Baruc 1 — BCI — Biblija.net

Baruc 1 Next →

1 2 3 4 5

Prňleg (1,1-14)

¹ Aquest és el llibre que va escriure Baruc, fill de Neriŕ, fill de Mahseiŕ, fill de Sedecies, fill d'Hasadies, fill d'Helquies. El va escriure a Babilňnia, ² el dia set del mes, en el cinquč aniversari de la conquesta i l'incendi de Jerusalem per part dels caldeus. ³ Baruc va llegir el missatge d'aquest llibre en presčncia de Jeconies, fill de Joiaquim, rei de Judŕ, i davant de tot el poble, que s'havia reunit per a la lectura del llibre. ⁴ Hi eren tots els qui vivien a Babilňnia, prop del canal de Migjorn: autoritats, prínceps de sang reial, ancians i tot el poble, grans i petits. ⁵ Tots ploraven davant el Senyor, dejunaven i pregaven. ⁶ Després van fer una col·lecta segons les possibilitats de cadascú ⁷ i enviaren els diners a Jerusalem, al sacerdot Joaquim, fill d'Helquies i nét de Salom, als sacerdots i a tot el poble que era amb ells a Jerusalem. ⁸ Anteriorment, el dia deu del mes de sivan, Baruc havia agafat els objectes del temple del Senyor que s'havien endut del santuari, amb la intenció de tornar-los a Judea. Eren els objectes de plata que havia manat de fer el rei de Judŕ, Sedecies, fill de Josies, ⁹ després que Nabucodonosor, rei de Babilňnia, havia deportat des de Jerusalem Jeconies i els homes de govern, els menestrals, les autoritats i la gent del poble. ¹⁰ Tots aquells van dir: «Us enviem diners perquč compreu víctimes per als holocaustos i per als sacrificis pel pecat. Compreu també encens. Prepareu ofrenes i presenteu-ho tot sobre l'altar de Déu, Senyor nostre, ¹¹ pregant per Nabucodonosor, rei de Babilňnia, i pel seu fill Baltasar. Que visquin tant de temps com duri el cel sobre la terra! ¹² Que el Senyor ens doni força i ens il·lumini perquč visquem a l'ombra de Nabucodonosor, rei de Babilňnia, i del seu fill Baltasar. Que els puguem servir molts anys gaudint de la seva benvolença. ¹³ Pregueu també per nosaltres al Senyor Déu nostre. Hem pecat contra el Senyor, el nostre Déu, i la seva indignació i el seu enuig no s'han allunyat de nosaltres fins al dia d'avui. ¹⁴ Llegiu el llibre que us enviem i proclameu-lo en el temple del Senyor el dia de la festa i els dies que cregueu oportuns.»

Pregŕria dels deportats (1,15-3,8)

Confessió dels pecats

¹⁵ «Tu ets just, Senyor Déu nostre. Som nosaltres els qui ens hem d'avergonyir com fem avui. Nosaltres, els homes de Judŕ i els habitants de Jerusalem, ¹⁶ els nostres reis i governants, els nostres sacerdots, profetes i pares, ens hem d'avergonyir ¹⁷ perquč hem pecat contra el Senyor. ¹⁸ Hem desobeďt el Senyor, el nostre Déu, no l'hem escoltat quan ens deia que seguíssim els manaments que ell ens havia proposat. ¹⁹ Des del dia que el Senyor va treure del país d'Egipte els nostres pares fins al dia d'avui, hem estat rebels al Senyor, el nostre Déu, sempre disposats a no escoltar la seva veu. ²⁰ Per aixň, com veiem avui, les calamitats no s'allunyen de nosaltres, com no se n'allunya la maledicció que, per ordre del Senyor, va proferir el seu servent Moisčs després de treure d'Egipte els nostres pares per donar-nos un país que regalima llet i mel. ²¹ No hem escoltat el Senyor, el nostre Déu, quan ens parlava per boca dels profetes que ens enviava. ²² Al contrari, cadascú, seguint el seu cor obstinat i pervers, s'ha posat a donar culte a altres déus, fent allň que ofčn el Senyor Déu nostre.