← Previous Fets Apòstols 19 Next →

Pau a Efes

1 Mentre Apol·ló era a Corint, Pau va recórrer les regions de l'interior de l'Ŕsia i després va baixar a Efes. Allŕ va trobar uns deixebles 2 i els preguntŕ: --Ja vau rebre l'Esperit Sant, quan us vau convertir a la fe? Ells li respongueren: --Ni tan sols hem sentit a dir que hi hagi un Esperit Sant. 3 Pau els digué: --Doncs quin baptisme heu rebut? Li contestaren: --El baptisme de Joan. 4 Llavors Pau digué: --Joan va batejar amb un baptisme de conversió, perň deia al poble que creguessin en el qui vindria després d'ell, aixň és, en Jesús. 5 En sentir aixň es van fer batejar en el nom de Jesús, el Senyor, 6 i quan Pau els imposŕ les mans vingué damunt d'ells l'Esperit Sant. Es posaren a parlar en llengües i profetitzaven. 7 Entre tots eren uns dotze homes. 8 Després Pau va entrar a la sinagoga i durant tres mesos va predicar-hi amb valentia. Conversava sobre el Regne de Déu amb els qui hi anaven i mirava de convčncer-los. 9 Veient, perň, que alguns d'ells es resistien obstinadament a creure i malparlaven del Camí del Senyor davant de la gent, Pau va trencar amb ells, es va endur els deixebles, i des d'aleshores cada dia parlava a l'escola d'un tal Tirŕ. 10 Aixň va durar dos anys, de manera que tots els habitants de l'Ŕsia, tant jueus com grecs, van escoltar la paraula del Senyor.

Uns exorcistes jueus a Efes

11 Déu feia prodigis extraordinaris per mitjŕ de Pau; 12 només calia aplicar als malalts un mocador o un cinturó que haguessin tocat el seu cos perquč les malalties els deixessin i els esperits malignes en sortissin. 13 Alguns jueus, exorcistes ambulants, van provar d'invocar el nom de Jesús, el Senyor, sobre els qui estaven posseďts pels esperits malignes. Els deien: --Us conjuro per aquell Jesús que Pau predica! 14 Entre els qui feien aixň hi havia set fills d'un tal Esceva, gran sacerdot jueu. 15 Perň l'esperit maligne els replicŕ: --Conec Jesús i sé qui és Pau. Perň vosaltres, qui sou? 16 Llavors l'home posseďt per l'esperit maligne s'abraonŕ damunt d'ells, els dominŕ i els colpejŕ tots amb tanta violčncia que van haver de fugir d'aquella casa nus i malferits. 17 La notícia es va escampar entre tots els habitants d'Efes, tant jueus com grecs. Un gran temor s'apoderŕ de tothom, i lloaven la grandesa del nom de Jesús, el Senyor. 18 Molts dels qui s'havien convertit a la fe venien a recončixer les seves prŕctiques anteriors i a manifestar-les públicament. 19 Un bon nombre dels qui s'havien dedicat a la mŕgia van amuntegar els seus llibres i els van cremar davant de tothom. Es va calcular el valor dels llibres i pujava a cinquanta mil monedes de plata. 20 Així la paraula del Senyor s'anava estenent i consolidant de manera poderosa.

Pau, decidit a encaminar-se cap a Jerusalem i Roma

21 Quan tot aixň s'hagué acomplert, Pau, guiat per l'Esperit, prengué la decisió d'encaminar-se a Jerusalem, passant per Macedňnia i Acaia, i es digué que, després de ser a Jerusalem, li calia igualment veure Roma. 22 Llavors enviŕ a Macedňnia dos dels seus ajudants, Timoteu i Erast, mentre ell es quedava encara algun temps a l'Ŕsia.

Avalot a Efes

23 Per aquells dies es va produir un gran aldarull a propňsit del Camí del Senyor. 24 Un tal Demetri, argenter, tenia ocupats molts orfebres a fer reproduccions en plata del temple d'Ŕrtemis, i els procurava així grans beneficis. 25 Demetri els va convocar, amb altres treballadors d'oficis semblants, i els digué: --Companys, tots sabeu que amb aquesta feina ens guanyem bé la vida. 26 També veieu i sentiu a dir que, tant a Efes com a gairebé tota l'Ŕsia, aquest Pau ha convençut i enredat molta gent, dient-los que els qui les nostres mans fabriquen no són déus. 27 Aixň no solament posa en perill el crčdit de la nostra professió, sinó que el mateix temple de la gran deessa Ŕrtemis acabarŕ tingut per no res i quedarŕ arruďnada la majestat d'aquella que és venerada a tota l'Ŕsia i arreu del món. 28 Tot just van sentir aquestes paraules, es posaren a cridar plens de rŕbia: --És gran, l'Ŕrtemis dels efesis! 29 Tota la ciutat es va omplir de confusió i es precipitaren en massa al teatre, arrossegant amb ells els macedonis Gaius i Aristarc, companys de viatge de Pau. 30 El mateix Pau volia presentar-se davant el poble, perň els deixebles no li ho van permetre. 31 Fins i tot alguns que ocupaven alts cŕrrecs a l'Ŕsia i que eren amics d'ell li van enviar un missatge demanant-li que no s'exposés a anar al teatre. 32 L'assemblea estava en plena confusió: els uns cridaven una cosa, els altres una altra, i la majoria ni tan sols sabien per quč s'havien reunit. 33 També hi havia un tal Alexandre, que havia estat enviat pels jueus. Alguns de la multitud el van informar de l'assumpte. Llavors ell va fer senyal amb la mŕ amb intenció de donar una explicació al poble. 34 Perň tan bon punt es van adonar que era jueu, es posaren a cridar tots a l'una durant gairebé dues hores: --És gran, l'Ŕrtemis dels efesis! 35 Finalment el canceller de la ciutat va poder calmar la gent dient-los: --Efesis, żqui no sap que la vostra ciutat és la guardiana del temple de la gran Ŕrtemis i de la seva imatge caiguda del cel? 36 Per tant, ja que aixň és innegable, convé que us calmeu i no actueu impulsivament. 37 Els homes que heu portat aquí no són culpables ni de sacrilegi ni de blasfčmia contra la nostra deessa. 38 Així, doncs, si Demetri i els seus orfebres han de presentar una causa contra algú, que vagin a les audičncies i als procňnsols: allí podran acusar-se totes les parts en litigi! 39 I si hi ha altres reclamacions a fer, les tractarem en l'assemblea ordinŕria. 40 Perň ara ens exposem a ser acusats de sedició pel que avui ha passat, ja que no hi ha cap motiu que ens permeti de justificar aquest tumult. I després de dir aixň va dissoldre l'assemblea.