Manassčs, rei de Judŕ
(2Cr 33,1-10.18-20)
1 Manassčs tenia dotze anys quan començŕ a ser rei. Va regnar cinquanta-cinc anys a Jerusalem. La seva mare es deia Hefsibah. 2 Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament, amb les prŕctiques abominables de les nacions que el Senyor havia desposseďt del país per donar-lo als israelites. 3 Va reconstruir els recintes sagrats que el seu pare Ezequies havia fet desaparčixer. Va consagrar altars a Baal i va plantar un bosquet sagrat, tal com havia fet Acab, rei d'Israel. Adorava tot l'estol dels astres i els donava culte. 4 Va dedicar altars dins el temple del Senyor, tot i que el Senyor havia dit: «Faré que Jerusalem porti el meu nom.» 5 Així, doncs, va dedicar altars a tot l'estol dels astres en els dos atris del temple del Senyor. 6 Va cremar en sacrifici el seu fill, practicava els encanteris i la mŕgia, i va cridar nigromants i endevins. No parava d'ofendre el Senyor i d'irritar-lo amb el seu mal comportament. 7 L'ídol que havia fet per al bosquet sagrat, el va instal·lar al temple, tot i que el Senyor havia dit a David i al seu fill Salomó: «Faré que aquest temple i Jerusalem portin el meu nom per sempre, ja que he escollit aquesta ciutat d'entre totes les tribus d'Israel. 8 Mai més no deixaré que els peus del poble d'Israel vagin errants lluny d'aquesta terra que vaig donar als seus pares, a condició que siguin promptes a complir tot allň que els he manat, tota la Llei que el meu servent Moisčs els va donar.» 9 Ells, perň, no van fer cas d'aquelles paraules. Manassčs els va esgarriar tant, que es portaven encara pitjor que les nacions que el Senyor havia exterminat davant els seus avantpassats israelites. 10 Llavors el Senyor va dir per boca dels seus servents els profetes: 11 --Ja que Manassčs, rei de Judŕ, ha comčs aquestes abominacions i s'ha portat pitjor que no ho havien fet abans d'ell els amorreus, i, a més, amb els seus ídols repugnants ha fet pecar tot Judŕ, 12 aixň us anuncio jo, el Senyor, Déu d'Israel: "Faré caure sobre Jerusalem i sobre Judŕ una calamitat tan gran, que tothom qui ho senti en quedarŕ esbalaďt. 13 Amidaré Jerusalem amb la mateixa corda de Samaria i del llinatge d'Acab: l'esbandiré com qui esbandeix un plat, del dret i del revés. 14 Abandonaré la resta de la meva heretat i posaré Jerusalem en mans de tots els seus enemics, que l'espoliaran i la saquejaran, 15 perquč m'han ofčs amb el seu mal comportament i no han parat d'irritar-me des del dia que els seus pares van sortir d'Egipte fins al dia d'avui." 16 Manassčs va vessar tanta sang innocent, que tot Jerusalem n'anava ple d'un cap a l'altre. I aixň sense parlar dels pecats que feia cometre a Judŕ perquč ofenguessin el Senyor amb el seu mal comportament. 17 La resta de la histňria de Manassčs, tot el que va fer, els pecats que va cometre, tot consta en la Crňnica dels reis de Judŕ. 18 Manassčs va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat en el jardí del seu palau, el jardí d'Uzŕ. El va succeir el seu fill Amon.Amon, rei de Judŕ
(2Cr 33,21-25)
19 Amon tenia vint-i-dos anys quan començŕ a ser rei. Va regnar dos anys a Jerusalem. La seva mare es deia Meixul·lčmet i era filla d'Harús, de Jotbŕ. 20 Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament, tal com havia fet el seu pare Manassčs. 21 Va seguir en tot el mal camí del seu pare, donava culte als ídols repugnants que el seu pare havia adorat, i es prosternava davant d'ells. 22 Va abandonar el Senyor, Déu dels seus pares, en comptes de seguir el seu camí. 23 Els oficials d'Amon van conspirar contra ell i el van matar en el seu palau. 24 Perň la gent del poble va matar tots els qui havien conspirat contra el rei Amon i van proclamar rei el seu fill Josies. 25 La resta de la histňria d'Amon consta en la Crňnica dels reis de Judŕ. 26 El van enterrar en el seu sepulcre, al jardí d'Uzŕ. El va succeir el seu fill Josies.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)