Dedicació del temple de Jerusalem
(1Ma 4,36-61)
1 El Macabeu i els seus, sota el guiatge del Senyor, van recuperar el temple i la ciutat. 2 Enderrocaren els altars que els estrangers havien construďt a la plaça pública i destruďren els altres llocs de culte. 3 Un cop purificat el temple, van construir-hi un nou altar. Encengueren foc amb pedres fogueres, i amb aquest foc van oferir sacrificis, després de dos anys de no oferir-ne cap. Cremaren encens, encengueren els gresols del canelobre i van presentar els pans d'ofrena. 4 Acabat tot aixň, es prostraren a terra, suplicant al Senyor que no els enviés mai més desgrŕcies com aquelles, i que si mai tornaven a pecar, els corregís ell mateix amb moderació, perň que no els posés en mans de nacions blasfemes i bŕrbares. 5 La purificació del santuari es va escaure el dia vint-i-cinc del mes de quislev, és a dir, el mateix dia que els estrangers havien profanat el temple. 6 Van celebrar l'esdeveniment amb alegria durant vuit dies, a la manera de la festa dels Tabernacles. Judes i els seus recordaven que poc temps abans havien celebrat la festa dels Tabernacles per coves i muntanyes, com si fossin bčsties salvatges. 7 Per aixň duien rams d'heura, branques verdes i palmes, tot cantant himnes al qui havia fet possible la purificació del seu temple. 8 I van decretar, amb un edicte sotmčs a votació, que tot el poble jueu celebraria cada any aquests vuit dies.El regnat d'Antíoc V Eupŕtor. Čxits dels jueus (10,9-13,26)
Suďcidi de Ptolemeu
9 Fou, doncs, així com va acabar Antíoc, l'anomenat Epífanes. 10 Expliquem ara els fets que es refereixen a Antíoc Eupŕtor, fill d'aquell impiu, limitant-nos a resumir les desastroses conseqüčncies de les seves guerres. 11 Tan bon punt va prendre possessió del seu regne, l'Eupŕtor posŕ el govern de l'estat en mans d'un tal Lísies, governador general de Celesíria i de Fenícia, 12 en comptes de Ptolemeu, conegut amb el nom de Macró. Aquest home havia estat el primer a comportar-se de manera justa en el seu tracte amb els jueus, després de tantes injustícies com havien sofert. Ptolemeu havia cercat de governar-los pacíficament. 13 Perň, justament per aixň, els anomenats amics del rei van acusar-lo davant l'Eupŕtor; a més, a cada pas se sentia a dir traďdor perquč havia abandonat Xipre, que li havia estat confiada pel Filomčtor, i s'havia passat a Antíoc Epífanes. I com que no podia mantenir amb dignitat el seu cŕrrec, es llevŕ la vida emmetzinant-se.Derrotes dels idumeus
(1Ma 5,1-8)
14 Gňrgies, que ara era el governador militar de la regió, mantenia un cos de tropes mercenŕries i aprofitava totes les ocasions per a atacar els jueus. 15 Al mateix temps, també els idumeus hostilitzaven els jueus des de les fortaleses estratčgiques que ocupaven. A més, amb els fugitius que ells acollien, procedents de Jerusalem, feien el possible per fomentar l'estat de guerra. 16 Perň el Macabeu i els seus homes, després d'haver fet pregŕries públiques demanant a Déu que lluités al seu costat, es van llançar a la campanya contra les fortaleses dels idumeus. 17 Després d'uns atacs valerosos, van foragitar els qui defensaven les muralles i s'apoderaren de les posicions. Degollaven tots els qui queien a les seves mans, i en mataren gairebé vint mil. 18 Tanmateix, almenys nou mil idumeus aconseguiren de refugiar-se en dues fortaleses imposants, amb tot allň que cal per a resistir un setge. 19 El Macabeu hi deixŕ, per a assetjar-les, Simó, Josep i Zaqueu amb el contingent de tropes necessari, i ell se n'anŕ cap a altres llocs on la urgčncia el reclamava. 20 Perň alguns dels assetjats van subornar els soldats de Simó, afamats de diners, i es pogueren escapar al preu de setanta mil monedes de plata. 21 Quan el Macabeu ho va saber, va reunir els caps de les tropes i acusŕ els culpables de vendre els seus germans a preu de plata i d'haver deixat anar els qui lluitaven contra ells. 22 Judes va fer executar aquests traďdors i tot seguit s'apoderŕ de les dues fortaleses. 23 L'čxit acompanyava totes les seves accions militars. Entre les dues fortaleses, va matar més de vint mil homes.Victňria sobre Timoteu i conquesta de Gaza
24 Timoteu, el mateix que havia estat derrotat anteriorment pels jueus, va reunir tropes mercenŕries en gran nombre. Féu venir també de l'Ŕsia un nombrós contingent de cavalleria i es presentŕ a Judea amb la intenció de conquerir-la per les armes. 25 Mentre Timoteu anava avançant, el Macabeu i els seus homes elevaven súpliques a Déu. Amb el cap cobert de terra i vestits amb roba de sac en senyal de dol, 26 es prostraren a terra al peu de l'altar. Demanaven a Déu que els fos favorable i que es convertís, tal com diu la Llei de Moisčs, en enemic dels seus enemics i adversari dels seus adversaris. 27 Acabada la pregŕria, van prendre les armes i sortiren un tros lluny de la ciutat de Jerusalem. Quan van tenir l'enemic a prop, es van aturar. 28 L'endemŕ, a la primera llum del dia, entaularen batalla. Els uns, per a aconseguir la victňria i el triomf, confiaven en l'auxili del Senyor, a més del propi valor. Els altres comptaven amb la seva rŕbia com a guia en el combat. 29 En el moment més intens de la batalla, van aparčixer a la vista dels enemics cinc homes resplendents que venien del cel i muntaven uns cavalls amb brides d'or. Aquells homes es van posar al capdavant dels jueus. 30 Dos d'ells es van col·locar a banda i banda del Macabeu protegint-lo amb les seves armes i fent-lo invulnerable. Disparaven llamps com fletxes contra els enemics, de manera que aquests, enlluernats i desconcertats, es dispersaren plens de confusió. 31 Van ser degollats vint mil cinc-cents soldats d'infanteria i sis-cents de cavalleria. 32 El mateix Timoteu hagué de refugiar-se a la fortalesa de Gučzer, molt ben protegida, que estava sota el comandament de Qučrees. 33 Perň els homes del Macabeu, plens d'eufňria, van assetjar la fortalesa durant quatre dies. 34 Mentrestant, els assetjats, refiats de la seguretat del lloc, no paraven de proferir blasfčmies i paraules impies. 35 Perň el cinquč dia, a trenc d'alba, vint joves de l'exčrcit del Macabeu, encesos de rŕbia per aquelles blasfčmies, es van llançar a l'assalt de la muralla amb un coratge heroic. Enduts per un furor salvatge, mataven a tort i a dret tots els qui els sortien al pas. 36 D'altres van atacar igualment els assetjats per l'altre costat de la fortalesa, van calar foc a les torres i així cremaren de viu en viu aquells blasfems. Uns altres, encara, van rebentar les portes i van permetre que la resta de les tropes entrés a la ciutat i l'ocupés. 37 Timoteu s'havia amagat en una cisterna, perň fou descobert i va ser executat juntament amb el seu germŕ Qučrees i amb Apol·lňfanes. 38 Després d'aquestes gestes, els jueus beneďen el Senyor amb himnes i cŕntics de lloança perquč havia afavorit tan magníficament Israel, donant-li la victňria.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)