Israel voreja els territoris d'Edom, Moab i Ammon
2 »Finalment, el Senyor em digué: 3 "Ja n'hi ha prou de vorejar aquestes muntanyes. Dirigiu-vos cap al nord. 4 Dóna aquestes instruccions al poble: Ara passareu ran del territori dels vostres germans, els descendents d'Esaú, que viuen en aquesta regió de Seďr. Ells tindran por de vosaltres, perň aneu amb compte: 5 no els ataqueu, perquč no us donaré ni un pam de terra del seu país. La muntanya de Seďr, l'he assignada en herčncia a Esaú. 6 Pagueu amb diners el menjar necessari i l'aigua per a beure. 7 Recorda que el Senyor, el teu Déu, t'ha beneďt en tot el que has emprčs. Ha vetllat per tu mentre has caminat per aquest desert immens. Durant aquests quaranta anys, el Senyor, el teu Déu, ha estat sempre amb tu i no t'ha mancat res." 8 Llavors vam vorejar el territori de Seďr, ocupat pels nostres germans, els descendents d'Esaú, seguint el camí de l'Arabŕ, que ve de les ciutats d'Elat i d'Ession-Gučber. »Després vam canviar de direcció per agafar el camí del desert de Moab. 9 Llavors el Senyor em digué: "No provoquis els moabites, els descendents de Lot, ni els facis la guerra, perquč no us donaré res del seu país. És a ells que he donat en possessió el país d'Ar." 10 Antigament Ar era habitada per una raça de gegants: els emites, una gent forta, nombrosa i robusta com els anaquites. 11 Alguns els consideraven rafaďtes, com els anaquites; perň els moabites els anomenaven emites. 12 A la regió de Seďr, en canvi, antigament hi habitaven els horites, perň els descendents d'Esaú els van expulsar del seu territori, els feren desaparčixer i s'hi van instal·lar en lloc d'ells. També els israelites han fet el mateix amb el país que el Senyor els donava en possessió. 13 »El Senyor em va dir encara: "I ara, en marxa! Travesseu el torrent de Zčred." I ho vam fer així. 14 Fins aleshores havien passat trenta-vuit anys d'ençŕ que havíem sortit de Cadeix-Barnea. Tots els homes d'aquella generació aptes per a la guerra havien mort, tal com els havia jurat el Senyor. 15 El Senyor els va fer sentir el seu poder, i anaren caient fins que desaparegueren del tot. 16 »Quan la mort hagué fet desaparčixer tots aquells homes d'enmig del poble, 17 el Senyor em va dir: 18 "Ara passarŕs la frontera de Moab i, travessant el país d'Ar, 19 arribarŕs davant mateix del territori dels ammonites. Perň no provoquis els ammonites, els descendents de Lot, ni els ataquis, perquč no us donaré res del seu país. És a ells que l'he donat en possessió." 20 »Aquest territori també era considerat un país de rafaďtes. Aquests l'habitaven antigament, i els ammonites els anomenaven zamzummites. 21 Els rafaďtes eren una gent forta, nombrosa i robusta com els anaquites; perň el Senyor els havia fet desaparčixer de davant els ammonites. Aquests els havien desposseďt i s'havien instal·lat en el seu territori. 22 També el Senyor havia fet el mateix a favor dels descendents d'Esaú, que habitaven a la regió de Seďr: havia fet desaparčixer del seu davant els horites. Els descendents d'Esaú els havien desposseďt i s'havien establert en el seu territori, on viuen encara avui. 23 Igualment, els caftorites havien eliminat els avites que vivien a les poblacions de la regió de Gaza i s'havien instal·lat en el seu territori. 24 »El Senyor continuŕ dient: "En marxa, aixequeu el campament i travesseu el torrent d'Arnon! Poso a les teves mans Sehon, el rei amorreu d'Heixbon, i el seu país. Comença la conquesta. Fes-li la guerra. 25 Des d'avui escamparé el pŕnic i el terror al teu davant, entre tots els pobles que hi ha sota el cel. Quan sentin parlar de tu, tremolaran i s'estremiran."Conquesta del reialme de Sehon
26 »Llavors, des del desert de Quedemot, vaig enviar ambaixadors a Sehon, rei d'Heixbon, amb aquesta proposta de pau: 27 "Deixa'm passar pel teu país. Hi passaré de dret, sense deixar el camí ni a dreta ni a esquerra. 28 Et pagaré amb diners el menjar necessari i l'aigua per a beure. Tot el que vull és que em deixis travessar el teu país, 29 com ens ho han permčs els descendents d'Esaú que habiten a Seďr i els moabites que habiten a Ar. Després passaré el Jordŕ i arribaré al país que el Senyor, el nostre Déu, ens dóna." 30 Perň Sehon, rei d'Heixbon, no ens volgué deixar passar pel seu territori. El Senyor, el teu Déu, l'havia entossudit i li havia endurit el cor, perquč volia posar a les teves mans el seu país, que encara avui ocupeu. 31 El Senyor em va dir: "Mira, començo a donar-te Sehon i el seu territori. Comença a prendre possessió del seu país." 32 Sehon ens va sortir al pas amb tot el seu exčrcit per atacar-nos a Jahas. 33 Perň el Senyor, el nostre Déu, el va fer caure en poder nostre. El vam derrotar amb els seus fills i amb tot el seu exčrcit. 34 Vam ocupar totes les seves ciutats i les consagrŕrem a l'extermini, amb els homes, les dones i les criatures. No vam deixar-hi cap supervivent. 35 Només vam reservar-nos, com a botí, el bestiar i tot el que havíem saquejat de les ciutats conquerides. 36 Des d'Aroer, que és a la vora del torrent d'Arnon, i des de la ciutat que hi ha a la vall del torrent, fins al país de Galaad, no vam trobar cap ciutat que ens pogués resistir. El Senyor, el nostre Déu, les feia caure totes en poder nostre. 37 Perň no et vas acostar al país dels ammonites, a la vora del riu Jaboc, ni a les ciutats de la regió muntanyosa, ni a cap dels llocs que el Senyor, el nostre Déu, ens havia prohibit.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)