2a Timoteu 4 — BCI — Biblija.net

← Previous 2a Timoteu 4

1 2 3 4

Anunciar l'evangeli

¹ Davant de Déu i de Jesucrist, que ha de judicar els vius i els morts, et conjuro, per la seva manifestació i pel seu Regne: ² proclama la paraula de Déu, insisteix quan és oportú i quan no ho és, reprčn, interpel·la, exhorta, com un que té molta pacičncia i sap ensenyar. ³ Perquč vindrŕ un temps que alguns no suportaran la sana doctrina. Seguint els propis capricis i buscant qui els afalagui les orelles, s'envoltaran d'un munt de mestres, ⁴ no voldran escoltar la veritat i es desviaran cap a les faules. ⁵ Tu, perň, sigues sobri en tot, suporta els sofriments, fes obra d'evangelitzador, compleix bé el teu ministeri. ⁶ Pel que fa a mi, estic a punt d'oferir la meva vida com una libació; ha arribat l'hora de la meva partença. ⁷ He lliurat un bon combat, he acabat la cursa, he conservat la fe. ⁸ I des d'ara tinc reservada la corona de la justícia que aquell dia em donarŕ en premi el Senyor, jutge just; i no tan sols a mi, sinó a tots els qui anhelen la seva manifestació.

Cloenda (4,9-22)

Notícies personals

⁹ Afanya't a venir a trobar-me aviat. ¹⁰ Per amor d'aquest món, Demes m'ha abandonat i se n'ha anat a Tessalňnica. Crescent se n'ha anat a Galŕcia, i Titus, a Dalmŕcia. ¹¹ Lluc és l'únic que s'ha quedat amb mi. Pren Marc i porta'l amb tu, que m'és útil en el ministeri. ¹² He enviat Tíquic a Efes. ¹³ Quan vinguis, porta'm el mantell que em vaig deixar a Trňada, a casa de Carp; porta'm també els llibres, sobretot els de pergamí. ¹⁴ Alexandre, el calderer, m'ha fet molt de mal; el Senyor li pagarŕ el que mereixen les seves obres. ¹⁵ Tu també guarda-te'n, perquč s'ha oposat fortament a la nostra predicació. ¹⁶ En la meva primera defensa davant el tribunal, ningú no em va fer costat, tots em van abandonar. Que Déu els ho perdoni. ¹⁷ Perň el Senyor m'assistia i em va donar forces perquč acabés de predicar el missatge i poguessin escoltar-lo tots els pagans. Ell m'ha alliberat de la gola del lleó! ¹⁸ El Senyor m'alliberarŕ de totes les insídies i em salvarŕ per dur-me al seu Regne celestial. A ell la glňria pels segles dels segles. Amén.

Salutacions

¹⁹ Saluda Prisca i Ŕquila i els de la casa d'Onesífor. ²⁰ Erast s'ha quedat a Corint; a Trňfim el vaig deixar malalt a Milet. ²¹ Afanya't a venir abans de l'hivern. Et saluden Eubul, Púdens, Linus, Clŕudia i tots els germans. ²² Que el Senyor sigui amb el teu esperit. Que la grŕcia sigui amb vosaltres.

← Previous