Una multitud de salvats
1 Després d'aixň, vaig veure quatre ŕngels drets als quatre extrems de la terra, que retenien els quatre vents perquč no bufessin sobre la terra ni sobre el mar ni sobre cap arbre. 2 Vaig veure també un altre ŕngel que pujava de sol ixent i tenia la marca del Déu viu, i va cridar amb veu forta als quatre ŕngels que havien rebut el poder de fer mal a la terra i al mar: 3 --No feu cap mal a la terra ni al mar ni als arbres, fins que no haurem marcat al front els servents del nostre Déu. 4 Llavors vaig sentir el nombre dels qui havien estat marcats: eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d'Israel: 5 dotze mil de la tribu de Judŕ, dotze mil de la tribu de Rubčn, dotze mil de la tribu de Gad, 6 dotze mil de la tribu d'Aser, dotze mil de la tribu de Neftalí, dotze mil de la tribu de Manassčs, 7 dotze mil de la tribu de Simeó, dotze mil de la tribu de Leví, dotze mil de la tribu d'Issacar, 8 dotze mil de la tribu de Zabuló, dotze mil de la tribu de Josep, dotze mil de la tribu de Benjamí.Litúrgia celestial: Els mŕrtirs de l'Anyell
9 Després d'aixň, vaig veure que hi havia una multitud tan gran que ningú no l'hauria poguda comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües. S'estaven drets davant el tron i davant l'Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans, 10 i proclamaven amb veu forta: --La salvació ve del nostre Déu, que seu al tron, i de l'Anyell. 11 I tots els ŕngels que s'estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre vivents es van prosternar davant el tron amb el front a terra i adoraven Déu 12 dient: --Amén. Lloança, glňria, saviesa, acció de grŕcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén. 13 Aleshores un dels ancians va prendre la paraula i em preguntŕ: --Aquests que van vestits de blanc, qui són i d'on vénen? 14 Jo li vaig respondre: --Senyor meu, tu ho saps. Ell em digué: --Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l'Anyell i els han quedat blancs. 15 Per aixň estan davant el tron de Déu donant-li culte nit i dia dins el seu temple. El qui seu al tron els farŕ viure en el seu tabernacle. 16 Mai més no passaran fam ni set, ni els farŕ mal el sol ni la xardor, 17 perquč l'Anyell que estŕ en el tron els pasturarŕ i els conduirŕ a les fonts d'aigua viva.I Déu eixugarŕ totes les llŕgrimesdels seus ulls.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)