Avalot a Tessalňnica
1 Passaren per Amfípolis i Apol·lňnia i van arribar a Tessalňnica, on els jueus tenien una sinagoga. 2 Pau, com tenia per costum, anŕ a trobar-los i va parlar amb ells durant tres dissabtes, a partir de les Escriptures, 3 explicant i demostrant que el Messies havia de morir i de ressuscitar d'entre els morts. I els deia: --El Messies és aquest Jesús que jo us anuncio. 4 Alguns d'ells van quedar convençuts i s'uniren a Pau i Siles, juntament amb molts grecs que ja adoraven l'únic Déu i amb no poques dones distingides. 5 Perň els jueus, engelosits, van arreplegar uns quants elements indesitjables i van provocar avalots i disturbis per tota la ciutat. Es presentaren a casa de Jŕson, buscant Pau i Siles per dur-los davant l'assemblea del poble; 6 perň, com que no els hi van trobar, arrossegaren Jŕson i alguns dels germans cap als magistrats tot cridant: --Aquests homes que han revoltat tot el món, també han arribat aquí, 7 i Jŕson els ha rebut a casa seva! Tots ells actuen contra els decrets del Cčsar, dient que hi ha un altre rei, que és Jesús. 8 Aquestes paraules van inquietar el poble i els magistrats. 9 I van exigir una fiança de Jŕson i dels altres abans de deixar-los anar.Pau i Siles a Berea
10 Immediatament, els germans van fer sortir de nit Pau i Siles cap a Berea. Quan hi arribaren, van anar a la sinagoga dels jueus. 11 Aquests eren més bona gent que no pas els jueus de Tessalňnica. Van acollir la Paraula amb tot l'interčs i cada dia examinaven les Escriptures per veure si era cert el que havien sentit. 12 Molts d'ells es van convertir a la fe, a més de no pocs grecs, tant dones distingides com homes. 13 Perň quan els jueus de Tessalňnica van saber que Pau havia anunciat també a Berea la paraula de Déu, s'hi presentaren a avalotar i remoure la gent. 14 Tot seguit els germans van fer sortir Pau en direcció a la costa, mentre Siles i Timoteu es quedaven allŕ. 15 Els qui conduďen Pau el van portar fins a Atenes, i se'n tornaren amb l'encŕrrec de dir a Siles i Timoteu que hi anessin com més aviat millor.Pau a Atenes
16 Mentre Pau els esperava a Atenes, s'indignava de veure la ciutat plena d'ídols. 17 A la sinagoga s'adreçava als jueus i als qui adoraven l'únic Déu, i a la plaça de la ciutat parlava cada dia amb els qui hi trobava. 18 També alguns filňsofs epicuris i estoics conversaven amb ell. Alguns es preguntaven: --Quč deu voler dir aquest xerraire? D'altres deien: --Sembla un predicador de divinitats estrangeres. Parlaven així perquč Pau els anunciava Jesús i la resurrecció. 19 Llavors se l'endugueren amb ells i el van portar a l'Areňpag tot dient-li: --Podríem saber quč és aquesta doctrina nova que tu ensenyes? 20 Ens fas sentir coses que ens resulten estranyes, i voldríem saber quč vol dir tot aixň. 21 Cal tenir present que tots els atenesos, com també els estrangers residents a la ciutat, en res no passaven el temps més de gust que contant o escoltant novetats. 22 Pau, dret al mig de l'Areňpag, va parlar així: --Atenesos, veig que en tot sou molt religiosos, 23 perquč, recorrent la ciutat i contemplant els vostres llocs sagrats, fins i tot he trobat un altar que porta aquesta inscripció: "Al déu desconegut." Doncs bé, el que vosaltres adoreu sense cončixer és el que jo us anuncio. 24 El Déu que ha fet el món i tot el que s'hi mou, Senyor com és de cel i terra, no habita en temples construďts per mans d'home 25 ni té necessitat de cap servei dels homes, ell que a tots dóna vida, alč i tota cosa. 26 Ell va crear d'un sol home tota la raça humana perquč habités arreu de la terra. I ha fixat uns temps precisos i els límits dels llocs on els homes han de viure, 27 perquč cerquin Déu. De fet, potser podrien acostar-s'hi a les palpentes i trobar-lo, perquč ell no és lluny de ningú de nosaltres, 28 ja que "en ell vivim, ens movem i som". Així ho han dit alguns dels vostres poetes: "Perquč nosaltres també som del seu llinatge." 29 Ara bé, si som del llinatge de Déu, no hem de pensar que la divinitat sigui semblant a imatges d'or, de plata o de pedra, treballades per l'art i el talent dels homes. 30 Així, doncs, ara Déu passa per alt els temps viscuts en la ignorŕncia i fa saber als homes que tots i a tot arreu s'han de convertir. 31 Ell ja té assenyalat el dia que ha de jutjar el món amb justícia per mitjŕ d'un home que ell mateix ha designat, i n'ha donat a tothom una prova ressuscitant-lo d'entre els morts. 32 Així que sentiren parlar de resurrecció dels morts, alguns es van posar a riure, i d'altres digueren: --Sobre aquest punt ja t'escoltarem un altre dia. 33 Després d'aixň, Pau es va retirar d'enmig d'ells. 34 Tanmateix, alguns se li van ajuntar i es convertiren a la fe. Entre ells hi havia Dionisi l'Areopagita, una dona que es deia Dŕmaris i uns quants més.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)