Ester grec 9 — BCI — Biblija.net

← Previous Ester grec 9 Next →

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

¹ El dia tretze del mes dotzč, el mes d'adar, va arribar el moment d'executar el decret promulgat de part del rei. ² El mateix dia foren exterminats els adversaris dels jueus. Ningú no els va plantar cara, de por que els tenien. ³ De fet, els governadors de les províncies, els funcionaris i els escribes reials tractaven els jueus amb consideració perquč Mardoqueu els feia respecte. ⁴ I és que el decret del rei havia estčs l'anomenada de Mardoqueu per tot l'imperi. ( ⁵ ) ⁶ A la ciutat de Susa, els jueus van matar cinc-cents homes. ⁷ -10 Van matar i espoliar també els deu fills d'Aman, fill d'Amedata, l'agaguita: Farsannestain, Dalfon i Fasgŕ, Fardata, Barea i Sarbacŕ, Marmasim, Arufeu, Arseu i Zabuteu. ¹¹ Aquell mateix dia, el rei es va assabentar del nombre de víctimes a Susa. ¹² Llavors el rei va dir a Ester: --A la ciutat de Susa, els jueus han mort cinc-cents homes. Com et sembla que hauran procedit fora d'aquí? Digues-me quč més vols encara, que ho obtindrŕs. ¹³ Ester va respondre al rei: --Concedeix que demŕ els jueus puguin actuar com han fet avui i penjar els cadŕvers dels deu fills d'Aman. ¹⁴ El rei s'hi va avenir i va autoritzar els jueus de la ciutat a penjar els cadŕvers dels fills d'Aman. ¹⁵ Així, doncs, els jueus de Susa es van aplegar encara el dia catorze del mes d'adar i mataren tres-cents homes més. Perň no van saquejar res. ¹⁶ Els altres jueus de l'imperi també s'havien aplegat per defensar-se i desfer-se dels seus enemics. El dia tretze del mes d'adar n'havien exterminat quinze mil. Perň no van saquejar res. ¹⁷ El dia catorze del mateix mes hi va haver calma i van passar aquella diada amb alegria i festes. ¹⁸ En canvi, per als jueus de la ciutat de Susa, que s'havien aplegat encara el dia catorze, perň no per reposar, la celebració va ser el dia quinze. ¹⁹ Per aixň els jueus que viuen fora ciutat, el catorze del mes d'adar celebren una diada festiva i s'obsequien amb regals els uns als altres. En canvi, els qui habiten a les grans ciutats celebren aquella diada el quinze del mateix mes. La celebren també festivament i s'obsequien els uns als altres amb regals.

La festa dels Purim

²⁰ Mardoqueu va escriure aquests fets en un llibret i l'enviŕ als jueus de tot l'imperi d'Artaxerxes, tant als de prop com als de lluny. ²¹ Declarava festius els dies catorze i quinze del mes d'adar ²² per commemorar que en aquests dies els jueus havien pogut desfer-se dels seus enemics. Tot el mes d'adar havia de ser festiu, ja que durant aquest mes havien passat del dol a l'alegria i dels planys a la festa. L'havien de celebrar com celebraven les diades de noces i de festa, enviant obsequis als amics i als pobres. ²³ Els jueus van acceptar aixň que Mardoqueu els havia escrit. ²⁴ Hi explicava com Aman, fill d'Amedata, el macedoni, els havia combatut i havia decidit d'exterminar-los fixant la data a la sort; ²⁵ i com s'havia presentat al rei a demanar-li que fes penjar Mardoqueu. Al capdavall, doncs, va recaure sobre Aman tot el mal que ell havia tramat contra els jueus: Aman i els seus fills van ser penjats. ²⁶ Per aixň aquests dies, amb motiu de les sorts, s'anomenen dels Purim, que en la llengua dels jueus significa «sorts» o «destí». Atčs el que la carta de Mardoqueu explica sobre aquells esdeveniments, atčs també el que els jueus van haver de patir i tot el que els va passar, ²⁷ els jueus acceptaren de bon grat la festa que Mardoqueu havia instituďt per a ells, per als seus descendents i per als qui s'adherissin al judaisme. Mai no deixaran de celebrar-la. Aquests dies són un record perenne de generació en generació, en cada ciutat, família i província. ²⁸ La festa dels Purim serŕ celebrada per sempre més. Que no se n'esborri el record en cap generació! ²⁹ La reina Ester, filla d'Aminadab, i Mardoqueu, el jueu, van posar per escrit el que havien fet i van confirmar la carta que instituďa la festa dels Purim. ( ³⁰ ) ³¹ Mardoqueu i la reina Ester la van instituir sota la seva responsabilitat i la confirmaren amb la seva decisió mirant el seu propi bé. ³² Ester va fer-ne una institució perpčtua. La carta va ser escrita per servar-ne la memňria.

← Previous Next →