu rebut la consagració com a sacerdots del Senyor, matant fins i tot els vostres fills i els vostres germans: ell us dóna avui la seva benedicció. 30 L'endemŕ, Moisčs va dir al poble: --Heu fet un gran pecat. Perň ara pujaré cap al Senyor i potser obtindré el perdó del pecat que heu comčs. 31 Moisčs va tornar cap al Senyor i li digué: --Aquest poble ha comčs un gran pecat; s'han fet uns déus d'or. 32 Perň ara vulgues perdonar el seu pecat; i si no, esborra'm del llibre que tens escrit. 33 El Senyor respongué a Moisčs: --El qui ha pecat contra mi és el qui jo esborraré del meu llibre. 34 I ara vés, condueix el poble cap al lloc que t'he indicat. El meu ŕngel t'anirŕ al davant. Perň vindrŕ un dia que els tindré en compte el seu pecat. 35 El Senyor va castigar el poble, perquč havien demanat a Aaron que els fes aquell vedell.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)