L'oli d'una viuda
1 La viuda d'un home que havia estat membre d'un grup de profetes va suplicar Eliseu dient-li: --El teu servent, el meu marit, s'ha mort, i tu ja saps que el teu servent reverenciava el Senyor. Ara ha vingut un creditor seu que es vol quedar els meus dos fills per esclaus. 2 Eliseu li va respondre: --Quč puc fer per tu? Digues-me quč tens a casa. Ella li va dir: --Aquesta serventa teva no té a casa res més que una ampolleta d'oli. 3 Eliseu li digué: --Vés a manllevar gerres als teus veďns de carrer, tantes gerres buides com puguis. 4 Després torna a casa teva, tanca-t'hi amb els teus fills, aboca aquell oli a totes les gerres i vés retirant les que estiguin plenes. 5 Ella se'n va anar i es tancŕ a casa amb els seus fills. Aquests li acostaven les gerres i ella hi anava abocant l'oli. 6 Quan van ser totes plenes, la dona digué a un dels seus fills: --Porta'm una altra gerra. Ell li va respondre: --No en queda cap més. I l'oli parŕ de rajar. 7 Llavors anŕ a comunicar-ho a l'home de Déu, i aquest li va dir: --Vés a vendre l'oli, paga el deute, i tu i els teus fills viviu del que quedi.Resurrecció del fill d'una xunemita
8 Un dia que Eliseu passava per Xunem, una dona benestant el va convidar amb insistčncia a menjar. Des d'aquell dia, cada vegada que passava per allí s'hi quedava a menjar. 9 Ella va dir al seu marit: --Jo sé del cert que aquest home que sempre ve a casa és un sant home de Déu. 10 Construďm-li al terrat una petita cambra i posem-hi un llit, una taula, una cadira i un llum, perquč s'hi pugui retirar sempre que vingui. 11 Un dia que Eliseu hi va anar, es retirŕ en aquella cambra i va estirar-se damunt el llit. 12 Llavors va dir al seu servent Guehazí: --Crida aquesta xunemita. El servent la va fer venir i ella es quedŕ dreta davant d'ell. 13 Eliseu va dir al servent: --Digues-li: "Tu ens has tingut totes aquestes atencions. Quč puc fer, doncs, per tu? Vols que parli a favor teu al rei o al general en cap de l'exčrcit?" Ella va respondre: --Jo visc sense dificultats entre la gent del meu poble. 14 Perň Eliseu insistia: --Quč podríem fer per ella? Guehazí va respondre: --Malauradament no té fills, i el seu marit ja es fa vell. 15 Eliseu va dir: --Crida-la. Guehazí la va cridar, i ella es va quedar dreta a la porta. 16 Eliseu li digué: --L'any que ve, per aquest temps, tindrŕs un fill als braços. Ella va respondre: --Oh, senyor meu, home de Déu, no enganyis aquesta teva serventa! 17 Ella, perň, va quedar embarassada i l'any següent, en aquell mateix temps, tenia un fill, tal com Eliseu li havia anunciat. 18 El nen es va fer gran. Un dia que havia anat a trobar el seu pare, que era amb els segadors, 19 va exclamar: --Quin mal de cap, pare! Quin mal de cap! El pare va dir a un criat seu: --Porta'l a la seva mare. 20 El criat el va agafar i el va dur a la seva mare. Ella el va tenir a la falda fins que, a migdia, va morir. 21 Llavors ella pujŕ a ajeure'l al llit de l'home de Déu, va tancar la porta i va sortir. 22 Després va cridar el seu marit i li digué: --Envia'm un dels criats amb una somera, que vaig a trobar l'home de Déu i torno. 23 Ell va replicar: --Per quč has d'anar a trobar-lo precisament avui? No és pas lluna nova ni dissabte. Ella simplement va contestar: --Adéu! 24 La dona va fer ensellar la somera i ordenŕ al criat: --Guia i no t'aturis fins que no t'ho digui. 25 Es va posar en camí i arribŕ fins a l'home de Déu, que era a la muntanya del Carmel. Quan l'home de Déu, de lluny estant, la va veure, digué al seu servent Guehazí: --Mira, és aquella xunemita. 26 Corre a trobar-la i pregunta-li: "Com estŕs? I el teu marit? I el fill, quč fa?" Ella va respondre: --Tots bé. 27 Perň quan va arribar on era l'home de Déu, a la muntanya, s'abraçŕ als seus peus. Guehazí es va acostar i anava a apartar-la, perň l'home de Déu va dir: --Deixa-la, que té l'ŕnima plena d'amargor. El Senyor m'ho havia amagat, no m'ho havia revelat. 28 Ella va exclamar: --żQue te'l vaig demanar, jo, un fill, senyor meu? żNo et vaig dir que no m'enganyessis? 29 Eliseu va dir a Guehazí: --Lliga't la roba a la cintura, pren el meu bastó i vés a Xunem. Si trobes algú, no el saludis, i si algú et saluda, no li responguis. Quan hi arribis, posa el meu bastó sobre la cara de l'infant. 30 Perň la mare del noi insistia: --Per la vida del Senyor i per la teva prňpia vida, et juro que no et deixaré estar. Ell, doncs, es va alçar i la va seguir. 31 Guehazí se'ls havia avançat i havia posat el bastó sobre la cara del noi, perň com que no parlava ni donava senyals de vida, va tornar cap a Eliseu i li comunicŕ: --El noi no s'ha despertat. 32 Eliseu va arribar a la casa i trobŕ el nen mort ajagut en el seu propi llit. 33 Va entrar, va tancar la porta, i es quedaren tots dos sols. Llavors va pregar al Senyor. 34 Després s'estirŕ al llit damunt l'infant i posŕ la seva boca sobre la d'ell, els seus ulls sobre els d'ell, les seves mans sobre les d'ell, i es quedŕ estirat al seu damunt, fins que el cos de l'infant s'anŕ escalfant. 35 Després va caminar d'ací d'allŕ per la casa, tornŕ a pujar i va estirar-se una altra vegada damunt l'infant. Llavors el nen va esternudar set vegades i va obrir els ulls. 36 Eliseu va cridar Guehazí i li digué: --Fes venir la xunemita. La va cridar, ella va venir, i Eliseu li digué: --Emporta't el teu fill. 37 Ella va entrar i es va llançar als seus peus, prosternant-se fins a tocar a terra. Després va prendre el seu fill i se'n va anar.Una minestra emmetzinada
38 Eliseu se'n va tornar a Guilgal. Al país hi regnava la fam. Els del grup de profetes estaven allŕ asseguts davant d'ell. Eliseu va dir al seu servent: --Prepara l'olla més grossa i cou una minestra per a tot el grup. 39 Un d'ells, que havia anat al camp a recollir herbes comestibles, havia trobat una mena de parra silvestre i s'havia omplert la falda del mantell de carabassetes bordes. Sense saber quč era, en arribar les va tallar a trossets i va tirar-les a l'olla de la minestra. 40 En van servir a aquells homes per menjar; així que tastaren la minestra, cridaren: --Hi ha la mort dintre aquesta olla, home de Déu! I no en podien menjar. 41 Eliseu va ordenar: --Porteu farina. En va tirar a l'olla i digué: --Serveix-ne a tothom i que mengin tranquils. A l'olla ja no hi havia res dolent.Multiplicació d'uns pans
42 Va arribar un home de Baal-Xalixŕ que portava a l'alforja, per a l'home de Déu, els pans de les primícies: vint pans d'ordi i gra novell. Eliseu va dir al seu servent: --Dóna-ho a la gent i que en mengin. 43 Ell va respondre: --Com vols que reparteixi aixň entre cent persones? Eliseu va insistir: --Dóna-ho a la gent i que en mengin, perquč aixň diu el Senyor: "En menjaran i encara en sobrarŕ." 44 El servent els ho va repartir, en van menjar i encara va sobrar-ne, tal com el Senyor havia dit.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)