Histňria de l'ascensió de David al tron (1Sa 16-2Sa 6)
David és ungit rei
1 El Senyor va dir a Samuel: --Fins quan t'anirŕs lamentant per Saül? Sóc jo qui l'ha rebutjat com a rei d'Israel! Ara omple d'oli el corn i vés. Jo t'envio a casa de Jessč, de Betlem, perquč he escollit el rei entre els seus fills. 2 Samuel respongué: --Com puc anar-hi? Si Saül ho sap, em matarŕ. El Senyor li va dir: --Pren una vedella i digues que hi vas per oferir un sacrifici al Senyor. 3 Convida Jessč al sacrifici, i jo t'indicaré quč has de fer. M'ungirŕs rei aquell que jo et diré. 4 Samuel va fer allň que el Senyor li havia manat. En arribar a Betlem, els ancians de la ciutat sortiren a rebre'l, alarmats, i li van preguntar: --Véns en so de pau? 5 Samuel respongué: --Sí, vinc en so de pau. Sóc aquí per oferir un sacrifici al Senyor. Purifiqueu-vos i veniu amb mi al sacrifici. Samuel també va purificar Jessč i els seus fills i els convidŕ al sacrifici. 6 Quan arribaven, va veure Eliab i pensŕ: «L'ungit del Senyor és aquí, davant d'ell.» 7 Perň el Senyor digué a Samuel: --No et fixis en el seu aspecte ni en la seva estatura. L'he descartat. El que val no és allň que l'home veu: l'home veu l'aparença, el Senyor veu el fons del cor. 8 Llavors Jessč va cridar Abinadab i el va fer passar per davant de Samuel, perň aquest digué: --No és tampoc aquest el qui el Senyor ha escollit. 9 Després Jessč va fer passar Ximŕ, perň Samuel digué: --No és tampoc aquest el qui el Senyor ha escollit. 10 Així Jessč va fer passar al davant de Samuel set dels seus fills, perň Samuel li digué: --D'aquests set, el Senyor no n'escull cap. 11 Samuel va afegir: --No queda cap més fill? Jessč va respondre: --Encara queda el més petit. És a pasturar el ramat. Samuel li digué: --Aneu a buscar-lo. No ens posarem a taula que ell no hi sigui. 12 Jessč va fer que l'anessin a buscar. Tenia el cabell roig i els ulls bonics. Tot ell feia goig de veure. El Senyor va dir a Samuel: --Ungeix-lo, que és ell. 13 Samuel va prendre el corn de l'oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d'aquell dia l'esperit del Senyor s'apoderŕ de David. Samuel va tornar-se'n a Ramŕ.David a la cort de Saül
14 L'esperit del Senyor s'havia apartat de Saül, i un esperit maligne, enviat pel Senyor, el turmentava. 15 Els consellers de Saül li van dir: --Es veu que un esperit maligne enviat per Déu et turmenta. 16 Si tu ens ho manes, senyor, els qui prestem servei a casa teva buscarem algú que sŕpiga tocar la cítara. Així, quan t'assalti l'esperit maligne enviat per Déu, ell tocarŕ i et trobarŕs millor. 17 Saül va dir als seus consellers: --Busqueu-me un home que toqui bé i porteu-me'l. 18 Un dels criats digué: --He sabut que Jessč, el de Betlem, té un fill que toca bé i que, a més, és valent i bon guerrer. Parla assenyadament i té bona presčncia. El Senyor és amb ell. 19 Saül va trametre missatgers a Jessč per dir-li que li enviés el seu fill David, que s'estava amb el ramat. 20 Jessč va preparar un ase, pans, un bot de vi i un cabrit, i va fer que David, el seu fill, ho portés a Saül. 21 David es presentŕ a casa de Saül i va entrar al seu servei. Saül va arribar a tenir-li tant d'afecte que va fer-lo el seu escuder. 22 Saül va fer dir a Jessč: --David, m'agrada: et prego que es quedi al meu servei. 23 Quan aquell esperit enviat per Déu assaltava Saül, David prenia la cítara i tocava. Saül es calmava i es trobava millor, perquč fugia d'ell l'esperit maligne.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)